Joan neix el 27 de desembre de 1872, a la casa familiar del carrer de Sant Cristòfol de Ciutadella. És fill del mestre, escriptor, pedagog i fill il·lustre de Ciutadella, Joan Benejam Vives (Ciutadella, 1844 – 1922) i de Catalina Saura Fuguet (Ciutadella, 1852 – 1910). Ell és el major dels germans. Sembla que el nadó no va néixer prou sa i aviat es va témer per la seva vida. El vicari Antoni Cursach el batià privadament al domicili patern. Segons cita Miquel Àngel Limón, a 15 dies de néixer un altre capellà, Joan Melià, organista de la Catedral, l’ungí dels sants olis, fet que anunciava la proximitat del fatal desenllaç.
Estudia amb son pare. Fa el batxillerat a l’Institut de Maó, on es gradua cap a 1890. Cap al 1893 escriu els primers articles a La Golondrina, com un intitulat “Memento”. El 1894 treballa de professor de Geografia i Història a l’escola privada de son pare. El 1895 ja és col·laborador habitual del diari republicà El Liberal. Aquest mateix 1895, l’escriptor Angel Ruiz i Pablo s’hi refereix com un autor que anuncia un renaixement de la literatura local. Joan Benejam també escriu a El Noticiero i a La Escuela Práctica, la revista pedagògica de son pare. En aquesta ens trobam amb el relat “Héroes callajeros” (17/09/1896) referit a un fillet que ven diaris al carrer, a la manera de Dickens, o “El Incendio” (1896). Ja pòstumament, a la revista “La Escuela y el Hogar”, apareix, el 1907, un altre relat seu: “El grumete”.
Benejam Saura també s’interessa per l’arqueologia i, a la Revista de Menorca (1895-1896), publica un estudi sobre els monuments arqueològics de S’Hostal, a Ciutadella. Matriculat a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, amb la idea de cursar Història, la falta de salut l’impedirà assolir els seus propòsits.
L’any 1896 serà el principal col·laborador de Joan Torres Petrus en la sortida del periòdic El Pueblo, amb el clar propòsit de la defensa de la classe obrera. Sense ser un destacat activista polític, Joan Benejam Saura sí que es decanta per un republicanisme més radical. En un article de 1895, manifesta la por que la crisi en el sector del calçat ensorri per sempre el principal motor econòmic de Ciutadella i es rebel·la davant la passivitat dels obrers que es conformen en el fatalisme, sense treballar per posar en marxa iniciatives que puguin tombar la situació.
El jove fill de Benejam Vives també és una de les primeres veus que denúncia l’enviament de joves soldats a la guerra de Cuba; és cert que es tracta d’una visió contradictòria, però ja expressa el rebuig a les polítiques de la monarquia. En els últims anys, Joan treballa en la redacció d’una “Història de Menorca”, malgrat que la mort prematura només el permet arribar al període del sexenni revolucionari. El jove mor el 15 de setembre de 1897 (no 1896, com diuen algunes referències biogràfiques), als 24 anys, tísic.
D’aquells dies són dues necrològiques molt sentides en les quals es destaquen els valors del jove: una és del fabricant de calçat i poeta, Rafel Torrent, i l’altre del metge i poeta porto-riqueny, Arístides Moll.
Durant molts d’anys, la Història de Menorca dels Benejam, pare i fill, editada el 1897, tot i no tenir el renom d’altres obres, va ser l’aportació historiogràfica més seriosa sobre la història general de l’illa en la bibliografia menorquina, almenys fins ben entrats en el segle XX.
