Salvador neix l’any 1841 a la Barceloneta. És fill de Joan Fàbregues Pasqual (1915), l’editor d’El Eco de Menorca, i de Magdalena Sintes. És una família molt vinculada a l’activitat impressora i periodística a Menorca, que es remunta a Joan Fàbregues i Sorà, i la primera impremta que creà el 1750. Els dos germans de Salvador, Pau (1835-1910) i Bernat (1838-1910), també es dediquen a la impressió i al periodisme, entre altres activitats.
Durant el sexenni revolucionari (1868-1973), treballa en l’art de la tipografia a la Casa Fàbregues de Maó, que quedà en mans del seu germà Bernat, quan ell decidí traslladar-ser a Ciutadella. En aquell període històric, Salvador té alguna relació amb el republicanisme maonès, però de caire menor. De la seva joventut a Maó podem destacar, a més de l’ofici, la seva afició pel teatre, ja fos com a actor còmic o com director de la societat dramàtica La Artística, que representen obres populars al Teatre Principal. L’any 1873, en plena Primera República, Salvador munta la seva pròpia impremta a Ciutadella, on intents anteriors, com els de Josep Arguimbau o Domingo García, no havien eixit.
La iniciativa de Fàbregues va comptar amb el suport de personatges com Antoni Vila Juaneda, Antonio Sancho Giró, Antoni Florit Camps, que més tard seria alcalde de Ciutadella, de Rafel Oleo Quadrado o Joan Benejam Vives, a l’hora de treure la primera publicació periòdica, “El Porvenir”.
El primer taller de Fàbregues a Ciutadella s’instal·la al carrer Espartero, el que avui és el Camí de Maó, encara que el 1882 el traslladà la Plaça Nova i, el 1889, al carrer de Maó, 23, refundant en la seva la que anys abans havien iniciat Antoni Cursach i Josep León, i que havia estat adquirida el 1887, pel republicà Josep Roca Puig.
La impremta de Salvador Fàbregues no editava només premsa periòdica, sinó també llibres i opuscles; documents diversos, etc.; en els seus tallers es van formar professionals que després iniciarien en solitari altres empreses del ram.
A més d’impressor, Salvador, com els seus germans Pau i Bernat, va ser un home de teatre. De fet, arriba a Ciutadella el mateix any que s’inaugura el Teatre des Born i durant un temps participà en la seva explotació.
Es casa el 1873 amb Catalina Triay Saura (Ciutadella, 1849), amb la que té tres filles: Margarita (1876), casada amb Antoni Esteve Lozano; Magdalena (1878), casada amb Francesc Pons Capella; i Catalina (1880), casada amb Pere Colominas o Corominas.
En la seva impremta es confeccionen periòdics com El Noticiero, El Demócrata, etc., les revistes La Escuela Práctica i La Escuela y el Hogar o llibres com els dos toms de la “Història de Menorca”, de Rafel Oleo Quadrado (1874-1876), la “Història de Menorca” de Joan Benejam Saura i Joan Benejam Vives (1897), el llibre “Reseña de la fiesta de San Juan Bautista que se celebra en la Isla de Menorca” (1878), del mateix Oleo; “Historia de la Imagen y Santuario de Ntra. Sra. de Monte Toro”, de Pere Moll Camps (1878). Ell mateix és autor del diccionari “Vocabulario Castellano-Menorquín-Francés” (1902). Amb el temps, el negoci s’expandí. Prest, també va ser llibreria i botiga de venda de material d’oficina i papereria; però, a més, s’hi venien coberteries, paraigües, almanacs, espelmes, objectes de vestir de cavallers i senyores, imatges religioses, regals, flors, mapes, manuals de cuina, etcètera.
Durant uns anys, Fàbregues va ser el representant a Ciutadella d’El deporte velocipédico, revista de ciclisme, cosa que em fa pensar que potser té alguna cosa a veure amb el fet que a les bicicletes les anomenem velos.
Tenia, en Salvador, un hortal i caseta al camí de sa Caleta. Salvador mor el 3 de maig de 1913. Serà al seva viuda, Catalina Triay que es posà al capdavant dels tallers, que conservà amb el nom del seu marit, fins al 1926, quan ven la instal·lació a Gabriel Camps Amengual, que la trasllada al número 33 del carrer de la Puríssima.
