La polèmica sobre l’estat de les captacions d’aigua de Ciutadella no és només un nou episodi de confrontació política. És, sobretot, un toc d’alerta sobre la gestió d’un recurs essencial que no admet negligències ni improvisacions. Quan es parla d’aigua, es parla de salut, de sostenibilitat i de responsabilitat pública.
Les denúncies sobre deficiències estructurals, manca de manteniment i pèrdues importants d’aigua apunten a una realitat incòmoda: durant anys, aquestes infraestructures no han estat una prioritat. I això té conseqüències. No només en termes d’eficiència —amb un malbaratament inadmissible d’un recurs escàs— sinó també en seguretat laboral i confiança ciutadana.
Ara bé, tampoc es pot ignorar que moltes d’aquestes instal·lacions arrosseguen dècades d’antiguitat. El problema, per tant, no és només d’un govern concret, sinó d’una manca de planificació sostinguda en el temps. La política de l’aigua no pot dependre de legislatures o cicles electorals ni reaccionar només quan esclata una crisi.
L’equip de govern assegura que s’han activat protocols i que la qualitat de l’aigua està garantida. És una bona notícia, si va acompanyada d’un pla ambiciós, calendaritzat i dotat de recursos. Les actuacions puntuals no resolen problemes estructurals.
Aquest episodi ha de servir per obrir una nova etapa. Una etapa de transparència real, de consens, diagnòstics rigorosos i, sobretot, inversió sostinguda. Però també hi ha assumir responsabilitats: el manteniment no és opcional, és part essencial de la gestió pública.
Ciutadella no es pot permetre perdre aigua ni temps. El repte és convertir aquesta crisi en una oportunitat per fer les coses millor. Perquè l’aigua no entén de discursos, sinó de fets.
