Aquests dies anteriors a Setmana Santa ha quedat inaugurada la temporada turística 2026 que es desplegarà fins als volts del mes d’octubre amb escalonades desercions. Des d’aquests dies anteriors al moment litúrgic més important de l’any dels cristians que commemora la passió, la mort i resurrecció de Jesucrist -és curiós que el tret de sortida el doni, com sempre passa amb les festes i dies assenyalats, un esdeveniment religiós; per exemple, Sant Joan Baptista, el seu cosí, obrirà el juny i des de Ciutadella les festes dels cavalls que es desembolicaran a la resta de pobles de l’illa al llarg de l’estiu- Menorca ha desplegat les pólvores del tocador, les pintures del taller de restauració, els aparells d’aigua a pressió per tal d’eliminar de la superfície de la pell les lleganyes i el pol·len de l’hivern. Un enorme i ensenyorit os polar s’ha despertat del seu estat letàrgic i, a poc a poc, anirà recuperant els quilos que ha perdut durant la hibernació -clients de la tercera edat gaudint dels programes de l’estat, famílies aprofitant les vacances universitàries i escolars que es computen diferent a Menorca (m’agrada aquesta personalitat temporal relacionada amb les dates de la nostra estimada illa que s’ha deixat acaronar per molts senyors: dia 1 d’abril, com als Estats Units serà el Dia d’Enganar, allà April Fools’ Day, a diferència d’Espanya i dels països de tradició hispana i catòlica que ho celebren a final d’any, el 28 de desembre i amb el nom de Dia dels Sants Innocents) i éssers insulars que retornem durant uns dies a l’illa. Les canonades del clavegueram, que han estat seques durant les dates hivernals o amb un flux mínim, s’aniran despertant com si fossin precisament els intestins de l’os que tornaran a transportar, a poc a poc, les tones d’excrements dels turistes, dels clients, dels visitants que, a canvi de les deposicions, i també del sol i la sal dels arenals i de les platges, dipositaran euros, divises -amor fins i tot- que, la majoria, o un tant per cent molt alt -m’agradaria que els magnífics economistes que tenim a Menorca esbrinessin, posessin negre damunt blanc, aquest tant per cent que es queda a l’illa i aquest tant per cent restant que, com les fuites d’aigua de les canonades de distribució, s’evapora o es deixa xuclar per la terra de Mallorca, Madrid o les companyies internacionals com ara Booking, Airbnb o els grans operadors turístics que no tenen seu fixa- que ens permetran sobreviure la resta de l’any. Som més rics o més pobres des que depenem amb més força del turisme i després que el teixit industrial s’hagi debilitat? La meva intuïció és que som més pobres i, per contra, el cost de la vida, sobretot l’habitatge, s’ha encarit tot formant una espiral que no pot dur res de bo. Per tant, aquest inici de temporada té al meu parer un símbol amb forma d’arbre que, com tota imatge visual corprenedora abasta i inclou tot aquest començament il·lusionant. M’estic referint als Cercis, anomenats Redbuds als Estats Units, format per unes deu espècies de la família Fabaceaes, originaris de regions temperades de l’hemisferi nord i que, a principis de Setmana Santa, floreixen en la seva rosada esplendor. En concret l’anomenat arbre de Judes o arbre de l’amor o arbre de Judea. El curiós nom d’arbre de Judes provindria de la creença que Judes Iscariot es va penjar d’una branca d’aquest arbre després d’haver traït Jesucrist, però és un mite ja que el més probable és que sigui una corrupció del nom francès Arbre de Judeéque significa, com ja he apuntat, arbre de Judea.
