C.M./Ciutadella – Adolfo Vilafranca (Ciutadella, 1978) afronta el seu primer mandat al capdavant del Consell de Menorca enmig de polèmiques i reptes que marquen l’illa: habitatge que s’enfila, transport públic pendent de renovar i turisme que cal gestionar sense desbordar els residents. En aquesta entrevista, parla clar sobre els projectes que vol tirar endavant, com la línia directa Ciutadella-aeroport o la reforma de Rafal Rubí, i com afronta les tensions polítiques que envolten aquestes decisions.
Els preus de l’habitatge a Ciutadella han pujat molt en els últims mesos, amb un increment notable de la mitjana de 3.800 a 4.400 €/m2 en l’últim any. Quines mesures concretes planteja el Consell per fer front a l’escalada de preus i faculitar l’accés a l’habitatge dels residents de Ciutadella?
L’habitatge s’ha d’abordar des de diferents perspectives. L’IBAVI ja fa una feina important per impulsar habitatge social a Menorca, però només amb aquesta via no es resoldrà el problema d’accés a l’habitatge. Per una banda, cal abaratir els preus. En aquest sentit, estem treballant amb el PTI per ajustar determinats paràmetres urbanístics -com les densitats o les alçades- amb l’objectiu de fer els habitatges més assequibles. També és imprescindible que els ajuntaments posin més sòl a disposició: hi ha plans generals que preveuen desenvolupaments que no s’executen, i aquí el paper municipal és clau. Més sòl implica més oferta i, per tant, una tendència a la baixa dels preus. D’altra banda, cal facilitar la tasca als promotors. Això passa per escurçar els terminis de concessió de llicències. El Consell ha aprovat que les entitats de col·laboració urbanística puguin tramitar-les íntegrament, de manera que arribin directament a la Junta de Govern per a la seva aprovació. Ara correspon als ajuntaments adoptar aquesta via per agilitzar els procediments. Finalment, també hi ha factors vinculats a la normativa estatal que encareixen l’habitatge. Algunes regulacions, com les relacionades amb l’ocupació, poden acabar desincentivant el lloguer residencial o fent-lo més car. Això afavoreix que molts habitatges es destinin al lloguer turístic, més rendible. Per revertir aquesta situació, calen mesures que facin més atractiu el lloguer residencial i contribueixin a abaratir els preus. En aquest àmbit, el paper de l’Estat és clau, i ara per ara no s’estan fent passes en aquesta direcció.
Quins projectes considereu estratègics per a Ciutadella en els propers anys?
N’hi ha uns quants. Per exemple, el projecte de la futura estació d’autobusos, una infraestructura clau tant per als menorquins en general com per als ciutadellencs en particular. A més de l’estació, s’hi preveuen dues-centes places d’aparcament; aquesta ubicació es va escollir precisament per aprofitar el clot existent i donar resposta a la manca d’aparcament a Ciutadella, especialment després de la supressió de les places de la plaça des Born. D’altra banda, des del Consell insular s’ha impulsat la millora de les infraestructures esportives. S’ha renovat la pista d’atletisme de Maó, amb una inversió conjunta d’un milió i mig d’euros amb l’Ajuntament, i també s’està tramitant la nova pista d’atletisme de Ciutadella, una demanda important del sector. També destaca la reforma de la seu del Consell a Ciutadella, que permetrà millorar els serveis i evitar desplaçaments a Maó per a determinats tràmits. En aquest mateix edfici s’hi ubicarà el Centre d’Interpretació de la Menorca Talaiòtica, una iniciativa d’aquest equip de govern a la qual es vol donar la importància que mereix. Finalment, el transport públic també hi jugarà un paper clau.
“És imprescindible que els ajuntaments posin més sòl a disposició. Més sòl implica més oferta i, per tant, una tendència a la baixa dels preus”
Heu manifestat més d’una vegada la voluntat política de l’equip de govern per fer una línia directa entre Ciutadella i l’aeroport de Menorca, però primer s’haurà d’esperar a renovar tot el sistema de transport públic…
El compromís es manté ferm: hi haurà una línia directa entre Ciutadella i l’aeroport. Està prevista dins el Pla de Transports. Els ciutadellencs podran disposar d’aquesta connexió sense haver de passar per Maó, cosa que suposarà una nova millora per als residents de la zona de Ponent.
El projecte de reforma de la carretera general a Rafal Rubí ha generat un fort conflicte polític i institucional. Quina és avui la situació real de les obres?
