Què hi fa Otel·lo a Formentera? Quina relació hi ha entre aquest personatge de ficció que s’ha convertit en l’arquetip de la gelosia, gràcies a la mestria de Shakespeare, i de la manipulació psicològica amb aquesta illa? I tu, descarat escriptor, hi has estat mai? Has posat els peus a Mallorca, a Eivissa i, dues vegades, a Cabrera. Ai, i és que Shakespeare és un escriptor illenc com ho som els escriptors menorquins o Ramon Llull encara que el bard de Londres ho sigui d’una illa mil vegades més grossa i amb una relació històrica de quasi un segle (en Mario Vargas Llosa va envelar un cop de puny a en Gabriel García Márquez després d’una discussió violenta i li va deixar un ull blec) amb Menorca. I és que els continentals són diferents dels illencs. I arriba Sant Jordi o, pels més ateus i descreguts, el Dia del Llibre, i els menorquins oblidarem aquestes coses, aquest passat, aquesta qualitat literària i oblidarem també la devoció als productes de proximitat -la fruita collida dels nostres arbres insulars, les verdures nascudes de les nostres diverses terres, els formatges salats per la tramuntana- i comprarem llibres de fora i escrits en d’altres llengües que ens han estat imposades i demostrarem una vegada més que el major triomf del colonitzador és fer creure als colonitzats les seves pròpies mentides. Què hi farem. Són molts d’anys d’adoctrinament i de submissió insular i, aquests escrits, només són trets d’escopeta carregada amb cartutxos de sal. I jo només us diré que compreu i llegiu els escriptors menorquins, sobretot els narradors, que tenen el mateix nivell que els autors internacionals. I és que si les nostres cireres són millors per haver fructificat a Menorca i també ho és el formatge i la sobrassada i els esclata-sangs perquè no ho ha de ser la literatura que aquí és fa? Llegiu -i compreu, és clar- el magnífic llibre de Josep Maria Quintana Port Maó editat per Triangle Postals. O Camins de Cristian P. Coll o Sant Lluís no és Missouri de David Arquimbau de Llentrisca Edicions si us agrada la fotografia irònica i combativa. O també Al caire de l’abisme de Guillem Benejam si teniu ànsia per la bona poesia que uneix ètica i qualitat literària. I Otel·lo a Formentera? Ui, aquest és més perillós. Ha estat publicat per Edicions Aïllades de l’admirat activista i poeta eivissenc Ramon Mayol i només l’heu de llegir i comprar si heu sentit mai la gelosia que mossega el coll de l’heroi tràgic de Shakespeare o si heu provocat aquesta gelosia en els altres o si a vegades heu manipulat els pensaments de la gent o, per contra, us heu sentit que us manipulaven la ment. O, encara més senzill, si feis cas a les paraules de l’escriptor menorquí més important de la història de l’illa, en Pau Faner -comprau qualsevol llibre d’en Pau que és un geni-, que al pròleg del llibre diu: “És un llibre valent, original i renovador. Fa de bon llegir, i alhora sacseja. Llegir-lo és com sentir una veu agosarada que et parla a cau d’orella i et revolta”.
PALANQUER. Que té dret de cobrar el pontatge o dret de pas de la palanca. La palanca és la passera feta de taulons entre la nau i un moll, o entre les ribes d’un riu i un torrent. L’editor Ramon Mayol ens va explicar a la presentació a Ferreries del seu llibre El llenguatge de les ones i altres relats, que a Eivissa, a l’hora de referir-se als ‘picadors’ de costa en diuen ‘palanquers’ i que van tenir molt d’èxit entre les turistes.
