G. Durà/Ciutadella – Gelmarfred s’ha consolidat, al llarg de més de dues dècades, com una de les empreses distribuïdores de referència a Menorca, especialment en l’àmbit de l’abastiment del sector gastronòmic. Fundada per Jaume Gelabert i Mari Carmen Díaz, la companyia és avui un exemple clar d’emprenedoria, esforç i creixement sostingut dins el teixit empresarial de l’illa.
Aquest recorregut ha estat recentment reconegut amb el Premi d’Empresa Familiar d’El Iris, un guardó que posa en valor no només la trajectòria de l’empresa, sinó també la seva capacitat d’adaptació, innovació i compromís amb el territori. Des dels seus inicis, Gelmarfred ha evolucionat d’un petit projecte empresarial a una estructura consolidada, amb una àmplia xarxa de clients i un model logístic eficient que cobreix tota Menorca.
Amb una clara vocació de servei, l’empresa ha sabut créixer sense perdre l’essència familiar, apostant per la proximitat amb el client, la diversificació de producte i la millora contínua, en un sector cada vegada més exigent i competitiu.
Parlam amb Jaume Gelabert, gerent de Gelmarfred, que ens explica en primera persona els orígens del projecte, els moments clau de la seva trajectòria i els reptes de futur d’una empresa que continua mirant endavant amb la mateixa il·lusió dels seus inicis.
Què ha suposat per a Gelmarfred rebre el Premi Iris? En quin moment personal i professional arriba?
La veritat és que ha estat un motiu d’alegria i satisfacció. Ens ha arribat en un moment molt important dins l’empresa, enmig d’un procés de canvi intens, amb setmanes de molta feina, estrès i càrrega psicològica. I, de sobte, rebre un premi així… sempre fa il·lusió. Sempre dic que és millor que te’l donin en vida que no després (riu). En el nostre cas, encara ha estat més especial perquè ha coincidit amb aquest moment de transformació. És un reconeixement a moltes hores de feina i a molts mals de cap.
Parlem dels inicis. Recorda el moment en què va decidir emprendre?
Sí, són moments que no s’obliden. Jo feia feina des dels 18 anys en una empresa del sector, una càrnica de Mallorca amb delegació a Menorca. Congelados Rotger era client nostre i amb el seu propietari hi vaig fer molt bona relació. Un dia em va comentar que es volia jubilar i que els seus fills no volien continuar el negoci. Amb el temps, em va acabar suggerint que potser era una oportunitat per a mi.
En aquell moment jo estava bé: tenia una bona nòmina, era delegat i no tenia grans preocupacions. Però també em vaig adonar que, amb 38 anys, estava estancat. Si volia créixer, havia de fer un pas. Finalment, l’1 d’abril de 2004 vam arribar a un acord. No tenia capital, però el banc va confiar en nosaltres i vam poder tirar endavant el projecte.
Què va ser el més complicat d’aquella etapa inicial?
El més difícil va ser dir adéu a l’empresa on era. Hi estava molt bé, era feliç i tenia una bona relació amb els meus caps. Comunicar-los que me n’anava va ser molt dur. Encara avui ho record amb certa pena.
En pocs mesos van sumar més de 80 clients.
Jo no em vaig endur ni una porta, ni una cadira ni una finestra de l’empresa anterior, però sí una cosa molt important: la confiança dels clients. Portava molts anys al carrer, visitant restaurants i hotels, i quan vaig explicar que començava pel meu compte, molts van decidir seguir amb jo. Això va ser clau.
Quin ha estat el secret per consolidar-se com a distribuïdor de referència a Menorca?
La constància, sobretot. El dia a dia. També el caràcter: som molt perfeccionista i m’agrada tenir-ho tot controlat. Això, amb el temps, també m’ha obligat a aprendre a delegar. Hi va haver un moment que vaig entendre que no podia arribar a tot.
A més, hem fet una aposta molt forta pel servei. Donam servei diari a tota l’illa, cosa que pràcticament ningú més fa. Això dona molta tranquil·litat als clients.
Com ha canviat el sector en aquests més de 20 anys?
Moltíssim. Fa vint anys era molt diferent. Avui en dia el client exigeix molt: exigeix servei, exigeix moltes referències i exigeix preu. Tot això abans també era important, però no tant.
Perquè te facis una idea: quan vam començar, l’any 2004, teníem unes 200 referències actives; ara en tenim prop de 900. I això ve molt marcat pel que demanen els clients. Els hotels, per exemple, abans tenien una oferta molt més senzilla. Ara necessiten molta més varietat: més tipus de carn, de peix, de pa… Si abans anaves a un hotel i trobaves un tipus de pa, ara en pots trobar vint o vint-i-cinc. I amb la resta de productes passa el mateix. Això ens obliga a ampliar molt el catàleg i adaptar-nos constantment.
També ha canviat molt el tracte. Abans jo anava als hotels, entrava a la cuina i parlava directament amb el cuiner. Ara, sobretot a les grans cadenes, tot és molt més fred. No volen comercials dins la cuina: les comandes arriben per correu i qualsevol cosa es tracta amb el cap de compres. S’ha perdut una mica aquesta part més humana, sobretot en el món hoteler. En canvi, amb els restaurants encara es manté més el tracte directe.
Què valora més avui el client?
És un equilibri entre preu, qualitat, servei i rapidesa. Pots ser molt barat, però si falles en el servei, el client no es queda. El secret és trobar aquest equilibri.
Quin paper hauria de tenir el producte local dins la distribució?
Hauria de tenir-ne molt més, i a mi m’encantaria apostar-hi encara més. Però hem de ser realistes: el volum que es mou a Menorca és molt alt i no sempre es pot cobrir amb producció local. Tot i així, intentam incorporar producte de proximitat sempre que és possible.
Recentment heu afrontat un nou canvi important amb la integració de noves línies de negoci. Què ha suposat?
Ha estat un pas molt important. Hem adquirit una unitat de negoci amb personal, flota i acords amb proveïdors, i ens hem traslladat i concentrat a Ciutadella. Això ens ha permès guanyar autonomia logística i reduir la dependència de la Península.
Ara tenim per davant un any per consolidar aquest canvi, aprendre de les noves línies de producte i decidir cap on volem créixer.
Cap on ha d’evolucionar Gelmarfred en els pròxims anys?
Ara mateix, l’objectiu és consolidar aquest nou projecte. Ens toca escoltar, observar i entendre bé tot el que hem incorporat. Més endavant, ja decidirem com potenciar cada línia.
Després de més de 20 anys, què és el que més el continua motivant?
La meva feina m’agrada molt. No m’agrada fer feina —perquè estaria millor a una platja o al sofà—, però m’agrada el que faig. Encara tenc aquest “cuquet”. I mentre no perdi això, continuaré amb la mateixa il·lusió.
