Itziar Lecea/Ciutadella – Després de gairebé tres dècades de trajectòria, Jazz Obert s’ha consolidat com un dels referents culturals de Menorca, especialment fora de la temporada turística. L’associació, formada per un grup d’amics que treballa de manera desinteressada, ha sabut construir un festival sòlid, divers i amb una clara vocació educativa. Aquest 2025 ha rebut el Premi El Iris a la Cultura, un reconeixement que, segons explica el seu secretari, Macià Coll, confirma que la feina feta durant anys ha trobat resposta en el públic i en la societat.
Què ha suposat rebre el Premi El Iris a la Cultura?
Qualsevol reconeixement sempre és benvingut, és evident. A més, fa molts d’anys que feim feina junts, i quan es fa una feina des d’una associació sense ànim de lucre, el que vols és que la gent respongui. Quan te donen un reconeixement com aquest, jo supòs que és perquè s’han adonat que la gent respon, que ses coses es fan bé i que mos ho mereixíem.
Parlam de gairebé tres dècades de trajectòria. Com ha evolucionat Jazz Obert?
Sí, enguany feim es 28è Menorca Jazz Festival. I clar, si mires enrere, hi ha una diferència abismal amb els inicis. Els primers anys eren molt més precaris: no hi havia pràcticament sales, el Teatre des Born estava tancat, no existien molts dels espais actuals. Era tot molt més underground. Ara, en canvi, tenim un festival molt més complet i estructurat, amb moltes activitats i amb una dimensió molt més gran.
També ha canviat el públic? Hi ha més afició al jazz?
Més que cultivar afició, el que hem aconseguit és una cosa molt important: que la gent se’n fia de lo que programam. Açò està molt bé. És com anar a cegues però confiant. I açò, en un tipus de música que a vegades és exigent, té molt de valor. Açò que tenguis un percentatge molt alt d’entrades venudes gràcies a tot l’històric que duim.
El festival combina propostes molt diverses. És una decisió conscient?
Sí, totalment. Intentam fer un festival accessible per a tots els públics. Hi ha concerts més exigents, però també propostes més obertes, música del món, flamenc, activitats familiars… I açò ajuda a arribar a més gent. Al final, el festival és una suma de moltes coses: concerts de sala, activitats paral·leles, el Menorca Lindy Exchange, o el Pícnic Vega Jazz, que és una cloenda molt especial.
El premi també reconeix la vessant educativa. Quina importància té dins Jazz Obert?
És molt important. A part dels concerts, sempre hem intentat fer activitats per formar públic. Per exemple, el jazz didàctic, que durant anys ha explicat la història del jazz mentre es feia música. O activitats als instituts, que enguany hem impulsat. També feim masterclass amb músics que venen al festival, dirigides a alumnes de conservatoris i escoles de música.
També donau espai a joves músics.
Sí, açò és una part molt guai. Feim coses com els “novíssims de jazz”, que són joves que han estudiat fora i tenen projectes propis. Els donam l’oportunitat de tocar dins el festival, i açò per a ells és molt important, tant a nivell professional com de visibilitat.
És una manera de crear futur dins el mateix festival.
Exacte. No es tracta només de programar grans noms, sinó també de donar oportunitats i crear teixit. I açò forma part de la vessant educativa també.
Jazz Obert funciona com una associació molt cohesionada.
Sí, som un grup ben avingut. Hi ha cinc o sis persones que estiram el carro de manera més forta, però la resta també aporta. I açò fa que tot sigui bastant fàcil. Tenim una junta molt bona i és clau perquè el projecte funcioni.
Des del principi heu apostat per fer el festival fora de temporada alta.
Sí, açò ho teníem clar des del principi. No volíem fer un festival d’estiu pensat només per al turisme. Volíem fer un festival per a la gent d’aquí. I després, si ve gent de fora, perfecte. Amb els anys, a més, s’ha anat ampliant el calendari i ara el festival ja ocupa bona part de l’any.
Creis que heu contribuït a dinamitzar la vida cultural fora de l’estiu?
Sí, però també és ver que cada vegada hi ha més coses a Menorca durant l’hivern. Nosaltres vam començar amb aquesta idea, i ara és una cosa que ja forma part de la identitat del festival.
Com decidiu la programació?
Hi ha molta feina darrere. Anam a fires, a festivals, veim concerts… Per exemple, alguns membres de la junta van a esdeveniments com la Fira B o la fira de jazz de Bremen, que és una de les més importants d’Europa. Allà veus molts concerts i pots decidir què encaixa amb el teu festival. També descobrim moltes propostes interessants i nous llenguatges que després podem incorporar.
El festival ha anat evolucionant en aquest sentit?
Sí. Per exemple, fa anys segurament no hauríem programat jazz amb electrònica, i ara sí que ho feim. Aiçò demostra que el festival està viu i que evoluciona. A més, ara Jazz Obert ha sabut arribar a tota l’illa, gràcies a l’aparició de teatres i espais a diferents municipis. Tot i que el gruix de la programació és a Ciutadella, arribam a tota Menorca.
Hi ha la sensació que el públic confia en vosaltres. Això també implica responsabilitat.
Exacte. Si la gent confia en tu, no la pots decebre. Per açò feim molta feina de recerca, de veure concerts, de seleccionar bé.
Voleu ampliar encara més la vessant educativa?
Crec que ara tenim una fórmula que funciona molt bé. Però no estam tancats a res. Si surt una nova idea o una proposta interessant, la valoram i l’incorporam. Jazz Obert és això: estar obert.
Per acabar, quin és el secret de l’èxit del festival?
Jo crec que és una combinació de coses: constància, feina en equip i, sobretot, confiança del públic. Quan saps que la gent respon i confia en tu, tot es fa molt més fàcil.
