“Tinc por del part”. He sentit moltes vegades aquesta frase a la consulta i puc confessar que jo mateixa l’he pensada en algun moment de la meva vida.
Crec que és normal sentir por per alguna cosa que no hem viscut mai i que s’ha inculcat durant molts anys i de manera inconscient que és una experiència horrorosa. Però potser hauríem de canviar la paraula “por” per “respecte”.
A la consulta m’agrada crear una imatge que segurament també hi va haver aquest “respecte” en el moment en què la vivíem: quan deixes casa teva per anar a estudiar a la universitat amb només 18 anys acabats de fer. Potser qui és d’una ciutat no ho entén, però els illencs de Menorca sabem molt bé aquesta barreja entre ganes i por. Per què? Perquè és un canvi important a la vida que et marcarà per sempre. I tot allò relacionat amb la gestació és igual.
La por
Has triat ser mare i fantasies amb com serà la teva vida quan el teu fill hagi nascut. Durant l’embaràs, vas veient canvis al teu cos que et van ensenyant la punta de l’iceberg del que vindrà en el futur. I per arribar a aquest futur hi ha EL PART. Li donem molta importància per el respecte a allò desconegut, però realment el postpart és la gran catarsi a la vida d’una dona. Però bé, no ens desviem.
Normalment, el que fa por del part és el dolor. El 1981 es va descriure que la por al part podia generar alts nivells d’ansietat, afectant el benestar i la vida quotidiana de la dona. I en un estudi del 2015 es van estudiar 78 dones embarassades i el 30’77% sentien aquesta ansietat davant del part.
Aleshores, el part fa mal? Sí, però actualment hi ha moltes tècniques (invasives i no invasives) que ajuden a gestionar el dolor en el moment del part, però n’hi ha d’altres que podem fer durant l’embaràs. Per mi la principal és conèixer profundament el procés del part en totes les seves dimensions: fisiològiques, ambientals, psicològiques…
- Fisiològiques: Saber què fa l’úter durant les contraccions per aconseguir obrir el coll. Conèixer com la pelvis, els lligaments i els músculs van cedint al pas del nadó i com és l’origen del dolor. Entendre com moure el cos ajudarà tot aquest procés i haver practicat opcions.
- Ambientals: Visitar (si es pot) el lloc on donaràs a llum. Conèixer (si es pot) les persones que t’acompanyaran i establir-hi un vincle. Pregunteu els protocols d’actuació de l’hospital on heu decidit parir per saber què es farà en cada situació. Confiar que qui t’acompanya sabrà tot el que necessites.
- Psicològiques: Investiga el teu naixement preguntant a la teva mare com va ser i com ho va viure ella. Acceptar que el cervell canvia durant l’embaràs per facilitar l’enllaç amb el teu fill i que afectarà el que sents. Hi haurà llàgrimes en algun moment, t’ho asseguro. Revisar el llenguatge i com el sents al cos.
I per acabar…
I per acabar, una frase de Consuelo Ruiz, una llevadora rebel i lluitadora pel part respectat a l’època franquista:
“…la única defensa contra el miedo no puede ser otra que conocer de antemano la causa por la que el dolor se produce y cómo evitarla, pues si fuera factible evitar el miedo al parto, el dolor desaparecería por sí solo, automáticamente.”
