Amb motiu del Dia del Llibre, conversem amb Pere Fraga i Arguimbau, botànic i un dels grans coneixedors de la flora de Menorca. Fraga és també coautor del Manual de jardineria sostenible i amb planta autòctona, per a una illa com Menorca, la nova publicació del GOB Menorca, presentada aquests darrers dies a Maó, Ferreries i Ciutadella. El llibre arriba amb una idea clara: en un territori fràgil i sotmès a una forta pressió humana i climàtica, repensar els jardins ja no és només una opció estètica, sinó una necessitat.
Fraga defensa que la jardineria sostenible s’ha de plantejar des del coneixement del lloc. I, en aquest sentit, adverteix que un dels errors més habituals és voler imposar models que no tenen res a veure amb la realitat menorquina. Massa sovint, diu, es modifica el sòl original de la parcel·la amb terra portada d’altres indrets, una pràctica que condiciona després l’adaptació de les plantes i genera impacte tant al lloc d’origen com al de destí. També és freqüent que els jardins siguin projectats per persones que no coneixen prou bé l’illa, o que s’hi plantin exemplars massa grossos que, a curt i mitjà termini, acaben donant problemes.
El missatge de Fraga és clar: el jardí hauria de dialogar amb el territori, no lluitar-hi en contra. Per això reivindica les plantes autòctones com a protagonistes. Són espècies millor adaptades al clima, al sòl i a la disponibilitat d’aigua, i això les fa més resistents i menys exigents en manteniment. Encara que moltes vegades no tenguin l’impacte ornamental immediat d’algunes plantes exòtiques, poden complir perfectament les mateixes funcions dins l’espai verd. Per exemple, allà on sovint es recorre a espècies potencialment invasores per fer una tanca, a Menorca hi ha alternatives com el llentiscle o l’aladern, plenament integrades al paisatge.
La qüestió de l’aigua és central. En un context mediterrani cada vegada més marcat per la sequera i l’escassetat de recursos, Fraga insisteix en la necessitat de reduir superfícies de gespa i apostar per jardins més adaptats. El consum que pot arribar a tenir una gespa convencional és, recorda, difícilment justificable en el context actual. Davant això, el manual planteja alternatives més eficients, més coherents amb l’entorn i molt més sostenibles a llarg termini.
Una altra de les grans aportacions del llibre és la recuperació dels sabers tradicionals. Abans, explica Fraga, no es parlava de sostenibilitat perquè, senzillament, no hi havia cap altra manera de fer les coses. Sense reg automàtic ni abundància d’aigua, els jardins havien d’estar adaptats al clima i als recursos disponibles. Aquella manera d’entendre la relació amb la terra, les plantes i l’aigua conté encara avui moltes lliçons útils.
Lluny de ser una obra reservada a professionals, el Manual de jardineria sostenible vol arribar també a qualsevol persona amb una terrassa, un pati o un petit jardí. Per començar, Fraga recomana espècies com el romaní, la camamil·la, el clavell de penyal, el llentiscle o l’aladern. Però, més enllà de les espècies concretes, deixa una idea de fons que resumeix tota la filosofia del llibre: a Menorca, la millor inspiració per fer un jardí sostenible és mirar el paisatge que tenim al voltant.
