La lectura és una de les meves aficions perquè em permet viatjar des del silenci i el confort d’un racó de ca nostra. Per a mi la lectura és un refugi per protegir-me d’un món a vegades decebedor i poc gratificant i també un remei contra l’avorriment. M’agrada comprar llibres tot l’any però també m’agrada celebrar el dia de Sant Jordi, quan a Palma, els carrers i llocs importants, s’omplen de paradetes repletes de llibres, de roses, d’activitats lúdiques i de la presència d’escriptors disposats a compartir la curiositat dels lectors sobre les seves obres.
La Diada de Sant Jordi coincideix amb l’aniversari de la mort de Shakespeare i de Cervantes i per això l’any 1923, la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona va proclamar que dia 23 d’abril seria el dia del llibre. La festa arrelà ràpidament i l’any 1995 la Unesco declarà aquesta data com a Dia Mundial del llibre.
D’altra banda també m’agrada recordar la Llegenda àuria del segle XIII que conta Jaume de la Voràgine sobre Sant Jordi. Era un noble cavaller de Capadòcia (actual Turquia), que visqué al segle III de la nostra era. Un dia arribà a la ciutat de Silca (província de Líbia) on la població vivia atemorida per la presència d’un drac ferotge que vivia a un llac proper. Per sobreviure, els habitants oferien a aquella bestia dues ovelles per alimentar-lo cada dia. Però quan es va acabar el ramat varen haver de lliurar-li, en dramàtic sorteig, una persona.
Un dia la sort recaigué en la filla pubilla del rei. Quan la donzella, plorant, caminava a complir el seu destí, el cavaller Jordi la trobà i li digué: .” En nom de Crist, jo t’ajudaré”. I després d’una dura lluita el cavaller enfonsà la llança en el bestial cos. Una versió de la llegenda conta que el matà allà mateix i que de la seva sang nasqué un roser de flors vermelles. Una altra contarella diu que portaren l’animal ferit a la ciutat i que sant Jordi digué al rei : -“Creieu en Crist i batiau-vos. Ja veureu com jo mat aquesta bèstia quan us hageu convertit”. Els habitants es feren cristians i el cavaller donà mort al drac amb la seva espasa.
El final feliç que preveia un enllaç entre la princesa i el cavaller no es produí, perquè el donzell s’havia lliurat a una àrdua tasca evangelitzadora, i continuà el seu camí.
A Mallorca sant Jordi deixà altres petjades i records, sovint recollits per les rondalles. Al museu d’Art Sacre de Mallorca (antic Museu Diocesà), situat al Palau Episcopal de Palma, pot contemplar-se la magnífica pintura de Pere Niçard de devers 1470 de Sant Jordi matant el drac.
Com m’agraden aquestes llegendes!
