C.M./Ciutadella – L’estudi publicat el 2026 per la Universitat de les Illes Balears i l’Institut Espanyol d’Oceanografia representa un dels avenços més importants en la comprensió dels meteotsunamis al Mediterrani occidental. Aquest treball és el resultat de disset anys d’investigació continuada amb l’objectiu d’identificar les zones més vulnerables, comprendre millor els mecanismes físics del fenomen i millorar la seva predicció.
Per dur a terme l’estudi, els investigadors han analitzat dades procedents de 27 estacions costaneres, incloent registres del nivell del mar, de la pressió atmosfèrica i de les condicions meteorològiques. Aquesta anàlisi a llarg termini ha permès reconstruir episodis passats i establir patrons comuns en la formació de rissagues. Un dels resultats més rellevants ha estat la identificació de nous “punts calents” de vulnerabilitat, especialment a Mallorca -com Porto Colom, Porto Cristo i Port de Sóller- i a la costa oest d’Eivissa. Aquest descobriment amplia notablement el mapa de risc conegut fins ara.
A més, l’estudi demostra que les rissagues no són fenòmens estrictament locals, sinó que poden produir-se de manera simultània en diferents punts del litoral. Aquesta simultaneïtat indica que el seu origen està fortament lligat a condicions atmosfèriques de gran escala, com canvis ràpids de pressió associats a tempestes o línies d’inestabilitat. Quan aquestes pertorbacions es desplacen sobre la mar, poden generar ones que, si coincideixen amb les característiques adequades del litoral, s’amplifiquen de manera significativa.
Ciutadella, cas paradigmàtic
En aquest sentit, la geometria de la costa juga un paper fonamental. Determinades badies i ports actuen com a ressonadors naturals, multiplicant l’alçada de les oscil·lacions del nivell del mar. És en aquest context que Ciutadella esdevé un cas paradigmàtic. El seu port, llarg i estret, presenta unes condicions ideals per amplificar les rissagues, fet que el converteix en un dels llocs del món on aquest fenomen es manifesta amb més intensitat i freqüència. Per aquest motiu, Ciutadella ha estat durant anys un punt clau per a la investigació i la validació de models teòrics.
Les dades analitzades en l’estudi mostren que les oscil·lacions del nivell del mar poden superar els 90 centímetres, una magnitud suficient per provocar inundacions sobtades, danys a infraestructures portuàries i afectacions a embarcacions. Aquest impacte potencial ha impulsat el desenvolupament de sistemes de predicció cada vegada més sofisticats. En particular, la UIB participa en el sistema operatiu BRIFS, dissenyat específicament per anticipar episodis de rissaga a Ciutadella, així com en el desenvolupament de models probabilístics basats en dècades de dades d’alta resolució.
L’estudi destaca també la importància de la seva aplicació pràctica en l’àmbit de l’enginyeria costanera. Les modificacions en la forma o la profunditat dels ports, com ara dragatges o ampliacions, poden alterar de manera significativa la intensitat de les rissagues. Per això, els investigadors ofereixen assessorament tècnic per tal de minimitzar riscos en futures actuacions.
En conjunt, aquest treball posa de manifest que les rissagues són un fenomen més complex i estès del que es pensava, condicionat tant per factors atmosfèrics com per la morfologia del litoral. Tot i l’aparició de nous punts vulnerables, Ciutadella continua sent el principal laboratori natural per a l’estudi d’aquestes oscil·lacions extremes del mar i un element clau per avançar en la seva predicció i gestió del risc.
Entre els principals ‘hostposts’ del Mediterrani
El port de Ciutadella és considerat internacionalment com un dels principals punts crítics (“hotspots”) de meteotsunamis del Mediterrani occidental i del món, ja que registra oscil·lacions del nivell del mar freqüents i de gran amplitud causades per pertorbacions atmosfèriques.
Segons l’estudi recent de la UIB, els ports amb les majors amplituds de meteotsunami (SLO)inclouen Ciutadella, juntament amb localitats com l’Estartit, Port de Sóller, Vilanova, Porto Cristo i Sant Antoni.
Els registres mostren que Ciutadella i altres ports “hotspot” han registrat meteotsunamis amb amplituds entre 90 cm i 170 cm, amb els valors més alts observats precisament a Ciutadella i Vilanova.
