Vaig quedar trasbalsada en assabentar-me que a l’Edat Mitjana existien dones devotes que elegien viure en reclusió entre parets fins a la seva mort per tal de fer penitència. Un costum conegut com a “vot de tenebres” que va mantenir-se fins el final del segle XVII als països catalans i altres llocs d’Espanya amb el beneplàcit de les més notables autoritats eclesiàstiques.
A Mallorca, en tenim un bon exemple. Es tracta del cas de Dona Elisabet Safortesa Gual-Desmur (1530-1589), filla d’una família de la noblesa mallorquina. Fou una gran amiga de na Catalina Thomàs i Gallard qui l’any 1548 entrà a treballar com a serventa a la casa de la família situada al carrer Sant Bartomeu de Palma. Diuen que n’Elisabet va ensenyar a llegir, escriure i brodar a la futura “Beata” de Valldemossa que als 21 anys entrà com a monja al convent de Santa Magdalena. N’Elisabet, que professava una gran admiració per na Catalina, va estar a punt de fer-se monja però na Catalina li anuncià que mai posaria un vel religiós damunt del seu cap. N’Elisabet acabà per casar-se amb un noble cavaller anomenat Jordi de Santjoan que tenia el càrrec de procurador real. Malauradament als pocs anys de casada quedà vídua. Consolada per na Catalina amb qui havia mantingut contacte, però desenganyada de les vanitats del món, prengué la dura resolució de tancar-se, prèvia autorització del Capítol de la Seu de Palma, en una petita estança situada vora la capella de Sant Pere.
Elisabet romangué reclosa amb la porta que dóna al mirador, clausurada, només amb un torn per on se li subministrava el mínim aliment necessari i a les fosques. A la part inferior del mur que donava a la capella se li obrí un finestró per a les llargues hores d’oració que feia. Per tot això, el poble la conegué amb el nom de la “Dama Emparedada”. Morí dia 16 de novembre de 1589 després de tretze anys de volguda reclusió.
Si passegeu pel Mirador de la Seu, damunt l’espai de les voltes, veureu adossat a l’absis lateral, corresponent a l’antiga capella de Sant Pere (actual capella del Santíssim decorada pel pintor felanitxer Miquel Barceló), el mur que tancava l’espai de la “Dama Emparedada” com també les restes del portal cegat que feu tancar i dues petitíssimes espitlleres que no sabem si li devien permetre alenar l’aire de la propera mar oberta.
Aquest anomenat “vot de tenebres” em pareix cruel i atroç, sort que aquest costum fa anys que es va abolir i no deix de pensar la sort que tenim de viure al segle XXI malgrat les convulsions i les injustícies que encara existeixen al món actual.
Referències: Palma, ciutat de llegenda. Primer volum. CANAMUNT.- Gaspar Valero i Martí. 2014.
