Des de 2018, la llagosta de Menorca porta el seu distintiu de qualitat, la seva marca per a distingir-la de les llagostes foranes i especialment de les congelades, que és una garantia per al restaurant que les ofereix, i també una garantia de supervivència per al sector de la mar, dels pescadors menorquins que tenen centrada la seva temporada entre els mesos d’abril i agost on es permet la captura, amb les seves limitacions i mides, d’aquest apreciat crustaci, que és l’ingredient principal del plat estrella de la gastronomia turística de Menorca, la caldera de llagosta., que ara competeix o es complementa amb un altre plat de llagosta que s’ha posat de moda. La llagosta amb ous estrellats i patates frites, que veim com cada dia té més demanda i acceptació.
La llagosta amb patates fregides i ous estrellats, és un plat recent, nascut al recordat restaurant Jágaro, al port de Maó fa unes dècades i que s’ha convertit en un dels plats estrella de la cuina de la llagosta a Menorca i que és un bon reclam per als restaurants que el saben elaborar bé, amb llagosta, ous i patates de l’illa, però he de confessar, que si bé és un plat deliciós, que som més partidari de que es recuperi el receptari tradicional de l’illa, pel que fa a la llagosta i altres productes de la mar i de la terra que córren el perill de desaparèixer, com ha passat amb molts altres plats.
És trist i a la vegada preocupant, i no sols fent referència a la llagosta, el comprovar com la cuina dels pescadors dels ports de Ciutadella, Fornells, Cales Fonts i Maó, poc a poc s’està perdent, perquè continuem en la mateixa errada dels anys 60 i 70, quan amb els primers turistes vam creure que tot allò que ens venia de fora era millor, i havíem d’oferir als que ens visitaven cuina internacional, el que avui es diu globalitzada. És un tema que mereix també una intensa reflexió i més d’un debat obert com he proposat en altres ocasions entre patronals, productors i administracions, per tal de fixar un full de ruta o una declaració com les que promou Fra Roger, que defineixi cap a on volem anar i el que volem oferir a les noves generacions de menorquins i menorquines i també als visitants.
Tornant a la cuina de la llagosta i al seu receptari tradicional, crec que avui en dia -ojalà vagi equivocat- no hi ha cap restaurant a l’illa que cuini una panadera de llagosta, que era un dels plats més comuns quan s’havia de cuinar amb família i es disposaven d’una o poques llagostes, com també s’ha perdut aquell arròs dins el tià de llagosta i conill, on la carn blanca de l’animal de terra agafava el gust, el sabor de la reina del mariscs, maridada amb pebres vermells fets primer al forn o a les brases, i després ben confitats, que donaven el punt ideal a aquest arròs.