El conflicte polític generat és, per a nosaltres, absolutament artificial i no respon a la realitat. El projecte en execució compta amb tots els avals i informes favorables, i els tècnics de la casa el consideren correcte: millora la seguretat, no afecta els entorns existents i els protegeix. Hi ha un conflicte polític? Sí, però és evidentment artificial i impulsat pels partits de l’oposició per desgastar l’equip de govern del Consell. Ha quedat acreditat que la documentació que el Ministeri va enviar a la UNESCO no havia passat per cap òrgan d’aprovació del Consell; no té aval tècnic ni jurídic. Són documents sense suport, una deslleialtat institucional espantosa. Quan el Ministeri va rebre les queixes, hauria d’haver demanat l’opinió del Consell, però no ho va fer, enviant els documents sense comptar amb tota la documentació disponible.
La intervenció del ministre Urtasun obeeix a una operació política?
Clarament, sense cap ombra de dubte.
“L’estació d’autobusos de Ciutadella serà una infraestructura clau per a tots els menorquins”
Quin calendari maneja el Consell?
Les obres van començar a Talatí i ja són visibles. A Rafal Rubí, el Consell va adjudicar el contracte fa poc i les màquines ja hi treballen: replantegen el traçat de la carretera i netegen les voreres per delimitar el camí de terra i l’asfaltat. L’excavadora ha arribat pràcticament fins a la cruïlla de Rafal Rubí, i els treballs avancen.
Més per Menorca ha denunciat irregularitats en la tramitació del projecte i demana informes jurídics. Podeu garantir que tot el procediment s’ha fet amb plena seguretat respectant la llei?
Com en tot el que fem, el projecte compta amb tots els informes jurídics i tècnics de la casa. Tot el que s’ha dit ha generat malestar intern: hi ha hagut molta feina perquè el projecte tiràs endavant, i atorgar més importància a un informe extern no aprovat que al treball dels tècnics no ajuda a defensar l’Administració. L’oposició ha incrementat la bel·ligerància. Abans criticaven públicament; ara utilitzen eines administratives per frenar els projectes. Sol·licitar informes a Secretaria sobre determinades qüestions s’ha convertit en habitual, i aquest n’és un exemple més.
L’esquerra confon ecologisme amb paisatgisme?
Ecologisme i paisatgisme poden anar de la mà, però no són el mateix. Fins i tot les navetes, fa tres mil anys, ja modificaven el paisatge, que depèn de qui el mira. Quan es va aixecar la torre Eiffel a París es va veure com un atemptat contra l’arquitectura, i avui és un referent. No es tracta de comparar-la amb les navetes de Rafal Rubí, sinó d’il·lustrar aquest caràcter subjectiu. Pel que fa a l’ecologisme, des del Partit Popular en fem bandera, amb exemples com les inversions en aigua o els esforços en reciclatge. Ens preocupa igual que el paisatge, que s’ha tingut en compte en el disseny de la carretera general.
“El conflicte polític generat per la reforma de Rafal Rubí és absolutament artificial, i impulsat pels partits de l’oposició per desgastar l’equip de govern del Consell”
Hi ha data per posar en marxa les noves línies de bus?
Quan vam arribar al govern, les concessions d’autobús estaven caducades, és a dir, sense contracte. Des del primer moment vam treballar en el projecte de transport, que finalment s’ha aprovat inicial i definitivament, cosa que no havia passat en vuit anys del pacte d’esquerres. El passat dia 16 vam resoldre al·legacions i recursos per poder treure a concurs els nous serveis, amb l’objectiu d’acabar el mandat amb el concurs en marxa, i si pot ser, adjudicat. El departament de Mobilitat gestiona moltes tasques: carreteres, ITV i el sistema de transport. El nou projecte preveu millores de freqüències i noves línies, millorant així la connexió dins les urbanitzacions i entre municipis. Quan es liciti, la connectivitat del transport públic millorarà de manera substancial.
La 38ena edició de la Fira del Camp de Menorca, que s’ha celebrat fa uns dies a Alaior, és considerada l’esdeveniment més important del sector agrari i ramader de Balears juntament amb la fira de Campos. El Consell aporta suport econòmic a la fira. Quines polítiques específiques preveu impulsar el Consell per reforçar el sector primari i garantir el relleu generacional dins el sector?
