C.M./Alaior – Jaume Moll Florit (Ciutadella, 1960) és, des del 2022, el president de l’Associació Frisona Balear, que agrupa en l’actualitat 112 ramaders. Pagès de soca-rel, ha dedicat tota la seva vida al camp, amb una trajectòria de més de tres dècades al lloc de Son Bou Vell, al terme de Ciutadella. Ja jubilat, continua estretament vinculat al sector i a la finca, avui en mans del seu fill, que ha seguit el camí familiar. Casat i pare de tres fills, ha viscut i defensat el món ramader des de dins, amb el coneixement i la passió de qui ha fet del camp la seva vida. És una veu respectada dins el sector agrari menorquí i un referent en la defensa de la ramaderia a l’illa.
La Fira del Camp ha arrencat amb un augment de caps de bestiar frisó després d’any a la baixa. Com interpreteu aquesta evolució i quines dificultats encara persisteixen?
Encara persisteixen moltes dificultats. Ara mateix ja es diu que el petroli puja, que els pinsos també pujaran i que tot s’encareix. Vulguem o no, això repercuteix en el transport: els vaixells apujaran els nòlits i, en conseqüència, tot augmentarà de preu. Amb tota seguretat, això afectarà molt el sector ramader.
En les darreres edicions s’ha observat una reducció de finques de llet, tot i l’augment de caps de bestiar registrats. Quins factors estan darrere d’aquesta fenomen i quines solucions proposeu?
Açò és, precisament, el que més preocupa. Quan veus que el nombre de finques davalla, ja indica cap a on anam: a poc a poc, per molt que vulguem, pot semblar que hi ha més caps de bestiar, però el nombre de finques disminueix. Això demostra que no anam bé; cada any és un degoteig constant. Menorca és una illa i aquí ho pagam tot molt més car que a la Península. Per exemple, per dur un quilo d’herba pagam entre onze i dotze cèntims de nòlit més que allà. Quan hem de treure un producte també hem de pagar, i quan hem d’entrar una capsa per embarcar, igualment.
Això vol dir que estam sotmesos al transport marítim: els nòlits ens ofeguen i les matèries primeres ens surten molt més cares. L’adob, amb l’encariment del petroli, és fins i tot més car que a la Península. En definitiva, aquí tot ho pagam més car.
De quina manera pot afectar al camp la decisió de Quesería Menorquina d’abaratir un 6% el preu que paga a les finques lleteres de Menorca per la quallada?
És un altre hàndicap, un altre problema que tenim. Per exemple, quan la indústria tenia excedent, el convertia en quallada i el duia a Quesería Menorquina. Això vol dir que, si abans el preu ja era molt ajustat, ara encara ho serà més. Les finques que es dediquen exclusivament a fer quallada -que n’hi ha unes quantes a Menorca- es veuran afectades per aquesta davallada del 6%, i un 6% és molt de doblers. Les despeses seran les mateixes i, tanmateix, els ingressos disminuiran.
“Els pagesos menorquins estem sotmesos al transport marítim: els nòlits ens ofeguen i les matèries primeres ens surten molt més cares. També l’adob, amb l’encariment del petroli, és més car que a la Península”
Per què a Menorca es continua pagant el litre de llet als pagesos més barat que a la resta de l’Estat, tot i la pujada que va suposar el Pla Provilac?
El problema de la llet és estructural i recurrent. Quan un productor ha de produir aquí, les despeses són molt superiors a les de la Península. Al final, el problema sempre recau damunt el pagès i el preu de la llet: és com el peix que es mossega la cua, i no hi ha manera de sortir-ne. Hi va haver un moment en què el preu es va acostar molt al de la Península, però habitualment sempre hem estat per davall, entre set i deu cèntims menys. Fins i tot, sovint també estam per davall del preu que es paga a Mallorca, entre sis i vuit cèntims menys.
En la vostra opinió, quin paper han de tenir les organitzacions com la Frisona Balear en la formació i la millora tècnica dels ramaders per garantir la competitivitat al sector?
A l’Associació Frisona Balear apostam clarament per aquesta línia. El fet que el Govern subvencioni el semen ha estat una mesura molt encertada, perquè facilita que els pagesos hi tenguin accés a bon preu i puguin treballar amb criteri. Això permet apostar per vaques més longeves, que és precisament un dels punts forts de Menorca: aquí les vaques duren gairebé el doble. D’aquesta manera, amb menys recria i menys despesa, es pot mantenir -i fins i tot millorar- el rendiment de les explotacions.
“El problema de la llet és estructural i recurrent. Les despeses dels productors són molt superiors a les de la resta del país. És com el peix que es mossega la cua, i no hi ha manera de sortir-ne”
El Règim Especial per a Balears (REB) ha estat reivindicat com un element clau per a la viabilitat del camp. Quines reformes concretes considereu essencials dins aquest marc?
A nosaltres ens agradaria que, igual que a fora de Menorca tenen autopistes, naus i bones carreteres per moure’s, la mar fos una autèntica carretera i no tingués cost. Que no haguéssim de pagar el peatge que tenim. Això ens permetria partir de zero, en igualtat de condicions amb la resta. I, en aquest escenari, segur que no parlaríem de programes com el Provilac, perquè seríem prou rendibles per nosaltres mateixos.
Molts ramaders heu denunciat que la situació de costos (alimentació, carburants) i els preus de llet dificulten la sostenibilitat econòmic dels llocs. Fins a quin punt el gran ambient que s’ha viscut a la Fira del Camp es correspon amb la imatge real del sector?
El que s’ha vist a la Fira del Camp és ben real. Hi ha una passió autèntica per ser pagès i ramader, però també és evident que amb la passió no n’hi ha prou per viure. Per això demanam, simplement, poder viure dignament fent la feina que ens agrada. No hi ha res d’artificial en tot això. Al contrari, s’hi ha vist molta gent jove, una generació amb empenta i amb moltes ganes de continuar. Ara bé, la gran incògnita és si, realment, podran tirar-ho endavant o no.
“No hi ha res d’artificial en el que s’ha vist a la Fira del Camp. Al contrari, s’hi ha vist una generació amb empenta i amb moltes ganes de continuar. La gran incògnita és si podran tirar-ho endavant o no”
Quins són els principals reptes que veieu en la participació de joves pagesos i en el relleu generacional dins del sector frisó?
La base és aconseguir que el sector sigui viable. Si no ho és, arribarà un moment en què la passió de la gent jove s’esgotarà. I seria molt trist no poder-los donar les eines necessàries perquè puguin viure i gaudir de la seva vocació: ser pagesos. La Fira del Camp és avui una festa, però l’endemà la realitat és una altra. És fred, vent i pluja; és fer front a dificultats, treballar de sol a sol i assumir sacrificis constants, sovint sense tenir ni un dia per a un mateix.
Com es pot equilibrar la preservació de les tradicions ramaderes amb la necessitat d’innovar en models de producció i comercialització per fer el sector més resilient?
Crec que tot ha d’anar conjuntament, perquè si una part funciona i l’altra no, ens quedarem aturats. Hem d’anar units i fer tot el possible perquè el camp continuï endavant i perquè la gent pugui decidir ser pagès amb garanties de poder viure de la seva feina.
