C.M./Ciutadella/Alaior – El futur de La Payesa no es decidirà tant a Menorca com a milers de quilòmetres de l’illa. Dos anys després que Sebastià Triay Fayas assumís el control de la fàbrica, el moviment més rellevant no és intern, sinó comercial: els contactes pràcticament tancats amb operadors de l’Índia i Mèxic que poden canviar d’escala el projecte.
És aquí on la direcció situa el punt d’inflexió. “A la fira Alimentaria hem fet dos contactes importantíssims”, explica Triay. “Poden significar l’enlairament definitiu de l’empresa”. No és una expressió retòrica. La Payesa té capacitat per produir molt més del que està produint avui, i aquests acords obririen la porta a col·locar aquest volum.
La idea és simple: si el producte troba mercat, la fàbrica pot créixer de manera immediata. Sense necessitat de noves ampliacions estructurals, només activant el potencial que ja té.
Acords a punt i nous mercats en cartera
Els contactes amb empreses de l’Índia i de Mèxic no són els únics. També hi ha converses obertes amb clients dels Estats Units que podrien concretar-se en els pròxims mesos.
Aquest moviment no és circumstancial. Respon a un gir clar en l’estratègia: sortir a cercar mercat fora perquè dins és limitat i altament competitiu.
“El problema no és produir, és vendre”, insisteix Triay. La frase resumeix els dos anys de trajectòria. La Payesa ha mantingut l’activitat, ha estabilitzat la producció i ha ampliat la base de proveïdors, però necessita volum de venda per fer el salt.
En aquest sentit, les fires han estat clau. La presència a Alimentaria, Gourmet o altres cites del sector no només ha servit per guanyar visibilitat, sinó sobretot per obrir negociacions que avui es troben en fase avançada.
Capacitat per créixer sense esperar
Un dels elements que reforça aquesta aposta és la capacitat productiva de la fàbrica. Tot i treballar actualment al voltant dels 3,5 milions de litres anuals, La Payesa pot multiplicar aquesta xifra. “Podem produir cinc vegades més del que feim ara”, assegura Triay. Això vol dir que, si els acords comercials es tanquen, el creixement podria ser ràpid.
L’objectiu dels cinc milions de litres, que fa dos anys es plantejava a curt termini, es manté viu, però ara condicionat a la resposta del mercat. I aquesta resposta, segons la direcció, pot arribar de fora.
Inversió imminent per no quedar enrere
En paral·lel a aquest desplegament comercial, l’empresa prepara una nova inversió de mig milió d’euros per modernitzar les instal·lacions. La renovació de cubes i maquinària es farà a partir del setembre i es considera imprescindible per mantenir la competitivitat. “És una inversió necessària. Si no la feim, ens quedarem obsolets”, adverteix Triay.
Aquest pas no està pensat només per millorar processos, sinó també per preparar la fàbrica per a un eventual augment de la producció si els nous mercats responen.
Nous productes per obrir canals
Una altra de les novetats d’aquests dos anys és l’ampliació del catàleg. La Payesa ha llançat vuit productes nous, alguns d’ells orientats específicament a l’hostaleria. Entre aquests, destaca el formatge de barra o la crema de formatge, productes que no formaven part de l’oferta tradicional de la marca. L’objectiu és diversificar i adaptar-se a canals amb més rotació, tot i que la competència en aquest segment és dura. “L’hostaleria va a preu, i aquí tenim desavantatge”, reconeix Triay.
Malgrat això, la línia es manté. No com a solució immediata, sinó com a part d’una estratègia més àmplia per ampliar mercats.
Dos anys per aguantar l’estructura
Tot aquest moviment arriba després de dos anys centrats, sobretot, a sostenir l’activitat. La compra de la fàbrica -per més de dos milions d’euros- es va fer en un moment crític, amb la producció aturada i amb el risc real de tancament.
Des de llavors, la prioritat ha estat mantenir la planta en funcionament, conservar els catorze llocs de feina i garantir la recollida de llet a les explotacions vinculades.
Aquest objectiu s’ha complert. La Payesa continua operativa, amb una dotzena de finques subministrant llet i amb una estructura que s’ha mantingut intacta.
El que encara no ha arribat és el ritme de negoci necessari per absorbir tota aquesta estructura amb normalitat. Però la direcció ja ho donava per fet: el projecte no era de recorregut curt.
Un mercat que no ajuda
El context tampoc acompanya. L’excés de producció de llet a països com Nova Zelanda, Polònia o França pressiona els preus a la baixa i complica la competència.
Aquest escenari es nota especialment en productes destinats a l’hostaleria, on el preu marca la decisió de compra. La Payesa, amb costos més elevats, ho té difícil en aquest terreny. Això reforça encara més la necessitat de trobar sortida en altres mercats.
El factor comercial, determinant
Si alguna conclusió deixa aquest període és que el futur de la fàbrica no depèn de la producció ni de la matèria primera, sinó de la capacitat comercial.
Triay ho té clar: sense venda, no hi ha creixement. I sense creixement, la capacitat de la planta queda infrautilitzada. Per això, el pes del projecte s’ha desplaçat cap a aquesta àrea. Contactes, viatges, presència en fires i negociacions constants formen part del dia a dia de l’empresa.
Un punt d’inflexió a tocar
La Payesa arriba al segon aniversari amb un escenari obert. D’una banda, una estructura consolidada i preparada per créixer. De l’altra, una dependència clara de l’èxit dels moviments comercials en curs.
Els acords amb l’Índia i Mèxic són, en aquest moment, la peça clau. Si es concreten, poden activar tota la maquinària. “Si tanquem un parell dels acords que tenim en roda, això despegarà”, afirma Triay. No és una promesa a llarg termini, sinó una expectativa immediata. El marge de creixement hi és. El mercat, ara, ha de respondre.
Mirar fora per créixer
Dos anys després, La Payesa ja no mira només cap endins. La fase de resistència ha deixat pas a una altra etapa, marcada per la recerca activa de mercat.
El centre de gravetat del projecte s’ha desplaçat. Ja no és la producció ni la reorganització interna, sinó la capacitat de vendre fora. I és aquí, en aquesta obertura a l’exterior, on es concentra avui tot el potencial de creixement de la fàbrica.
Si aquests moviments es confirmen, La Payesa pot passar ràpidament d’una etapa de contenció a una d’expansió. Si no, el projecte continuarà avançant, però a un ritme molt més lent. En qualsevol cas, el missatge de la direcció és clar: el futur es juga fora. I ja està en marxa.
