C.M./Ciutadella- Comprar un bitllet d’avió ja no és sinònim de saber quant costarà realment un viatge. Per als menorquins, acostumats a dependre del transport aeri per qualsevol desplaçament fora de l’illa, el preu inicial és sovint només el punt de partida. A mesura que s’hi afegeixen serveis bàsics -com l’equipatge-, el cost final pot créixer de manera considerable i, en molts casos, imprevisible.
En rutes com Menorca-Barcelona o Menorca-València, operades principalment per aerolínies com Vueling, el model tarifari ha evolucionat cap a una estructura fragmentada. El bitllet més econòmic inclou únicament una petita bossa de mà sota el seient. Qualsevol altra necessitat -una maleta de cabina, una facturada o fins i tot l’elecció del seient- implica un cost addicional que pot oscil·lar entre desenes i centenars d’euros.
El resultat és un fenomen cada vegada més habitual: vols que semblen assequibles en el moment de la compra acaben duplicant o triplicant el seu preu. Aquest increment no és anecdòtic, sinó estructural, i ha convertit els sobrecostos en un element central de la planificació de qualsevol viatge.
L’equipatge, nou centre del negoci
Per entendre aquest canvi de paradigma, cal escoltar els professionals que hi treballen diàriament. Pedro Fiol, president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatge de Balears (AVIBA), ho resumeix amb claredat, per a EL IRIS: “En aquests moments, les companyies aèries no només fan negoci amb el transport de passatgers, sinó també amb l’equipatge. El preu dels bitllets no ha deixat d’augmentar i, a més, cal afegir-hi el cost -variable- de l’equipatge, ja sigui facturat o de mà. Sovint, aquests suplements arriben a superar el mateix preu del vol”.
Segons Fiol, aquesta situació no és fruit de l’atzar, sinó d’un model que s’ha anat construint amb el temps, aprofitant la manca de regulació clara. “Cada companyia aplica tarifes i criteris propis, i les institucions no han sabut protegir adequadament el consumidor”. Aquest buit normatiu ha permès una evolució progressiva del servei. El que abans era estàndard -com portar una maleta de mà- ara s’ha convertit en un extra. “Inicialment -explica- l’equipatge facturat era opcional, però l’equipatge de mà sempre estava inclòs. Amb el temps, les aerolínies han anat reduint serveis de manera progressiva, amb resultats rendibles, fins arribar a l’actual situació”.
Vols que semblen assequibles en el moment de la compra acaben duplicant o triplicant el seu preu. Un increment estructural que ha convertit els sobrecostos en un element central de la planificació de qualsevol viatge
Per a territoris com Menorca, aquesta transformació té un impacte directe: “En territoris insulars la dependència de l’avió és absoluta. Per això, si es vol garantir una connectivitat efectiva, seria necessari establir com a mínim el dret a viatjar amb equipatge de mà inclòs”.
Un mercat sense regles clares
El problema, segons Fiol, no és tant el model low cost en si mateix, sinó la manca de límits. “No es tracta d’una batalla contra les companyies, sinó d’entendre el mercat”. Però aquest mercat funciona amb unes regles desiguals. Les aerolínies poden fixar lliurement els seus preus, fins i tot en rutes amb subvenció pública per a residents: “Ens trobam en un mercat liberalitzat on les aerolínies poden fixar lliurement els preus i es troba a faltar una regulació mínima en matèria d’equipatge”.
Aquesta llibertat tarifària genera situacions difícils d’explicar: “S’han vist casos de 29, 34 o fins a 39 euros per trajecte per una maleta de mà. En un viatge d’anada i tornada per a quatre persones, això es dispara”. I encara més: “No és de rebut que una maleta pugui costar 150 euros per anar i tornar a Barcelona”. Segons Fiol, part del problema és estructural i té origen europeu. “Aquestes qüestions s’haurien de regular des d’Europa. En els vols de curta i mitjana distància operen pocs models d’avió -com el Boeing 737 o l’Airbus 320-, i es podrien establir criteris clars”.
Pedro Fiol (AVIBA): “S’han vist casos de 29, 34 o fins a 39 euros per trajecte per una maleta de mà. En un viatge d’anada i tornada per a quatre persones, això es dispara”
El pes del lobby i els límits de la regulació
La regulació, però, no és senzilla. El sector aeri té una gran capacitat d’influència. “El lobby aeri a Europa fa molta pressió. De fet, s’ha estat a punt de retallar drets que han costat anys de guanyar, com les indemnitzacions per retards i cancel·lacions”. Per això, tot i les sancions i sentències, el problema persisteix. “Fins i tot les multes a les aerolínies no estan resolent el problema. És una qüestió més profunda”.