Les dades d’altíssima resolució (mesurament minut a minut) per part de xarxes com la de PortsIB, SOCIB o xarxes de recerca han permès caracteritzar la variabilitat interanual i estacional dels meteotsunamis.
A Ciutadella, així com a Vilanova, la majoria dels meteotsunamis es produeixen entre primavera i tardor (entre abril i setembre, amb més de 80 % dels casos), associats a patrons atmosfèrics propicis que abasten gran part de la regió occidental del Mediterrani.
Per què Ciutadella és tan important
La forma geogràfica del port de Ciutadella -llarga, estreta i amb un fons relativament uniforme- facilita el fenomen de ressonància: quan les ones que arriben des del mar obert tenen certes freqüències, l’energia es concentra dins l’estret canal i l’amplifica. Aquest mecanisme pot transformar variacions inicials de pocs centímetres al mar obert en ones d’1 -1,7 m o més dins del port, cosa que pot causar inundacions i danys. Aquesta ressonància no es dona igualment en tots els ports; per això Ciutadella i llocs com Vilanova presenten registres tan destacats, mentre que ports més amplis i oberts (Barcelona, València, Palma…) no mostren grans meteotsunamis malgrat tenir també xarxes de mesurament.
Per la seva freqüència, amplitud i històrica recurrència, els sistemes d’alerta primerenca de meteotsunamis desenvolupats per a Ciutadella són dels pocs funcionals que existeixen en el Mediterrani occidental. Això fa que la recerca en aquest port no sigui només d’interès local, sinó un referent per desenvolupar models de predicció i protocols de seguretat costaneraaplicables també a altres punts vulnerables.
Episodis històrics destacats a Ciutadella
15 de juny de 2006- La rissaga més espectacular en dècades. Aquest és, sens dubte, l’episodi de rissaga més citat en la literatura científica i periodística. El 15 de juny de 2006, el port de Ciutadella va experimentar una oscil·lació del nivell del mar de fins a 4 -5 metres d’altura en qüestió de minuts. Primer, l’aigua va retirar-se abruptament del port i el moll va quedar pràcticament sec, permetent veure el fons marí. Això va ser seguit per una onada molt poderosa que va entrar amb força dins del port. El fenomen va causar danys importants a les embarcacions i a les infraestructures del port. La rapidesa i l’alçada de l’ona van fer que aquest episodi s’estudiés a escala internacional com un cas de meteotsunami extrem. És tan emblemàtic, de fet, que ha servit per modelitzar científicament com una rissaga pot passar de variacions petites del nivell del mar a ones de diversos metres quan es combinen condicions meteorològiques i la geometria del port.
21 de juny de 1984- Un altre episodi històric documentat a Ciutadella va ocórrer el 21 de juny de 1984, quan es van registrar oscil·lacions del nivell del mar de més de 3 metres a causa d’una rissaga provocada per onades atmosfèriques i ressonància a l’interior del port. Aquest cas va cridar l’atenció dels científics perquè, igual que en 2006, la rissaga va ser causada per pertorbacions atmosfèriques que van “enganxar” amb la freqüència natural d’oscil·lació del port, amplificant l’ona fins a nivells molt elevats en pocs minuts.
Episodis més recents
No tots els episodis són tan dramàtics com els de 1984 o 2006, però també són rellevants perquè mostren la recurrència del fenomen al port:
14 i 23 d’octubre de 2019– S’hi van registrar oscil·lacions de 1,1 m i fins a 1,74 m en pocs dies, amb diverses rissagues seguides al port de Ciutadella.
9 de juliol de 2019- Es va enregistrar una rissaga de 1,3 m, i algunes medicions indiquen pics de 1,30 m captats per les estacions meteorològiques i les càmeres locals.
1 d’agost de 2017- Les oscil·lacions de la mar van arribar als 75 cm, amb presència visible de l’aigua cobrint la sorra de la Platja Gran i parts del moll.
19 de maig de 2025- Es va registrar una rissaga de 83 cm al port de Ciutadella confirmada per AEMET durant una jornada d’alerta meteorològica.
9 de maig de 2020- L’aigua va oscil·lar al voltant dels 55 cm, també amb avisos actius d’AEMET i impacte visible sobre les embarcacions i l’activitat portuària.
