Itziar Lecea/Ciutadella – En un context global marcat per l’emergència climàtica i la degradació dels ecosistemes marins, iniciatives locals com Per la Mar Viva han esdevingut referents de compromís i acció directa. Impulsada per Carlos Salord l’any 2017, aquesta entitat menorquina ha crescut fins a reunir centenars de voluntaris amb un objectiu clar: denunciar la contaminació de la mar, actuar sobre el territori i generar consciència social. La seva tasca ha estat reconeguda amb el Premi El Iris 2025 de Turisme i Medi Ambient, un guardó que arriba després d’anys de feina constant, sovint incòmoda, però decidida. Salord parla sense embuts, amb la mateixa claredat amb què actua, i reivindica la necessitat d’educar, actuar i, si cal, denunciar.
Com va ser rebre aquest reconeixement?
Primer de tot, va ser una alegria. Va ser una alegria grossa veure aquell correu que ens van enviar i trobar que se’ns reconeixia la feina amb aquest premi en medi ambient. Mai fas res perquè te reconeguin res, però la veritat és que és molt agradable quan passa. Noltros ho vam rebre amb total alegria i molt contents.
Per la Mar Viva ja té una trajectòria consolidada. Com han estat aquests vuit anys?
Si ens remuntam als inicis, novembre del 2017, tot arranca arrel de dos motius molt clars. Per una banda, la indignació de veure l’estat del port de Ciutadella amb el tema del botellot: tots els residus que queien a la mar, la manca de papereres, el fet que els diumenges no es feia net quan la festa forta és el dissabte… Tot açò acabava a la mar gran. I per Sant Joan ja ni xerrar.
Per altra banda, tot el que jo trobava a la mar. Jo som pescador submarinista de tota sa vida, i anant per la mar em trobava quantitat de plàstics surant, a mitges aigües, que semblaven peixos. Açò em va escandalitzar. I aquí neix un poc tota la necessitat de fer alguna cosa.
Els inicis van ser pràcticament personals. Com s’ha produït el creixement?
Sí, va començar amb l’impuls meu, amb mon pare i la meva germana, perquè és lo que necessites per crear una associació. Però el 2018, per carnaval, ja vam sortir al carrer a explicar què passava. Vam treure les primeres camisetes i a partir d’aquí es va començar a apuntar gent. A dia d’avui som unes 300 persones entre socis i voluntaris.
Quines van ser les primeres línies d’actuació?
Vam començar amb el port de Ciutadella, fent un estudi per quantificar la quantitat de plàstics que s’hi abocaven. Vam proposar solucions: el got reutilitzable, millorar el servei de neteja, fer net la làmina d’aigua. També vam impulsar la xarxa de Sant Joan, que ha funcionat molt bé. I com que érem molta gent i no cabíem dins una barca, vam començar a fer net codolars de Menorca, que estaven molt descuidats.
També vau detectar mancances en la gestió pública.
Sí, vam veure que hi havia contractes de neteja que no s’estaven complint com tocava. Ho vam traslladar a l’administració, però la resposta no va ser la que esperàvem. De fet, es va renovar la mateixa empresa amb més pressupost. Va ser una decepció bastant grossa. Però també va servir per entendre que hi havia un altre camí molt important: l’educació.
L’educació esdevé un dels pilars del projecte.
Exactament. El 2019 vam crear l’exposició La Mar de Plàstics, que va recórrer tots els pobles de Menorca. Explica què és el plàstic, d’on ve, com arriba a la mar i quines conseqüències té. Noltros funcionam amb tres eixos: no embrutar, fer net si ja està brut i educar. Si no educam, açò no s’aturarà mai.
També heu actuat davant problemàtiques concretes, com abocaments.
Sí, com el cas de Cala en Bosch, on hi havia un abocament d’aigües fecals. Vam fer estudis, anàlisis i denúncies, i finalment el problema es va resoldre. La nostra feina és detectar d’on Menorca està abocant contaminants a la mar i posar solucions. I si no arriben, denunciar-ho.
La defensa de la biodiversitat marina també és central.
Sí, defensam la pesca sostenible i selectiva. Som gent de mar, tenim aquesta cultura, però també som conscients que hi ha abusos. Vam actuar contra pesquers que venien a Menorca a fer captures massives de cirvioles en època de reproducció. Açò va provocar una regulació i la prohibició de la pesca d’encerclament a aigües interiors de Menorca. Va ser una acció molt efectiva, perquè va desbloquejar una decisió que feia temps que estava dins un calaix.
També treballau en la reutilització de residus.
Sí, tot el plàstic que recollim el consideram matèria primera. Un exemple són els cendrers de butxaca que fabricam. És una eina molt útil per evitar que les llosques acabin a terra o a la mar. Perquè quan t’acabes un cigarret generes un residu molt contaminant.
Heu abordat també el problema dels microplàstics industrials.
Sí, els pellets. Provenen de petroquímiques i arriben a la mar a través de rius. Hem treballat amb entitats com Good Karma Projects o Surfrider per pressionar aquestes empreses. S’han aconseguit avanços, però és una lluita llarga.
Formau part d’una aliança estatal. Quin és el seu objectiu?
Formam part de l’Alianza Residuo Cero amb entitats com Greenpeace o Ecologistas en Acción. Reivindicam sistemes com el dipòsit i retorn d’envasos, que poden recuperar fins al 90% dels residus. També volem reduir el plàstic d’un sol ús i fomentar envasos reutilitzables.
A nivell social, heu notat canvis en aquests anys?
Sí, jo crec que hem aconseguit impactar molt dins la nostra illa. Hem estat referent i també inspiració per altres entitats. Molts de pares ens diuen que els fills, després de les nostres xerrades, arrepleguen plàstics a les platges o demanen reciclar a ca seva. Açò és molt important. També a nivell polític s’ha començat a parlar més d’aquest tema.
Quins són els principals projectes actuals?
Seguirem amb les mateixes línies: neteges, xerrades, la xarxa de Sant Joan. Volem potenciar molt més la campanya de cendrers de butxaca. També estem treballant amb el tema de residus a nivell estatal i amb noves reivindicacions sobre envasos reutilitzables.
I en relació amb la pesca i la gestió marina?
Aquí és on hem de matisar. S’estan impulsant reserves marines i mesures de protecció, però hem de vigilar de no caure en prohibicions excessives. Hi ha una cultura de la pesca que hem de respectar. Sempre amb sostenibilitat, clar. Però no podem deixar de banda la gent d’aquí.
Quin és l’equilibri que proposau?
Conservar la biodiversitat, però sense discriminar sectors ni perdre la nostra relació amb la mar. S’ha de lluitar contra el furtivisme i fer complir les normes. Només amb això ja faríem molt. Però també hem d’evitar mesures massa restrictives que no tenen en compte la realitat local.
Amb tot aquest recorregut, què li queda per dir?
Que açò és una feina constant. No ens aturam. Anam tocant diferents tecles durant tot l’any, amb diferents línies d’acció, però sempre amb el mateix objectiu. I sobretot, que tot passa per l’educació. Si no canviam la manera de pensar i d’actuar, no solucionarem el problema.
