Durant l’Edat Mitjana, alhora de celebrar un esdeveniment joiós, el matrimoni d’un rei, el naixement d’un príncep o la celebració d’una victòria, les autoritats ciutadanes manaven fer il·luminaries per tota la ciutat per festejar el fet. A manera de celebració, en els principals edificis de la població s’encenien torxes i fogates en les places públiques, en prova d’alegria i satisfacció.
Durant la primera meitat del segle XIX els carrers de Ciutadella, a més de ser tortuosos i amb un pis intransitable durant els dies de pluja, eren tenebrosos i trists, i durant les nits era preceptiu als vianants portar una il·luminaria alhora de transitar pels carrers del cas antic. L’obligació de portar una llum era pregonada en reiterades ocasions, i no portar-la suposava rebre una sanció econòmica de la policia urbana, tasca que durant l’Edat Mitjana era exercida pel mostassaf.
La Presidència del batlle Pere Martorell Olives (1861 – 1867) es va caracteritzar per la introducció d’una sèrie de millores per satisfer els veïnats, i una d’elles va ser acordar col·locar quatre fanals a la Plaça d’Es Born (18 agost 1862).
La col·locació d’aquelles quatre il·luminaries a la Plaça durant els diumenges i dies festius, amb la presència d’una petita banda de música, va ser tot un èxit que la ciutadania va aplaudir. En vista de la bona acollida, l’Ajuntament va encarregar altres 76 fanals a la Casa Canals i Sanjol de Barcelona, comprometent-se a pagar 8 duros (40 pessetes) per cada unitat, quantitat total que es pagaria en dues entregues, La primera en rebre els fanals, i la segona el 2 de novembre de l’any següent (1863).
Alhora de satisfer la segona paga, el preu de cada fanal era rebaixat en 2’50 ptes. A més dels fanals era necessari abastir-se de petroli i metxers per encendre’ls i altres útils a utilitzar pel personal encarregat del seu manteniment (serenos). A l’arribada de la segona remesa de fanals, aquells es distribuïren pels llocs més adients de la població, però per fer més festiu l’esdeveniment, el Consistori va decidir fer la primera encesa el dia 1 de gener de 1864.
Era evident que per encendre i vigilar el bon funcionament dels fanals era precís contar amb un grup de persones preparades (serenos), els quals rebrien un salari del Consistori, més les gratificacions que rebrien dels veïns pel seu servei. Així doncs, a mitjan mes desembre de 1863 es nomenaren dos serenos: D. Antonio Mayans Florit i D. Rafael Marquès Gener, pels quals es construïren escales de mà pel servei d’il·luminació pública.
En aquella mateixa sessió del mes de desembre, el Consistori va aprovar un plec d’instruccions a complir pel que fos cap d’aquest cos municipal que ara es creava.
Instrucciones que deberán observar el cabo y serenos de la Ciudad de Ciudadela (desembre de 1863).
1º Encender los faroles de su respectivo distrito al toque de oración y ayudar a su limpieza y aseo; 2º Los serenos estarán a las órdenes del Cabo. Se presentaran diariamente en la Casa del Ayuntamiento. Se pasará lista. 3º Rondará cada uno por su distrito desde las 9 en invierno y 10 en verano, con voz “Alabado sea Dios” anunciando la hora a cada 60 pasos el tiempo y la hora, Se retiraran al toque de maitines del Convento de Santa Clara, reuniéndose en la Casa Consistorial. 4º Irán armados con un chuzo, llevando además un farol, avisando a los dueños en caso de encontrar las puertas de las casas forzadas o abiertas. 5º Deberán acudir a la llamada de los vecinos. Avisar al médico, comadre, confesor, sacristán lego para el Viático, extremaunción, ir a la botica, igual fuesen policía municipal. 6º Evitarán que se altere el sosiego público con gritos, toques de guitarra u otros instrumentos. Los que alteren serán conducidos a la cárcel. Sólo permitirán las serenatas que se den con permiso por escrito del Sr. Alcalde hasta la hora que el mismo hubiese señalado. 7º En caso de robo, procuran evitarlo con el auxilio de otros serenos. 8º Evitarán incendios. Darán aviso de los mismos, dando parte a la Guardia Civil. 9º Vigilaran las tabernas y lugares expendidores (sic) de aguardiente. 10º Harán cumplir los bandos de policía urbana vigente y multar. Los perros que vaguen por la población sin conductor serán muertos en el acto. 11º Retirarán todo papel fijado sin el permiso de la autoridad. 12º Si hallan alguien fijando carteles deberán detenerlo, y darán parte al cabo para que éste lo notifique al Alcalde. 13º La rotura del algún útil, el repuesto será a cargo del sereno. 14º Habrá que surtir los faroles con el petróleo que se le entregue. 15º El petróleo se repartirá en el punto y hora indicada. 16º El cabo pasará revista mensual a los faroles. 17º La reunión de cuatro serenos sin motivo se les exigirá una multa de 4 reales de vellón cada uno. 18º Se procederá al relevo de serenos en los 4 distritos ciudadanos, 19º Se les permite hacer una cuestación semanal por sus respectivos distritos, 20º Estarán al servicio del Ayuntamiento.
