El president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, ha participat aquest dijous, 23 d’abril, en la reunió mantinguda al Consolat de Mar amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens; la ministra d’Infància i Joventut, Sira Rego; i la resta de presidents dels consells insulars, per abordar la situació del sistema d’acollida de menors migrants no acompanyats a les Illes Balears.
Durant la trobada, s’ha traslladat a la ministra la situació de tensió que viu el sistema de protecció de menors, i el Govern Balear i els presidents dels consells insulars han formulat tres demandes clares: la retirada del darrer decret estatal de repartiment de menors, la declaració de la contingència migratòria a les Illes Balears i un increment dels recursos econòmics i materials per fer front a l’actual pressió assistencial.
En el cas de Menorca, el president ha exposat que, tot i que la pressió és menor que en altres illes, la situació és fràgil i pot canviar de forma sobtada. Actualment, l’illa compta amb 61 menors tutelats, dels quals 31 es troben en acolliment residencial i 30 en acolliment familiar, amb un sistema que es troba al 129% de la seva capacitat.
Vilafranca ha remarcat que Menorca no disposa de places específiques per a menors migrants no acompanyats, fet que tensiona encara més el sistema. De fet, el centre d’acollida residencial va arribar a una ocupació del 176%, cosa que va obligar a habilitar un segon recurs per poder separar els menors per edats i perfils i garantir una atenció adequada.
El president ha estat contundent en aquest sentit: “El sistema d’acollida ha de garantir una atenció digna, flexible i personalitzada. No pot ser que es prenguin decisions unilaterals en qüestions tan sensibles”. A més, ha insistit en la necessitat d’una política migratòria “seriosa i coordinada”, així com en el desplegament de més recursos i mitjans per garantir el control de les fronteres, reforçar els cossos de seguretat i impulsar mesures als països d’origen per reduir el flux migratori.
Vilafranca també ha volgut posar en relleu la dimensió humana de la crisi, recordant casos recents com el rescat d’una pastera a 35 milles de Menorca amb menors en estat físic molt delicat després de 15 dies de travessia en condicions extremes, una situació que evidencia la duresa i complexitat del fenomen migratori.
Així mateix, ha alertat de noves formes d’immigració irregular detectades a l’illa, com l’arribada de menors en avió acompanyats per a adults que posteriorment els abandonen perquè quedin sota tutela dels serveis socials.
Finalment, el president del Consell Insular de Menorca ha reiterat que la solidaritat “ha d’anar acompanyada de recursos i de diàleg institucional”, i ha reclamat al Govern d’Espanya solucions ajustades a la realitat de les Illes Balears.
La presidenta del Govern trasllada a la ministra la “situació límit” del sistema de protecció de menors
Durant la trobada, la presidenta del Govern ha traslladat a la ministra la “situació límit” que viu actualment el sistema de protecció de menors a les Illes Balears, en un context marcat per la pressió migratòria dels darrers anys. En aquest sentit, ha recordat que en els darrers cinc anys han arribat més de 20.000 persones migrants en pastera a les illes, 7.000 d’elles només el 2025 i 1.400 en el que va de 2026, fet que suposa un increment del 20% respecte al mateix període de l’any anterior.
En l’actualitat, les Illes Balears acullen 733 menors migrants no acompanyats, cosa que representa prop de dos terços del total de menors tutelats a les illes. Aquesta xifra suposa 240 menors per damunt de la capacitat ordinària d’acollida assignada per l’Estat, superant en més d’un 50% aquesta capacitat i assolint nivells de sobreocupació del 1.000% en les places específiques per a menors migrants.
Prohens ha insistit que “no és una qüestió de solidaritat, sinó de capacitat”, i ha subratllat que el sistema “fa temps que està desbordat” i que ja no és possible garantir una atenció en condicions de dignitat. A més, ha destacat que la manca de recursos no és només econòmica, sinó també d’infraestructures i de professionals disponibles.
Davant aquesta situació, el Govern i els consells insulars han traslladat a la ministra tres peticions concretes. En primer lloc, la retirada del darrer decret estatal que amplia la capacitat ordinària d’acollida a les Balears, passant de 406 a 434 places, fet que elevaria el llindar previ a la declaració de contingència migratòria. En segon lloc, han sol·licitat la declaració de la contingència migratòria preventiva per frenar el repartiment de menors cap a les illes. I, en tercer lloc, han reclamat més suport econòmic per part del Govern d’Espanya per atendre els menors actualment acollits.
La presidenta també ha recordat que, segons la Fiscalia de Menors de Balears, l’atenció als menors migrants no encaixa plenament en el sistema ordinari de protecció, ja que es tracta d’una realitat vinculada a la política migratòria, competència exclusiva de l’Estat.
Pel que fa al finançament, Prohens ha assenyalat que els 7,8 milions d’euros transferits pel Govern d’Espanya resulten “clarament insuficients” per fer front a la situació actual. Com a exemple, ha indicat que només el Consell de Formentera va rebre l’any passat 4 milions d’euros addicionals del Govern per garantir la viabilitat dels seus serveis socials davant la pressió assistencial.
Durant la reunió, la ministra ha defensat l’actual model de repartiment de menors entre comunitats autònomes, si bé des del Govern i els consells s’ha sol·licitat la seva revisió, en considerar que “no té en compte la capacitat real d’acollida ni les condicions en què s’atenen els menors”.
Llei de Protecció de la Infància
A més, la presidenta del Govern ha aprofitat la trobada per traslladar a la ministra la necessitat de reformar la Llei de Protecció de la Infància, amb l’objectiu d’ampliar els delictes recollits en l’article 57, incloent-hi el delicte d’assetjament quan es comet sobre menors, per tal d’excloure de l’accés a professions que impliquen contacte amb menors les persones condemnades per aquests fets.
Per això, el Parlament de les Illes Balears, amb el suport unànime de tots els grups parlamentaris, està impulsant una reforma d’aquest article per a la seva tramitació al Congrés dels Diputats.
Prohens ha explicat que a les Illes Balears, arran d’un cas concret, s’ha detectat una llacuna en aquesta normativa, que actualment no impedeix exercir la docència a persones condemnades per assetjament a menors si no existeix una inhabilitació expressa en la sentència judicial. Una situació que, segons ha assenyalat, “deixa fermat de peus i mans el Govern” en la seva voluntat de garantir la protecció i la seguretat dels menors, així com la tranquil·litat de les seves famílies.
En aquest sentit, ha recordat que el conseller d’Educació ja va traslladar aquesta problemàtica a l’anterior Ministeri d’Educació, sense que s’hagi produït fins ara una modificació legislativa.
El Govern utilitzarà “totes les vies legals disponibles”
Finalment, Prohens ha assegurat que tant el Govern com els consells insulars continuaran utilitzant “totes les vies legals disponibles” per defensar els interessos dels menors i del conjunt de la ciutadania de les Illes Balears, alhora que ha apel·lat al Govern d’Espanya a “reconsiderar les seves polítiques i adoptar solucions ajustades a la realitat que viuen les illes”.
