L’any 1913 feia 10 anys que els germans Wrigth varen enlairar un avió, més pesat que l’aire, en les dunes de Kill Devil Hills (Carolina del Nord – EEUU). El fet suposava el primer vol controlat i motoritzat, impulsat per un motor de combustió interna, i l’inici de l’aviació.
El 3 d’abril de 1913, Ciutadella va despertar amb la notícia de que un pilot francès (Mr. Agustin Seguin) tenia la intenció de realitzar un RAID, amb un hidro-avió, que feria el trajecte Marsella-Ciutadella-Alger.
L’aeroplà, sistema Farman, proveït d’un motor de 100 HP, amb 14 cilindres de potencia, desenvolupava una velocitat de 90 Kms per hora, ja que el seu pes era de 1.100 kgs i portava un depòsit de 300 litres de benzina i un altre amb 100 litres d’oli de resina. Media 14 metres d’ampla i estava proveït de dos flotadors de fusta, buits i amb forma de barqueta, necessaris per mantenir l’aparell flotant sobre les aigües.
El pilot, Mr. A.Seguin, vindria acompanyat de Mr. Perron, un altre experimentat pilot que coneixia molt bé les corrents d’aire, ja que havia practicat nombrosos enlairaments amb globus aerostàtics. Per sorprendre la concurrència, a Ciutadella va circular la notícia de que el viatge aeri circularia a uns mil metres d’altura.
Ràpidament la Directiva del Cercle Artístic de Ciutadella, va mostrar molt interès per aquell fet, i s’afanyà en fer els preparatius adients per rebre i obsequiar l’intrèpid pilot, durant la seva estança a Ciutadella.
Segons el Diari EL IRIS, en aparèixer l’aeroplà es desplegaria una pancarta en el Castell de Sant Nicolau amb aquest titular: CIUDADELA SALUDA A LOS AVIADORES.
El Cercle Artístic va confeccionar un Programa de honor, per rebre els pilots. La Banda de Música Militar del Regiment d’Infanteria de Maó nº 63 amenitzaria els principals carrers de la localitat. La Junta Directiva, acompanyada de Socis i la Banda de Música, passarien a saludar els aviadors a la seva arribada a Ciutadella. A Mr. A. Seguin se l’obsequiaria amb un “vermohut”, en el decurs del qual se li atorgaria el títol de Soci d’Honor de l’Entitat. A la tarda, la Banda de Música actuaria en front del local social, i el vespre es celebraria una vetlada musical – literària en honor al pilot.
El Diari EL IRIS, molt interessat en seguir dia a dia els esdeveniments, el 9 d’abril de 1913 informava que el trajecte sobre la mar seria de 850 Kms. Es tenia notícia de que la sortida de Marsella seria al son demà, a les 7 hores de matí, amb un vent N-NW. La primera etapa (Marsella . Ciutadella) duraria unes 3 – 4 hores. La segona etapa, des de Ciutadella, bordejant la costa de Mallorca, arribaria a l’illa de Cabrera, des on es dirigiria a Alger.
El RAID va despertar un gran interès, sobretot nacional. Vuit vaixells de l’armada francesa es disposarien, de manera escalonada, sobre la ruta aèria, a fi de poder auxiliar el pilot, el qual havia notificat que el trajecte es feria a baixa altura, a ras de les ones de la mar, fins arribar a les Illes, per després remuntar a uns 1000 – 1200 metres.
El IRIS, el dia 11 d’abril, notificava que l’aparell havia sofert la ruptura d’un dels flotadors, averia que seria reparada en una setmana. Des de Palma de Mallorca (17 d’abril) arribava la notícia de que Mr. Agustin Seguin sortiria de Marsella al sen demà. Però al dia següent l’aparell va sofrir un nou desperfecte. El dia 21 d’abril es va rebre un nou telegrama. Probablemente saldremos mañana.
El dia 22 d’abril es va reunir el Cos de Bombers de Ciutadella, que es va col·locar en un lloc estratègic en cas d’algun incident. Arribava a Ciutadella la Banda de Música de Maó, la gent curiosa omplia l’esplanada del castell de Sant Nicolau i les penyes de la costa de la farola.
La sortida de Marsella es va tornar a interrompre, fins el dia següent. Aquell mateix dia, Ciutadella va rebre la visita del torpede francès Voltiguer, el comandant del qual visità la població. Però la gent decebuda i contrariada va abandonar la riba de la mar. El Diari justificava aquella nova interrupció dient Es natural que un vuelo tan arriesgado requiera pruebas preparatorias.
Amb aquell nou aplaçament el RAID (23 d’abril) es començava a desactivar. Els vaixells de guerra francesos retornaven a les seves basses, argumentant que no podien dedicar més temps a aquella prova i necessitaven aprovisionar-se de carbó. La Banda de Música Militar retornava a Maó i els preparatius quedaven en suspès.
Com era d’esperar, la supressió definitiva del Raid va originar tot tipus de comentaris. Alguns graciosos, altres no tant. El Cercle Artístic de Ciutadella, que havia posat tan interès en la prova, va ser l’entitat que va sofrir, sense merèixer-ho, els majors comentaris, “xungos” i altres de vertaders insults de part de la premsa local d’ideari contrari.
Una prova semblant, protagonitzada per un hidro – avió, no tindria lloc al port de Ciutadella fins la segona meitat dels anys vint.
