Avui us portaré a un ciutadellenc que ningú no coneix. Anirem enfora per trobar el bressol del nostre personatge, concretament a la ciutat d’Adjuntas, en la regió muntanyenca de Puerto Rico, a finals del segle XIX. A Adjuntas va néixer Arístides Moll el dia 1 de març de l’any 1880. Son pare és el sabater Joan Moll Campins (Ciutadella, 1841 – ?, 1887) i, sa mare, Isola Boscana Valdivieso (P.R., 1848). Els avis ciutadellencs d’Arístides són Francesc Moll Seguí (1814) i Maria Campins Gelabert (1811). La relació de Moll amb Ciutadella i Menorca no s’estableix només per ser fill de ciutadellenc, sinó també perquè viu a Ciutadella almenys entre 1890 i 1893. Assisteix a classes al Colegio Santo Tomás de Aquino de Ciutadella i es gradua batxiller el 1893 a l’Institut de Maó. És company d’estudis de Fernando Ortiz Fernández, que aquells anys també viu a Ciutadella i té la mateixa edat. També era amic de Joan Benejam Saura, el fill del pedagog. M’han de creure si els dic que ha estat un personatge difícil, perquè les informacions són disperses i escasses. Per tant, segur que hi ha buits i errors d’interpretació en algunes dades. En línies generals, l’itinerari vital ens situa Moll a Adjuntas durant la primera infantesa i a Ciutadella entre 1890 i 1893. Després de graduar-se batxiller 1893, estudia Ciències no sabem on. Deu tornar a Adjuntas a finals del segle XIX, ja que des d’allà escriurà una sentida necrològica del seu amic Joan Benejam Saura, mort el 1897. Sabem que a Adjuntas és mestre d’escola i que encara hi és a principi del segle XX. Deu traslladar-se posteriorment a la ciutat de Ponce, on treballa com ensenyant i, posteriorment entra com a empleat a l’administració de duanes de Mayagüez, la principal ciutat de la costa oest. En algunes notes es parla que estudia Medicina a Espanya i Paris, però no puc situar-lo cronològicament. El que sembla és que a França descobreix i entra en contacte amb els modernistes francesos. Tampoc no sabem quan marxa definitivament a Estats Units, però pens que deu ser a principis de la segona dècada del segle XX, ja que el 1910 el localitzem encara a Ponce. A Estats Units es doctora en Medicina. Cap a 1920 es casa, a Arlington (Virginia), amb Margaret Jack (1900), molt més jove que ell. No deu fer molt de temps a Chicago, ja que el 1930 estan ja radicats a la capital nord-americana. La carrera de Moll té dues facetes: per un costat, és reconegut com un dels iniciadors de la poesia modernista a Puerto Rico, amb el poemari “Mi misa Roja” (1905 i reeditat el 2013), i amb articles literaris en algunes revistes i periòdics de l’illa associada a EE.UU. També escriu un assaig sobre Rubén Darío i tres obres que només es coneixen per referències, ja que no s’han pogut localitzar. La segona activitat destacada és la mèdica, però no com a metge, sinó com a dirigent del sistema de salut a Nord-Amèrica. Ell serà, durant molts d’anys, el secretari general de l’Oficina de Salut Panamericana amb seu a Washington i l’editor del butlletí en castellà que arriba a tots els països del continent. Igualment, Moll serà l’ànima dels congressos sobre la salut en la infantesa i actuarà per a què les poblacions indígenes tenguin accés a l’organització sanitària. A més, escriurà nombrós llibres i tractats sobre història d ela medicina i, sobretot, una col·lecció de quatre volums sobre el lèxic i argot mèdic espanyol-anglès, anglès-espanyol. Mor el 1964 a Berkeley (Califòrnia). Pròximament, en l’article reportatge que apareix quinzenalment al diari Menorca, publicaré una biografia més extensa del personatge, així com dels germans Moll Boscana.