Aquesta profunditat es tradueix en una sensació generalitzada d’injustícia, especialment entre els residents: “No té sentit que una maleta en un vol estatal arribi a costar més que en rutes de llarga distància”.
La política entra en escena
Des de l’àmbit polític, el diagnòstic és similar, tot i que les solucions divergeixen. El diputat del PSIB-PSOE Pepe Mercadal posa l’accent en la necessitat d’intervenció: “L’única eina que hi ha és -afirma, en declaracions a EL IRIS– és intervenir els preus a través de l’OSP. Si no hi ha una OSP i es manté el mercat lliure, és molt complicat resoldre el problema”.
Mercadal també alerta d’una situació de dependència en rutes clau: “Els menorquins som, en certa manera, passatgers ostatges en la ruta amb Barcelona”. Tot i que no es reconeix formalment com a monopoli, la realitat -especialment a l’hivern- apunta en aquesta direcció: “Durant l’hivern aquesta concentració és evident”, explica el diputat socialista, membre de la Comissió d’Insularitat del Congrés.
Aquesta dependència es combina amb pràctiques que, segons Mercadal, poden resultar abusives: “Tu pagues l’equipatge, pagues el seient… però després et fan col·locar la maleta al final de la cabina. Açò és intolerable. És, directament, un engany”.
Pepe Mercadal (PSIB-PSOE): “Tu pagues l’equipatge, pagues el seient… però després et fan col·locar la maleta al final de la cabina. Açò és intolerable. És, directament, un engany”.
La mobilitat com a dret
Una de les idees clau que emergeix en el debat és la consideració de la mobilitat com un dret. “La Llei de Mobilitat Sostenible és la primera que reconeix la mobilitat com a dret”, recorda Mercadal. Aquesta visió té implicacions directes en territoris insulars. “Per a nosaltres no només és clau la mobilitat dins l’illa, sinó també cap a la Península”, apunta el diputat. Quan els preus es disparen, aquest dret queda compromès: “Trobar-te amb preus de 180 euros anada i tornada amb descompte de resident no és raonable”.
L’observatori aeri: una eina pendent
En aquest context, una de les propostes recurrents és la creació d’un observatori aeri que permeti analitzar el mercat amb més transparència. Pedro Fiol ho reclama de manera clara: “A nivell institucional autonòmic, he trobat a faltar un observatori aeri. És una reivindicació que hem fet reiteradament”. Segons ell, aquesta eina hauria de servir no només per estudiar el turisme, sinó també per protegir els residents. “Un observatori no només ha de servir per analitzar el comportament dels visitants, sinó també per entendre com evoluciona el mercat i quina és l’actitud de les companyies”.
El senador del PP per Menorca, Cristóbal Marquès, també posa el focus en la manca de transparència: “Hi ha menys transparència i obtenir segons quines dades costa molt més que abans”. Fins i tot els representants públics tenen dificultats per accedir a informació bàsica. “Abans teníem accés a certa informació a través de la diputada del PP Juana Francis Pons Vila, que ara és molt més difícil d’aconseguir”, recorda.
Cristóbal Marquès (PP): “El que demanem al Parlament Europeu és que la maleta de mà estigui inclosa en el preu del bitllet. És el mínim que consideram que hauria de garantir-se”
Cap a una regulació europea
La clau, segons el senador popular, és avançar cap a una regulació comuna. “El que es demana és que la maleta de mà estigui inclosa en el preu del bitllet”. Aquesta proposta ja està en marxa al Parlament Europeu, però encara pendent de desenvolupament. “Podria suposar una millora important. És el mínim que consideram que hauria de garantir-se”.
Un consumidor desprotegit
Mentrestant, el consumidor continua navegant en un sistema complex i poc transparent. “Comprar un bitllet d’avió s’ha convertit gairebé en un procés imprevisibleW, resumeix Marquès. Pedro Fiol, president d’AVIBA, la patronal de les agències de viatge de les Illes, hi afegeix una reflexió final: “El problema és que aquestes taules de diàleg no existeixen o no funcionen”.
Sense diàleg, sense dades clares i sense regulació efectiva, el mercat continua evolucionant en favor de qui fixa les condicions.
Un futur incert
Els sobrecostos d’equipatge no són una anècdota, sinó un símptoma d’un model que ha canviat profundament. Un model que ha desplaçat el cost del servei cap a conceptes fragmentats, sovint difícils d’entendre i de comparar.
Per als menorquins, aquest canvi no és només una qüestió econòmica. És una qüestió de connectivitat, d’equitat i, en última instància, de drets.
Mentre la regulació europea avança lentament i les institucions busquen fórmules per intervenir, els viatgers continuen pagant un preu que, massa sovint, no és el que havien previst.
I en aquest trajecte, la maleta -aquell element tan quotidià- s’ha convertit en el símbol més visible d’un sistema que encara està per ordenar.