Hem posat damunt la taula diverses mesures. El Consell ha incrementat el CARB (Contracte Agrari de Reserva de Biosfera) d’1,1 a 1,3 milions d’euros i hi ha afegit noves línies d’ajut. Entre elles, es vol potenciar l’ús de sitges de trinxera per reduir plàstics a les finques, disminuint cost de recollida, impacte ambiental i despesa en materials. També s’ha destinat un milió d’euros al pla Provilac, en col·laboració amb el Govern balear, amb una mitjana de 16.000-17.000 euros per finca. A això s’hi sumen ajudes com la PAC, que reforcen la sostenibilitat econòmica. Però més enllà del suport institucional, el factor clau és el consum: comprar producte local -formatge, sobrassada, mel, vi o altres productes de Menorca- és la millor manera de donar suport a les explotacions agràries.
“El Consell ha incrementat el CARB en dos-cents mil euros i hi ha afegit noves línies d’ajut. Per exemple, per potenciar l’ús de sitges de trinxera per reduir plàstics a les finques”
El Parlament balear acaba de rebutjar limitar aquest estiu l’entrada de vehicles a Menorca, amb els vots del PP i Vox. Això vol dir que renuncieu definitivament a aplicar qualsevol mesura en aquest sentit dins el 2026?
No renunciem al projecte: aquest mateix estiu s’aplicaran mesures de limitació de vehicles. El Partit Socialista va presentar una proposta de llei que sabia que seria rebutjada, perquè Menorca ja compta amb la seva normativa, la Llei de Reserva de Biosfera. No necessitam cap altra llei; la proposta era innecessària i sense utilitat pràctica, ja que no volem que ens imposin regulacions des de Mallorca. La Llei preveu mesures temporals i estableix que Menorca ha de desenvolupar un reglament per a la seva aplicació definitiva. Ja tenim un primer esborrany i, de manera paral·lela, implementarem les mesures temporals aquest estiu: s’instal·laran càmeres i s’acordarà amb les navilieres el recompte dels cotxes que entren a l’illa. Prèviament hem realitzat un estudi de capacitat de càrrega rigorós, que ha fixat un sostre ajustable segons les circumstàncies. Ens vam trobar contractes a dit que ni els tècnics volien signar; ara, aquesta tasca del departament de Mobilitat serà una realitat aquest estiu.
“La promoció turística del Consell i de la Fundació Foment del Turisme de Menorca busca incentivar la temporada baixa. No volem més turistes a l’estiu, com a vegades ha suggerit l’oposició”
El Consell ha defensat reforçar el turisme de temporada mitjana i baixa, com es va presentar a la passada edició de FITUR. Quines accions concretes esteu fent perquè això passi realment?
És important deixar clar que la promoció turística del Consell i de la Fundació Foment del Turisme de Menorca busca incentivar la temporada baixa. No volem més turistes a l’estiu, com a vegades ha suggerit l’oposició. La nostra estratègia permet als visitants comprar producte local i beneficia directament les explotacions agràries. De fet, vaig parlar amb un negoci de producte local, i el propietari em va explicar que estava molt content que ja arribessin visitants a l’abril, ja que això li permet obrir i vendre els seus productes. Com ho fem? Promocionant allò que Menorca ofereix fora de temporada: cultura, patrimoni i esport. Enguany organitzarem l’Opening Cultural, exhibint les galeries d’art i impulsant el sector artístic, important també per als menorquins. A més, millorem la connectivitat de Menorca a l’hivern, que ha augmentat més que mai. No incrementem vols a l’estiu; només a partir de temporada baixa, amb connexions directes amb diversos països europeus i ciutats espanyoles, operatives des de finals de març i principis d’abril.
Diverses entitats, com el GOB, han denunciat un augment de les irregularitats urbanístiques en sòl rústic des que el PP és al govern del Consell i han demanat més transparència en els expedients. Quina resposta doneu a aquestes crítiques?
Jo faria una pregunta: durant els anys del pacte d’esquerres, quan es van incrementar en quinze mil les places d’habitatges turístics, on era el GOB? I quan el total de places turístiques i hoteleres va passar de 50.000 a 80.000, on defensava la limitació del turisme que ara reclama? No els vam sentir. Des que vam arribar al govern, hem combatut de manera decidida el lloguer turístic il·legal. Mai no s’hi havien destinat tants recursos i també hem actuat davant irregularitats en sòl rústic. Hem impulsat que tot es faci d’acord amb la legalitat, amb més inspeccions i detecció d’infraccions. En dos anys i mig hem recuperat 1.300 places turístiques en zones no aptes i les hem donades de baixa. Això ha permès destinar immobles abans no aptes al lloguer residencial, millorant així l’accés a l’habitatge a Menorca.
