Amb una trajectòria consolidada a l’elit del ciclisme internacional, Albert Torres continua sent un dels grans referents esportius de Menorca. Campió del món en pista i habitual en les grans cites del calendari internacional, el ciclista ciutadellenc ha construït una carrera marcada per la constància, la capacitat de sacrifici i una evolució constant que l’ha mantingut durant anys al màxim nivell competitiu. El Premi El Iris 2025 en la categoria d’Esports reconeix tant els seus èxits recents com el recorregut d’un esportista que ha sabut adaptar-se al pas del temps sense perdre l’ambició. En un moment de la seva carrera en què l’experiència juga un paper determinant, Torres afronta una nova temporada exigent, amb un calendari intens i objectius de gran rellevància, especialment en pista. Entre viatges, competicions i concentracions, el menorquí reflexiona sobre el significat de rebre un reconeixement a casa, els aprenentatges acumulats al llarg dels anys i els reptes que encara vol assolir, amb la mirada posada en el futur olímpic.
Què va significar per a tu rebre el Premi Esports dels Premis El Iris 2025?
La veritat és que estic molt content. Per a un esportista, poder rebre reconeixements així sempre fa molta il·lusió. En aquest cas, no només pels resultats que van acompanyar l’any passat, com el Campionat del Món, sinó també perquè es valora tota una trajectòria esportiva. Al final, darrere de cada resultat hi ha molta feina, molts anys de dedicació i també moments complicats. Que tot açò es tengui en compte i es reconegui és molt especial. A més, aquests premis també et donen un plus de motivació per continuar, per seguir fent el que més t’agrada i intentar mantenir el nivell.
Com valores aquest reconeixement venint de casa, de Menorca? Té un valor especial respecte a altres premis?
Sí, totalment. Els reconeixements que venen de casa sempre tenen un valor diferent. Al llarg de la meva carrera he hagut de passar molt de temps fora de Menorca per poder créixer com a esportista, entrenar i competir al màxim nivell. Així, quan tornes i la gent de la teva illa et reconeix, fa una il·lusió especial. És una manera de sentir que tot aquest esforç també és compartit amb la teva gent. A més, encara que no sempre puc venir tant com m’agradaria per qüestions de calendari, cada vegada que torn a Menorca és un moment per desconnectar, recarregar energies i reconnectar amb els meus.
Després d’una trajectòria tan consolidada, què et motiva a seguir competint al màxim nivell?
Sobretot les ganes. El ciclisme és un esport molt dur, molt exigent, i si no tens aquesta motivació interna seria impossible mantenir-te durant tants anys a l’elit. Les ganes de competir, de millorar, de seguir aconseguint resultats importants són el motor principal. També hi ha la il·lusió de continuar vivint experiències, de formar part de grans competicions i de seguir evolucionant com a esportista. Si aquesta motivació no hi fos, seria molt difícil aguantar el ritme i el sacrifici que exigeix aquest esport.
Com han estat aquests primers mesos de la nova temporada?
Han estat mesos molt intensos, amb molta activitat des del principi. Pràcticament vam començar la temporada just després de Reis, amb una concentració a Austràlia durant tres setmanes. Després vaig tornar uns dies a casa i vaig tornar a partir cap als Emirats Àrabs, i a continuació competicions a Itàlia, com Strade Bianche i Tirreno-Adriatico, i les clàssiques de Bèlgica. Tot açò en poc temps, amb molts viatges i poc marge de descans. És un inici de temporada exigent, però també és la dinàmica del ciclisme actual. A més, dins un equip gran, el calendari pot anar variant segons les necessitats, lesions o canvis d’última hora, així que també s’ha d’estar preparat per adaptar-se constantment.
En quin estat de forma et trobes actualment?
Estic en un bon moment, però no en el pic màxim de forma per a una competició concreta. L’objectiu és mantenir una regularitat al llarg de tota la temporada. Açò implica saber dosificar els esforços, no voler estar al 100% massa prest i cuidar molt tots els aspectes que influeixen en el rendiment: la recuperació després de les curses, l’alimentació, el descans i els entrenaments. Aquesta regularitat és clau per poder competir sovint i rendir bé en diferents moments de l’any.
Has fet algun canvi en la preparació respecte a altres anys?
No especialment. La preparació segueix una línia bastant similar, tot i que sempre adaptada al calendari i a les necessitats de l’equip. Enguany, per exemple, no tenc previst disputar cap gran volta, i açò fa que el calendari estigui més repartit en diferents competicions al llarg de l’any. Però la base de la preparació és la mateixa: constància, adaptació i treball continu.
Quins són els grans objectius que t’has marcat per aquesta temporada?
El gran objectiu és el Mundial de pista a final de temporada. És una cita molt important perquè, a més, marca l’inici del procés de classificació per als Jocs Olímpics de Los Angeles. Arribar-hi en bones condicions serà clau, no només pel resultat en si, sinó també per començar bé aquest camí olímpic.
Tens alguna competició assenyalada en vermell al calendari?
Sí, sobretot aquest Mundial de pista. És la competició que marca la temporada i on vull arribar en el millor estat de forma possible. A partir d’aquí, la resta del calendari també és important, però aquest és el gran focus.
Amb l’experiència acumulada, com ha canviat la teva manera de competir?
Ha canviat molt, sobretot en la gestió. Amb els anys aprens a entendre millor el teu cos, a planificar la temporada amb més criteri i a identificar quins són els moments clau. També aprens a gestionar millor les emocions, tant quan les coses van bé com quan no. Hi ha moments complicats, i saber-los afrontar és tan important com aprofitar els bons. L’experiència et dona aquesta capacitat de posar-ho tot en context i de treure el màxim rendiment en cada situació.
Què has après en els darrers anys que ara consideres clau?
Una de les coses més importants és la gestió del temps i de la vida personal. Amb els anys, la teva situació canvia, tens més responsabilitats i valores més els moments a casa i amb la família. Aprens a equilibrar millor la vida esportiva amb la personal, i açò també t’ajuda a estar més centrat i rendir millor. No és només entrenar i competir, sinó saber desconnectar quan toca i aprofitar aquests espais entre curses.
Encara tens objectius pendents o somnis esportius per complir?
Sí, sempre en queden. He tingut la sort d’aconseguir grans coses, com tornar a ser campió del món, però un esportista sempre vol més. Els Jocs Olímpics són un dels grans objectius. A París vam quedar molt a prop del podi, i això et deixa amb ganes de tornar-ho a intentar. Ara mateix, el focus està en el camí cap a Los Angeles 2028. Encara queda temps, però la classificació comença prest i l’objectiu és poder-hi ser i competir al màxim nivell. Tant de bo el cos respongui i pugui continuar vivint aquest tipus d’experiències.
