Agents de la Policia Nacional han detingut un home com a presumpte autor d’una estafa de prop de 53.000 eurosa una dona resident a Menorca, en un cas que s’ha pogut resoldre parcialment amb la recuperació de gairebé la meitat dels diners sostrets.
Els fets es remunten al maig de 2025, quan la víctima va denunciar haver estat enganyada per una persona que es feia passar per treballador d’una entitat bancària. Segons la investigació, el presumpte estafador va contactar amb ella mitjançant videotrucada, advertint-la que el seu telèfon havia estat infectat per un virus i que s’havien detectat moviments fraudulents al seu compte.
Amb aquest pretext, l’home va convèncer la víctima perquè realitzés una primera transferència de prop de 30.000 euros a un compte que li va facilitar, indicant-li també que havia d’apagar el telèfon fins l’endemà. Posteriorment, en una nova videotrucada, li va demanar les claus d’accés a la banca en línia amb l’argument de solucionar definitivament el problema i recuperar els diners.
La dona, que ja havia detectat problemes en el funcionament del seu telèfon, va accedir a facilitar les dades. Poc després, va comprovar que s’havien realitzat diverses transferències addicionals des del seu compte: dues d’uns 10.000 euros cadascuna i una altra de prop de 3.000 euros, sumant un total d’uns 53.000 euros.
La investigació, assumida pel grup de delictes tecnològics de la Policia Judicial de Maó, va permetre identificar el presumpte autor, resident a Segòvia, on finalment va ser detingut amb la col·laboració d’unitats policials d’aquesta província.
Gràcies a l’actuació policial, s’han pogut recuperar prop de 23.000 euros, que ja han estat retornats a la víctima. Tot i això, la investigació continua oberta i no es descarten noves detencions relacionades amb els fets.
Davant aquest tipus de delictes, la Policia Nacional insisteix en la importància de no facilitar mai dades personals ni bancàries a tercers i recorda que les entitats bancàries no sol·liciten claus d’accés ni operacions urgents per telèfon o videotrucada. També recomana desconfiar de qualsevol comunicació que generi pressa o alarma per provocar decisions precipitades.