La seva inauguració
L’encesa de les il·luminaries dels 76 fanals va tenir lloc el dia 4 de gener de 1864, i s’acordava que estarien encesos durant 18 dies cada mes, des del toc d’Oració fins les 11 i mitja del vespre.
Molt prest es va fer evident que la dotació de dos vigilants era un nombre insuficient per encendre tots els fanals amb una certa brevetat, de manera que en el mateix mes de gener de 1864 es nomenaren altres dos serenos. D. Jayme Gornés Goñalons i Juan Alzina Mesquida, que rebrien un sou mensual de 200 reals de velló. També s’acordà adquirir dos grans fanals de mà per acompanyar el Viàtic, sol·licitat pels familiars d’aquelles persones que estaven al llindar de la mort.
Durant el mes de febrer de 1864 fou necessari abonar el segon pagament dels fanals, que va suposar la suma de 9.287 reals de velló, inclòs en el preu els tubs, metxes i petroli (unes 2.320 ptes).
La instal·lació dels fanals a Ciutadella va ser una mesura molt aplaudida. En vista del bon acolliment, el Consistori encarregà a Barcelona altres quatre fenals pel l’enllumenat de la Plaça d’Es Born (1864). Tres anys més tard en va sol·licitar altres dos per col·locar-los un al carrer del Príncep i l’altre al carrer d’Isabel II (febrer de 1867). En el mes de novembre de 1870 la petició d’un fanal fou cursada pels veïns del carrer Espartero (c/ Isabel II). Pel maig de 1867 el Comandant de la Guardia Civil va demanar-ne un altre per la Casa Quarter. En el mes d’octubre de 1882 D. Francisco Netto i D. Joan Gelabert, propietaris de dos tallers de calçat, ubicats a l’Esplanada, demostraren la conveniència i necessitat d’il·luminar la Plaça, demanant la col·locació d’alguns fanals. La proposta va ser ben acollida i aprovada per la Comissió Municipal, que no sols en va col·locar alguns fanals a la Plaça, sinó que també ho va fer al carrer del Conquistador (1882) que es convertia en una de les principals avingudes de la localitat. Però no fou fins el mes de gener de 1890 quan l’Ajuntament va decidir crear una Comissió d’Enllumenat públic per atendre totes les peticions i problemes que sorgien en aquest servei.
La creació d’un cos municipal de vigilància nocturna (serenos) encarregats d’encendre els fanals adquirits i atendre els veïnats era una necessitat ineludible. Degut a l’acceptació popular del servei que prestaven, molt prest el Consistori va creure convenient nomenar altres dos vigilants, ja que la localitat estava dividida en quatre districtes. La remuneració de cadascun d’ells es va fixar en 200 reals de velló mensuals, més la recaptació voluntària rebuda dels veïns.
Durant el mes de gener de 1864, primer mes de la seva creació, la recaptació fou de 180 r. de v. quantitat que prova la seva utilitat i acceptació ciutadana.
La instal·lació dels 64 fanals arreu de la localitat fou encarregada al mestre picapedrer Joseph Juaneda, que rebé del Consistori 567 rv. així com també se li encarregà construir un habitatge pels serenos i una casa pel macer segon.
En anys de dificultats i escassetats d’aliments, el contraban era una activitat freqüent i lucrativa, pràctica que es solia fer a hores nocturnes i que suposava un perill per aquells oficials encarregats d’evitar-lo. Degut a aquesta inseguretat, en el mes de maig de 1865 els serenos sol·licitaren al Governador poder anar armats durant les hores nocturnes amb una pistola, a més de la pica que reglamentàriament portaven. Una petició que fou acceptada, en considerar el seu ofici de policia. Poc temps després D. Francisco Piris va reble 207 rv. en presentar una factura de 8 pistoles servides al cos de vigilància nocturna.
La baixa d’una plaça de sereno era molt prest sol·licitada per altres persones, les qual aspiraven a tenir un sou fix anual, encara que baix, però incentivat pels complements que rebien del veïns. En l’any 1871 els quatre serenos reberen 1,071 ptes del Consistori (268 ptes anuals).
Dels quatre vigilants nocturns, un d’ells era el cap, encarregat de notificar els desperfectes i deficiències del grup, En 1883 assabentava del mal estat de les escales de fusta que utilitzaven per encendre els fanals.
