Bernat neix a Ciutadella el 26 de gener de 1871. És fill de Jaume Benejam i Clara Salord. Bernat és sabater i, des de jove, es actiu en el món sindical. Ja el 1908 és processat per “escarni a la religió”, encara que desconeixem els fets. Enviuda molt jove i viu amb sa germana, a una casa del carrer de Sant Bartomeu, la núm., 3. La germana és Rafela Benejam Mascaró (Ciutadella, 1879), també viuda. Amb ells també hi resideixen la filla de na Rafela, Clara Mesquida Benejam (Ciutadella, 1912) i el seu home, Antoni Salord Salord (Ciutadella, 1907).
Durant la guerra, Bernat Benejam treballa com a porter de l’Escola Laica mentre roman oberta a l’edifici del col·legi salesià. És detingut quan ja fa més d’un any que ha acabat la guerra, el 22 de maig de 1940. Ell ja té 70 anys, i 70 anys de 1940 no són 70 anys d’ara. Ha estat acusat de mantenir reunions clandestines amb altres “rojos” a un hortal del camí des Caragol i en la casa de Mateu Benejam (a) Caballo.
Arran de la detenció s’obre causa contra ell. És acusat de ser un “socialista” d’abans de 1936 i entusiasta de la “causa roja”. També se l’inculpa per haver transformat una mampara de l’església en braser. No obstant, la mateixa Falange no veu per on sostenir l’acusació: “… aun cuando no se le pueda tachar una actuación pública en cuanto se refiere a la intención en actos de robos y saqueos, puede considerarse como dirigente de la horda marxista a quienes aplaudía con sus actos y excitaba en sus coacciones” [Informe Falange. 2/10/1940. Causa 258/1940. Full 7].
Bernat està dos anys tancat fins que no compareix, el 9 d’abril de 1942, davant un Consell de Guerra. El tribunal, presidit pel tinent coronel d’infanteria, Bartolomé Riera Mestre, escolta el breu interrogatori al qual se sotmet. Una de les preguntes que li fan és per què li diuen “s’esquerrà”, que ells deuen traduir per “el izquierdista”. Bernat els ho explica: “…cuando era pequeño jugaba a la pelota con el pie izquierdo así como que todos mis trabajos los hacía con el brazo izquierdo [Acta Consell de Guerra. Causa 258/1939. Full 51].
Bernat ja ha complert els 71 anys quan és condemnat a trenta anys de reclusió permanent. No obstant, els militars deuen tenir un atac de compassió i fan la proposta de commutació de la pena per la de 20 anys, o sigui, un tancament només fins a 91 anys.
El 31 d’agost de 1942 ingressa en la dura colònia penitenciària de Formentera, procedent de la Mola. El 7 de desembre l’embarquen cap a la presó de Manresa, de la qual va sortir en llibertat condicional el 9 d’octubre de 1943. Segons sembla, va morir poc després.
Nota: No tenc cap fotografia de Bernat, per això en pos una d’un grup de menorquins tancats a Formentera en 1942
