Divendres passat, 20 de març, va començar la primavera. Sempre és dia 20 de març?
La primavera comença, a l’hemisferi nord, quan el Sol arriba al punt Àries (o punt vernal) i creua l’equador passant de l’hemisferi sud al nord.
El punto Àries és un dels dos punts de tall entre l’eclíptica (la trajectòria aparent del Sol) i l’equador del cel.
A la imatge següent viem que l’ombra del rellotge pocs dies després de l’equinocci ja es mou per la zona Àries, prop de la recta que seguia el dia de l’equinocci.
A principis del segle XXI algunes vegades la primavera va començar dia 21 i a partir de mitjans del segle començarà a vegades dia 19.
Podem veure la variació durant els primers 40 anys del segle. Amb cada any no bixest el pas pel punt vernal es fa unes 6 hores més tard però després de quatre anys, amb un any bixest torna a la posició de quatre anys abans però un poc més prest. Així era el calendari Julià amb un bixest cada quatre anys sense excepcions. Açò feia que després de molts anys començava la primavera cada vegada més prest.
El calendari Julià és uns 44 minuts massa llarg en un cicle de 4 anys. Açò és una diferència molt petita, però passant els segles és va acumulant. Després de 400 anys la diferència ja és de 3 dies. I aquesta diferència seguiria augmentant. 1.600 anys després de Juli Cèsar, l’equinocci tenia lloc l’onze de març en tost del 21 de març en que s’havia fixat. Era necessari fer una reforma.
El 1582, el Papa Gregori XIII va establir el calendari Gregorià a alguns països catòlics. Després del 4 d’octubre es va passar al 15 d’octubre saltant 10 dies. Després d’açò els anys acabats en 00 només serien bixest cada 400 anys, perdent 3 dies cada 400 anys respecte al calendari Julià. L’any 2000 va ser el primer bixest acabat en 00 després de l’any 1600. El 2400 serà el proper bixest, en canvi els anys 1700, 1800 i 1900 no ha estat bixests. El 2100, 2200 i 2300 no seran bixests.
Així quan arribi el 2100 no serà bixest i tindrem 8 anys sense bixest fent una primera correcció de la variació. Igual passarà el 2200 i el 2300. Després de d’un cicle complet de 400 anys, el començament de la primavera tindrà una molt petita variació.
Amb l’òrbita actual de la Terra l’any dura 365 dies, 5 hores i 49 minuts.
Un any ASTRONÒMIC dura 365,242190402… dies
Un any JULIÀ dura (3 x 365 + 366) / 4 = 365,25 dies
Un any GREGORIÀ dura (400 × 365 + 97) / 400 = 365,2425 dies
L’actual calendari encara és massa llarg, sobra un dia després d’uns 3.200 anys.
Fins el segle XXIV poques vegades serà dia 19, algunes vegades serà dia 21 i una gran majoria de vegades l’equinocci serà dia 20.
Els mateixos canvis afectaran a les altres estacions.
Els càlculs i gràfics s’han fet suposant que es mantenen els actuals horaris d’hivern (TU + 1) que empram el dia que comença la primavera.
Flor de primavera del pavio.
