Dia 20 de març vàrem celebrar a la casa del poeta Joan Alcover (1854-1926), seu de l’OCB, el dia mundial de la poesia amb unes lectures dels seus poemes. Vaig recitar “Henoc”, un dels seus poemes bíblics sobre la maldat humana que acaba dient:
(…) I des de llavores, més que l’home contra la fera, l’home contra l’home és la llei que en el món impera”. – Ai las! Una gran veritat-.
Una vetllada magnífica on participaren una vintena de persones amb l’acompanyament musical del Cello Duo Arts.
No és que tengui cap relació però em va fer recordar que l’any 2016 em vaig atrevir a escriure uns versos lliures, una mena d’homenatge poètic, dedicat a les qui foren dones rellevants que portaren el nom d’Emma. Deia així:
Oh! Emma, bella flor medieval,
sobirana de dos regnes
la “rosa de Normandia”, vos deien.
El rapsode, captiu de la vostre bellesa
Cantà tota la vida el seu amor per vós.
Fou una valenta dona
l’Emma de Barcelona.
Si vas al monestir a on reposa,
del jardí sagrat cull una rosa
per oferir-la amb delicadesa
a aquesta extraordinària abadessa.
Emma, personatge icònic de la novel·la de Flaubert
somiaves una vida de princesa
i només trobares tristesa.
Eres fràgil i insatisfeta, Emma Bovary.
Per què havies d’emprar el verí?
També Emma Goldman, “la Roja”,
la feminista, la perillosa, la proscrita,
vares lluitar infatigablement
per escampar als quatre vents
el teu crit rebel per la igualtat
la justícia i la llibertat.
– Emma és també el nom de la meva filla petita.-
Jo pens que com deia en William Shakespeare : “la poesia és una música que tothom porta a dins seu”. I afegiria que basta tenir el plaer d’escriure-la.
