En els darrers anys, el dret de l’alumnat a poder desenvolupar activitats fora de l’aula s’està trobant amb un obstacle tan inesperat com insuperable: el cost prohibitiu dels serveis de transport discrecional.
Lluny de ser un luxe, les sortides escolars, són eines pedagògiques fonamentals i formen part del desenvolupament integral del currículum educatiu. Cal reconèixer explícitament que aquestes activitats formen part del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats i no poden ser considerades activitats complementàries opcionals. De fet, per a molts infants, aquestes excursions representen l’única oportunitat de conèixer el seu entorn natural, ja que el seu dia a dia es troba tancat entre els carrers de la ciutat o, pitjor encara, entre les parets de casa seua.
El preu del transport s’ha disparat tant que el pressupost del bus duplica i fins i tot triplica el preu de l’activitat mateixa. Segons la realitat que traslladen nombrosos centres educatius, aquesta situació ha provocat una reducció significativa del nombre de sortides escolars en els darrers anys, fet que ha comportat que molts centres hagin deixat de fer activitats fora de l’aula. Aquesta realitat genera una clara desigualtat, ja que només l’alumnat amb major poder adquisitiu pot accedir a aquestes experiències.
Aquesta situació s’agreuja especialment entre els mesos d’abril a setembre, en plena temporada, ja que el sector turístic esdevé prioritari per a les empreses de transport. Aquesta priorització posa de manifest un desequilibri estructural del model econòmic, on les necessitats educatives queden subordinades a l’activitat turística. Això ha derivat, per exemple, en que grups escolars han estat portats als indrets on havien de realitzar l’activitat o itinerari i després no ha anat cap autobús a recollir-los, o en centres que han hagut de cancel·lar activitats perquè no han trobat cap empresa que tingui disponibilitat. A més a més, massa sovint són les empreses qui determinen en quin horari s’ha de realitzar l’activitat contractada pel centre educatiu, per tal de realitzar el màxim de serveis possibles en una sola jornada. Això suposa un reducció del temps programat per desenvolupar l’activitat tal com està prevista, reduint el temps baixa la qualitat de l’activitat i té un impacte directe en l’experiència d’aquests infants i joves.
Des de les àrees d’educació ambiental del GOB fa anys que oferim un programa d’activitats de descoberta de l’entorn proper. Sempre que és possible animem els centre educatius que vinguin a peu o en transport públic, però hi ha centres que degut a la seva ubicació han de contractar transport privat per poder fer sortides i zones on a dia d’avui només s’hi pot arribar amb transport privat.
No podem permetre que el nivell adquisitiu d’una comunitat educativa determini si un alumne pot o no realitzar un itinerari, visita o activitat fora del centre. L’educació no pot quedar-se tancada entre quatre parets per falta de recursos logístics.
Consideram imprescindible que les administracions públiques adoptin mesures urgents i estructurals:
- Establir una tarifa educativa regulada per als serveis de transport escolar no obligatori, fixant preus màxims assequibles per als centres educatius.
- Garantir una quota mínima de disponibilitat d’autocars destinada a centres educatius, especialment en temporada alta.
- Crear un calendari protegit que asseguri la disponibilitat de transport escolar durant els mesos amb més demanda turística.
- Impulsar ajuts públics directes per compensar el sobrecost del transport en les sortides escolars.
- Establir mecanismes de contractació pública centralitzada que permetin negociar tarifes justes i evitar pràctiques especulatives.
- Reforçar i adaptar el transport públic perquè esdevingui una alternativa real per a activitats educatives, especialment en rutes d’interès pedagògic.
A més, des d’una perspectiva ambiental i territorial, és necessari promoure un model de mobilitat més sostenible que inclogui la planificació de sortides de proximitat i la integració del transport públic en les activitats educatives, reduint així la dependència del transport discrecional i la pressió sobre el territori.
Entenem que aquesta problemàtica requereix una resposta col·lectiva, per la qual cosa consideram fonamental implicar el conjunt de la comunitat educativa —centres, famílies i docents— per generar una demanda compartida i reforçar la incidència davant les administracions.
Sortir de l’escola és aprendre a viure en el món. No podem deixar que el preu del gasoil i unes tarifes desorbitades condicionin aquesta oportunitat.
Per tot plegat, des del GOB (GOB Menorca, GOB Mallorca i GEN-GOB) sol·licitam una reunió urgent amb les administracions competents i instam a l’aplicació d’aquestes mesures abans de l’inici del proper curs escolar.
