No sent res, (je n’entends rien), és el títol d’una cançó del gran autor, compositor, poeta, cantant i actor francès que fou Charles Aznavour (1924-2018). És una cançó que m’agrada molt, un cant a l’esperança malgrat el drama que suposa la sordesa per a un artista. Aquí vull reproduir la seva lletra que he procurat traduir fidelment de l’original. Diu així:
“Quan tenia l’edat d’anar a l’escola, ja aprenia el solfeig, les coses que fan riure i l’acrobàcia. Rebia bufetades sonores, les que els infants adoren, que ens fan guanyar millor la nostra vida. Només somiava ésser artista per ser feliç.
Però he perdut la meva alegria a la pista ja que des de fa poc, no sent cap dels aplaudiments ni res del riure dels infants perquè de tantes bufetades que vaig rebre, les que fan l’èxit d’un espectacle, van acabar un dia per destrossar-me els timpans.
No sent res dins el circ ple a vessar ni els crits meravellats. Els infants fan festa en veure la meva cara estranya i desconcertada quan faig la meva entrada.
Quan la meva companya diu les seves frases i jo contest a temps i en hora, el miracle s’explica per ell mateix i és perquè sé el meu paper de memòria.
I si tenc l’ull una mica humit en saludar al buit, és que no sent mai res del meu èxit.
No obstant per raons que ignor en el meu cap insonor, ha entrat una imatge, jo que era tot sol al món vaig comprendre a l’instant que la meva vida acabava de transformar-se. Diu el que vol dir molt lentament i aprenc a llegir els seus llavis. No sent res però apel·lo a la felicitat, no sent res, sent parlar el seu cor i quan el dubte m’envaeix cerc els mots als seus llavis, inquiet que no siguin veritablement els que esper.
No sent res, imagin la seva veu i a vegades inevitablement li tap les orelles per privar-la d’aquelles meravelles que són tots els renous de la vida que no puc sentir. Aleshores el meu amor es precisa i tenc aquella esperança insensata que el miracle pugui succeir i que com en el passat pugui sentir els aplaudiments, les paraules d’amor, les rialles dels infants, obrint-me les portes de la sort per treure’m del silenci que fa por als artistes i molesta als amants i per calmar la meva inquietud alliberant-me del món dels no-oients.
No sent res, no sent res, res, res, res”.
Al llarg de la seva llarga vida, Charles Aznavour gravà 1.400 cançons de les quals 800 fores compostes per a ell mateix.
