Les dades sobre el consum d’hamburgueses a Espanya —més de 550 milions anuals a grans cadenes i franquícies— no només reflecteixen una tendència alimentària, sinó també un canvi de paradigma. El menjar global s’ha imposat amb força, i Menorca no n’és una excepció. Però més enllà de constatar aquesta realitat, convé fer una lectura crítica sobre el paper que hi jugam com a territori.
En els darrers anys, s’ha fet habitual que institucions i sector Horeca impulsin concursos per escollir la millor hamburguesa, la millor pizza o el millor entrepà d’autor. Són iniciatives que generen dinamisme i participació, sí, però també plantegen una qüestió incòmoda: estam promocionant allò que ens identifica o allò que ja es troba a qualsevol lloc del món?
Resulta paradoxal que, mentre es multipliquen aquests certàmens, la cuina tradicional menorquina —rica, diversa i profundament arrelada al territori— no rebi la mateixa atenció ni projecció. On són els concursos per reivindicar els nostres plats més emblemàtics o aquells de cocs amb pilotes, amb panxa o amb sípia per posar exemples? Per què no apostam per allò que ens fa singulars?
El risc és evident i no és nou. Als anys 60, en plena eclosió turística, es va optar per oferir als visitants allò que ja coneixien. Aquella decisió va suposar, en molts casos, l’expulsió progressiva de la cuina pròpia de les cartes. Avui, amb altres formes i discursos, podríem estar recorrent el mateix camí.
No es tracta de demonitzar les noves tendències ni de renunciar a la diversitat gastronòmica. A tots ens agrada una bona hamburguesa o una pizza si és casolana o d’un restaurant de capital illenc, que n’hi ha de molt bons i mereixen tot el nostre respecte. Es tracta de prioritzar, de tenir criteri i de no perdre el nord a l’hora de organitzar concursos i rutes gastronòmiques. Si Menorca vol ser un destí amb identitat, ha de començar per creure en la seva pròpia cuina i projectar-la amb la mateixa ambició que dedica a productes que no li són propis.
Perquè promocionar allò que no ens defineix pot ser rendible i olt més visible a curt termini, però és profundament limitador a llarg termini. I Menorca no es pot permetre tornar a equivocar-se.
