Un dels primers hospitals creats fora de Ciutat de Mallorca, a iniciativa del rei Jaume II de Mallorca, fou el de Ciutadella. Sabem que aquell centre d’acollida estava sota el regiment municipal, i que les persones que l’atenien eren un donat i la seva esposa. En ell hi assistien pobres de solemnitat, cecs, contrets, i gitats (infants de curta edat que havien estat abandonats, i que eren alletats per una o més dides). Hi solia haver una serventa, un questor, encarregat de demanar l’almoina pels carrers, i un prevere, ocupat d’oficiar en una petita capella i assistir els moribunds, dels recollits en la institució, en els darrers moments de la seva vida.
Per manament reial, dotze dies a l’any, la Procuració Reial pagava el sosteniment a tots aquells que es trobaven en l’Hospital (pietança), quantitat que era administrada pel donat (14 diners els homes i 7 diners les dones). La vila de Maó, en el segle XV, també va disposar d’un hospital amb una capella annexa, situats al carrer Major de la població (que anava de la Plaça del Padró fins el Portal d’En Servera).
Segons Rafel Oleo, al terme de Ciutadella, l’any 1652, i amb motiu d’haver-se declarat un contagi epidèmic, la Junta General de l’Illa va acordar (10 juny 1652) la fàbrica de l’hospital de Sant Joan d’Artruix, malgrat ser un lloc distant de Ciutadella. Per finançar la seva construcció, la Junta va determinar que tots els pobles de l’Illa hi havien de contribuir. Així, Ciutadella ho faria amb l’aportació de 100 lliures, Maó amb 50 lliures, Alaior amb 30 lb. i Es Mercadal amb 20 lb. (R. Oleo Tom I p. 535).
- Oleo també fa referència a dues possibles reformes del l’Hospital de Ciutadella. La primera feta l’any 1734, segons la data d’una clau de volta col·locada el “23 de janer 1734” (R. Oleo Tom I p. 284). La segona és de 1776, la qual du aquesta inscripció “Noviter aedificatum cum dictam faceset Juratis tanch in insula Gabriele Squella Petro Tremol Honorato Marques et Joanne Vivo. Deo dicatum IV kalendas aprilis anno gratiae M D CC LXX VI” (R. Oleo Tom II p. 725).
En aquelles mateixes dates (1773) es construí l’Hospital de l’Illa del Rei a Maó. L’edifici va ser acabat en l’any 1776, i el seu cost va ser d’un milió de reals de velló.
La lluita sanitària contra les infermetats i els contagis
Una de les grans preocupacions de les autoritats de les ciutats portuàries era mantenir un estricte control de la salubritat dels seus habitants i evitar tota possibilitat de contagi, originat per actuacions internes i externes.
En una població com Ciutadella, les infermetats i els contagis podien sorgir de manera molt diversa: Degut al trànsit de persones i mercaderies procedents d’altres ports (còlera, verola), per aquest motiu en els ports funcionava una Caseta de Sanitat que controlava el trànsit dels vaixells vinguts de fora, exigint una Patent de Sanitat. Es perseguia de manera estricte el contraban, que pretenia introduir objectes i aliments que no havien passat un control sanitari previ, originaris o vinguts de llocs estrangers.
En rebre una notificació d’una població o zona declarada contagiosa, s’establia un cordó sanitari que impedia l’entrada en el terme de persones procedents d’aquell lloc, sense una credencial sanitària. L’arribada d’un batalló de l’exèrcit suposava un gran risc, ja que entre el personal que componia la milícia es donaven molts casos de sarna, grip, tifus, còlera, verola, tuberculosis … que solien ser atesos en els centres sanitaris de la localitat (hospitals), però que suposaven un gran risc de contagi.
La venda fraudulenta d’aliments podia contribuir a propagar una infermetat, El consum d’aigües infectades, procedents de cisternes solia ser un gran risc. La mateixa higiene de les persones, en manipular els aliments, era motiu també d’infeccions i trastorns sanitaris que havien de ser atesos.
Per fer front a tota aquesta problemàtica eren necessaris organismes i persones que vetlessin per la Sanitat Pública.
Ciutadella, a mitjan segle XIX, contava amb aquests recursos: Un Hospital Municipal i Casa d’acollida o Misericòrdia; una Junta de Sanitat i una Junta de Beneficència, integrades en la mateixa municipalitat, i uns facultatius metges i farmacèutics.
Alhora d’intentar frenar els contagis i prevenir les infeccions, el Consistori va crear uns serveis municipals d’un forma intermitent, ja que molts no disposaven de les disponibilitats econòmiques adients. Entre elles cal destacar: Mantenir un control del subministrament de l’aigua potable, mitjançant la instal·lació de fonts públiques. Decidir la construcció d’un carruatge per la recollida de fems i aigües brutes. Dictar unes normatives sobre la venda d’aliments (carns, peix, fruites i verdures). i mantenir la neteja del clavegueram i dels pous negres que proliferaven dintre la població.
Contagis a través del transport marítim
A mitjan segle XVIII, degut al augment del tràfic comercial marítim de Menorca, fou precís crear un sistema de control sanitari per evitar els contagis de les embarcacions foranes, que es podrien propagar entre la població insular. La creació d’uns llatzerets i uns llocs on els vaixells, la tripulació i les mercaderies declarades infectades (brutes) poguessin passar la quarantena va ser una mesura assolida en la majoria dels ports.
El temor de les poblacions portuàries a les infeccions, obligà a demanar ajuda a les autoritats reials per pal·liar els efectes d’aquella amenaça. Sembla ser que Ciutadella, cap polític de Menorca, va obtenir un Privilegi (25 de juny de 1561) pel qual els Jurats de la ciutat estaven autoritzats a expedir i negar guiatges, o a prohibir l’entrada en els ports menorquins de les embarcacions que arribaven sense una patent sanitària expedida dels ports d’origen. Un privilegi que permetia nomenar anualment a la ciutat tres prohoms (morbers), que sota jurament complien aquells càrrecs. Una tasca que no podia ser interferida ni modificada per l’autoritat governativa.
Tan a Maó com a Ciutadella es crea una Junta de Sanitat encarregada de controlar els possibles casos d’epidèmia. Malgrat les protestes formulades per Ciutadella, una R. O. (juliol de 1847) declarava la Junta de Sanitat de Ciutadella subjecta a la de Maó.
Davant d’un possible brot epidèmic de còlera va ser desocupat l’extingit convent de Sant Antoni de Viana (extramurs) per destinar-lo a un eventual hospital on allotjar els afectats.
L’agost de 1854, la Junta de Sanitat Provincial informava de la presència d’alguns brots de còlera al sud de França (Marsella), nord d’Itàlia (Gènova) i el nord d’Àfrica (Alger), amb la finalitat d’evitar un contagi. Es manà exercir una rigorosa vigilància a les costes, a fi d’impedir qualsevol descàrrega fraudulenta (contraban). Per aquest motiu es destinaren 2.000 real de velló per pagar el personal que exercia la vigilància.
Declarats alguns casos en el port de Maó, el Consistori de Ciutadella va manar prohibir qualsevol comunicació amb la resta de les poblacions de l’illa, i disposar un cordó sanitari en els límits del terme. A més, va manar al Governador Militar tancar les portes de les muralles durant bona part del dia.
L’arribada a Menorca de la notícia de que en altres ciutats s’havia propagat el còlera morbo asiàtic es va produir a final mes d’agost de 1865. En el ports s’extremà la vigilància, principalment per evitar el contraban.
