El calendari gastronòmic del mes d’abril sol venir protagonitzat pels menjars de la Setmana Santa i de la Pasqua de Resurrecció. És temps de bacallà, de formatjades, de rubiols i de crespells, d’anyell al forn, de tortades i de caramel·los,
Setmana Santa
De la gastronomia de la Setmana Santa el principal exponent que ens han quedat són les formatjades de carn de be, les de brossat i les de formatge, encara que també tenim constància per l’arxiduc que teníem coques de Setmana Santa, que malauradament s’han perdut.
Els dijous i divendres Sant eren els dies per a consumir les formatjades de formatge -així els hi deim a Ciutadella i a la resta de pobles flaons-, i les de brossat, a més de les formatjades i rubiols de peix, i de verdures, com també els crespells farcits de confitura, de monyaco, d’ametlles i de suquet.
Per antics receptaris de cuina senyorial, tot apunta que als rubiols de verdures també els hi deien cocarrois, com a Mallorca. Potser perquè molts de nobles de Menorca es van casar amb joves de la noblesa o de famílies benestants de Mallorca.
De la cuina de la Setmana Santa poc més tenim. Eren dies de dejuni i abstinència. De menjar peix en divendres i, sí que ens han quedat plats en risc de desaparèixer com la panadera de bacallà, el bacallà amb porros, les pinxes, els fideus amb gató o amb ratjada, el gerret fregit, i tants altres peixos que avui en dia es deixen de consumir perquè diuen que tenen massa espines.
Com a costum, destacar els confits d’ametlla, els caramels de dos colors embolicats amb paper blanc, els caramels entronxats que donaven les capirotes a les processons del Dijous i Divendres Sant i els besitos, amb el seu cor de conserva de vermell d’ou.
Pasqua
A l’igual que a la pasqua jueva, el be, l’anyell bíblic és el protagonista de la gastronomia pasqual. Amb el sacrifici d’aquest es tenia la carn per a fer les formatjades de carn, que no es podien menjar fins el Diumenge de Pàsqua a les 12 del migdia, just després de que les campanes haguessin tocat a Glòria.
També el be ens serviria per a elaborar el plat principal de la celebració, el be al forn amb patates. Però també hi havia una sèrie de plats relacionats amb l’anyell i que s’havien de consumir prest, per tant també era el moment d’elaborar la freixura o freixurat i les trunyelles, plats que avui en dia ja no en formen part d’aquesta celebració que degut a la globalització i al fet que anem a menjar fora, hem optat per altres menges, deixant de banda les tradicionals, cosa que poc a poc les fa o l’has ha fet desaparèixer dels menjars tradicionals de la Pasqua i sols ens resta la seva recepta als llibres de cuina o bé a pàgines web com www.foodiesonmenorca, que enguany ha estat elegida com una de les millors pàgines de gastronomia del món.
Tenim també dins aquesta gastronomia i costum els caramel·los de Pasqua, aquest llargs, de color vermell i embolicats amb paper color d’or i que era costum que els padrins els regalessin als seus fillols. També era costum a les fàbriques obsequiar als seus operaris amb una borsa de caramels i confits variats.
Pel que fa a les postres del dia de Pasqua, tindrem com mana la tradició de les principals celebracions, la tortada o bé braç de gitano, a més dels pastissets plens de confitura.
