C.M./Ciutadella/Alaior – Fa dos anys, Sebastià Triay Fayas va intervenir en un moment límit per a La Payesa. La fàbrica havia aturat la producció, el seu principal client ja havia desaparegut i el risc de tancament era immediat. L’operació de compra, per més de dos milions d’euros, no es plantejava tant com una inversió convencional, sinó com una actuació per evitar la desaparició d’una estructura industrial i del seu entorn productiu.
La decisió implicava assumir una empresa sense xarxa comercial i amb una dependència històrica d’un sol client. També suposava fer-se càrrec de catorze treballadors i garantir la recollida de llet d’un conjunt de finques que, sense la fàbrica, quedaven fora de circuit.
Aquest punt de partida explica el ritme del projecte. La prioritat no ha estat créixer, sinó tornar a posar en marxa la maquinària -en tots els sentits- i sostenir-la. En aquests dos anys, La Payesa ha recuperat activitat, però el procés de reconstrucció comercial ha estat més lent del que es preveia inicialment.
En paral·lel a aquesta operació, Triay va activar una segona línia de negoci amb una lògica molt diferent: Biniatzem Productes de la Terra.
Un projecte de nova planta
A diferència de La Payesa, Biniatzem no parteix d’una estructura heretada ni d’una indústria a redreçar. És un projecte de nova planta, construït des de zero i amb una dimensió molt més controlada. La seva base és clara: producte local procedent de finques pròpies o vinculades -carn de vedella, de be i altres elaboracions- orientat directament al mercat menorquí.
Aquí és on apareix una de les diferències clau entre les dues apostes. Mentre La Payesa necessita volum i mercat exterior per créixer, Biniatzem ha trobat encaix dins l’illa.
Segons explica el mateix Triay, el projecte “va molt bé”, precisament perquè no arrossega ni volum excessiu ni una estructura pesada. Això li ha permès adaptar-se amb més rapidesa a la demanda i treballar amb un model més directe.
Una bona entrada en el sector de l’hostaleria
Una de les novetats destacades és la bona entrada del producte en l’hostaleria de Menorca. En aquest cas, el factor preu no juga en contra amb la mateixa intensitat que en el sector lacti. El posicionament com a producte de proximitat, vinculat a finques concretes, ha facilitat l’acceptació.
A més, Biniatzem ha optat per no sortir de l’illa. No hi ha, de moment, una estratègia d’expansió exterior. El plantejament és just el contrari del de La Payesa: treballar amb un mercat limitat però suficient per absorbir la producció.
Aquesta decisió respon també a una qüestió d’escala. El projecte està dimensionat per a Menorca i no necessita créixer per ser viable. Això li dona estabilitat i evita la pressió constant per ampliar canals de venda. En termes de resultat, això s’ha traduït en una evolució molt més immediata. Biniatzem ha aconseguit funcionar amb normalitat des del principi, sense el període d’ajust que sí ha requerit La Payesa.
Dues maneres d’afrontar el sector
Aquest contrast dibuixa dues maneres d’afrontar el sector agroalimentari. D’una banda, la recuperació d’una indústria amb capacitat per produir molt per damunt del que el mercat local pot absorbir. De l’altra, un projecte dimensionat a escala insular, amb circuits curts i menys dependència de factors externs.
Tot i això, no són línies aïllades. Formen part d’una mateixa estratègia que combina volum i proximitat, indústria i producte de territori. En el cas de La Payesa, els dos anys han servit per evitar la desaparició i per preparar el terreny per a una fase diferent, marcada per la necessitat de vendre fora. En el cas de Biniatzem, el recorregut ha estat més lineal: implantació ràpida i consolidació dins el mercat local.
Diferències d’estructura
Triay ho ha plantejat així des del principi, encara que amb resultats diferents en cada cas. La Payesa era una aposta a més escala i amb més risc; Biniatzem, una estructura més lleugera i immediata.
Ara, dos anys després, aquesta doble via continua oberta. D’una banda, una fàbrica que busca fer el salt a través de nous mercats. De l’altra, un projecte que ja funciona dins l’illa sense necessitat de créixer. Són dues velocitats, però també dues maneres de donar sortida al mateix origen: el producte del camp menorquí.