El grup de vigilants es varen regir per la normativa dictada el desembre de 1863 que regulaven les seves funcions i serveis, que foren repetís novament l’octubre de 1883 amb un reglament molt semblant al primer.
El petroli servit per encendre els fanals era subministrat unes vegades per l’Ajuntament, altres per un particular que havia rebut la concessió mitjançant subhasta. Les subhastes de petroli, celebrades entre els mesos de maig – juny, es feien davant les Cases Consistorials juntament amb les subhastes que assignaven les casetes de venda de carns i per regir l’escorxador de la localitat.
La llum de gas substitueix la llum de petroli
En la sessió de 23 febrer de 1891 el Consistori s’assabentà d’una proposta sol·licitada per l’arquitecte D. Antonio Vila Palmer i els enginyers D. Pedro Ruiz Matas i José Piñol Perantoni de Barcelona. Segons la seva petició, desitjaven instal·lar a Ciutadella una fàbrica de gas acetilè, la existència de la qual requeriria canalitzar i col·locar tubs a tots els carrers i places de la localitat. També demanaven que durant 20 anys el Consistori no imposes cap tipus de drets, contribucions ni impostos sobre el subsòl, ni sobre el consum o venda de carbó de coc, ni altre producte de la fàbrica. A tot això, el Consistori hauria de concedir uns 7.000 metres quadrats per l’emplaçament de la fàbrica de gas, situada en un terreny pla de la població i prop de la zona portuària.
En una sessió extraordinària, celebrada el 25 de febrer de 1891, es va exposar la proposta a tot el Consistori juntament amb presència dels vocals associats. Es va debatre el projecte i fou aprovat per unanimitat. Començava una nova etapa, encara que es mantenia, de moment, l’antic sistema.
Cinc anys despès, el 26 de febrer de 1896, una nova sol·licitud va ser cursada per D. Pablo Ruiz Vert, veí de Maó, pèrit mecànic de professió, el qual va proposar a l’Ajuntament construir una fàbrica de gas acetilè per l’enllumenat públic, instal·lacions industrials, cafès, casinos, esglésies, carrers i places, enllumenat domèstic, calefacció, etc Una proposta que també suposava canalitzar els carrers i places; demanava una concessió de 20 anys, sense haver de pagar drets i contribucions municipals, el compromís de l’Ajuntament de no permetre qualsevol obra subterrània sense una notificació expressa a la Direcció de la Fàbrica, a fi de prendre les precaucions precises per evitar qualsevol desperfecte a les conduccions i canonades. La cessió de 7.000 metres quadrats de terreny on ubicar de la fàbrica ,,, una proposta molt semblant a la feta l’any 1891 però amb unes perspectives més amples de futur. Com a novetat. incloïa donar feina a una nombrosa mà d’obra i acabar la instal·lació en dos anys. La proposta va ser debatuda però “Quedó sobre la mesa para su estudio”.
Era evident que l’Ajuntament va considerar que en aquelles dades la població no estava preparada per assumir aquelles noves iniciatives. La situació econòmica del moment era el principal obstacle que impedia iniciar una obra d’una envergadura gegantina, per aquella època, i d’un cost no assequible.
La Primera sol·licitud d’instal·lació d’energia elèctrica
El 26 de maig de 1897, D. Salvador Meder, mestre d’obres de Barcelona, va cursar una petició pionera “autorización para establecer una estación Central de Electricidad montada con sujeción a los últimos adelantos, y colocar cables aéreos en las calles, paseos y plazas, para la conducción de la energía eléctrica y su distribución a las casas y establecimientos particulares que lo deseen. La misma autorización pide el exponente, para la colocación de postes y consolas con sus aisladores para el tendido de los conductores, comprometiéndose al arreglo de los desperfectos que se pudieran ocasionaren los edificios, con motivo de estos trabajos. Y que si bien sólo se trata de alumbrado particular, está dispuesto a hacer extensión de este servicio eléctrico al alumbrado público el día en que el muy lItre. Ayuntamiento así lo estimara conveniente, en cuyo tiempo se someterán al examen y aprobación del municipio. Condiciones muy ventajosas para el servicio del alumbrado eléctrico mencionado. Y por último pide que mientras se proceda al estudio, que es necesario para el proyecto y cálculo de la fuerza motriz y demás antecedentes necesarios para llevar al efecto los trabajos, el Ayuntamiento se compromete, por su parte, a no conceder autorización análoga, si se pudiese, durante el término de doce meses, a contar desde el día en que la autorización le fuera oficialmente comunicada.
La sol·licitud pareix que no fou acceptada, encara que una Comissió municipal fou encarregada pel seu estudi. S’hauria de sobrepassar el segle perquè l’electricitat fos present a Ciutadella.
