C.M./Ciutadella/Ferreries – El que havia de ser una operació tècnica al port de Ciutadella s’ha convertit en un conflicte polític al Parlament. Entre els llots del dragatge i les mostres d’aigua del torrent de Cala Galdana, el municipi es troba al centre d’un clima de desconfiança creixent entre administracions.
El que va començar com una incidència en ple procés de dragatge del port de Ciutadella ha acabat derivant en un conflicte institucional de llarg abast, amb el Parlament com a escenari de confrontació política i amb Ferreries obrint una investigació paral·lela per la qualitat de l’aigua a Cala Galdana. Enmig d’aquest doble focus, Ciutadella es manté com el punt on convergeixen acusacions, informes tècnics i sospites creuades entre administracions.
El cas dels llots ha estat el detonant visible d’una tensió que, en realitat, ja venia acumulant-se en la gestió portuària. Durant les obres de dragatge, es va produir un abocament de sediments a la colàrsega del port sense autorització municipal. El fet va ser detectat inicialment a partir d’avisos externs i verificat posteriorment pels serveis tècnics municipals, que van activar la petició d’explicacions a Ports de les Illes Balears.
Des del primer moment, el debat es va situar en dos plans paral·lels. El primer, el de la legalitat de l’actuació: per què s’havia abocat material sense autorització en un espai especialment sensible. El segon, el de la naturalesa dels sediments: si podien tenir o no un component contaminant que suposés un risc ambiental.
Aquest segon punt va ser el que va alimentar la tensió inicial. Els llots portuaris, per la seva naturalesa, poden contenir metalls pesants i altres elements contaminants acumulats durant anys d’activitat marítima. La possibilitat que aquest fos el cas a Ciutadella va generar alarma política i social, i va situar el Govern balear en una posició defensiva.
Amb el pas dels dies, però, les analítiques han anat modulant aquesta percepció. Segons les dades conegudes fins ara, els sediments no presenten nivells de toxicitat que permetin parlar d’un impacte ambiental greu. Aquest element ha estat clau en la reorientació del discurs del Govern, que ha passat de la gestió cautelosa inicial a una defensa més clara de l’actuació administrativa.
Aquest canvi de to es va fer evident al Parlament aquest dimarts, quan el conseller del Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, va comparèixer per donar explicacions sobre el cas. En la seva intervenció, Lafuente va assumir que s’havia produït un abocament sense autorització, que va qualificar d’error intern de Ports de les Illes Balears, tot i que va dir que s’havia fet “de bona fe”. Però al mateix temps va insistir que els llots no són tòxics i que, per tant, no es pot parlar de contaminació en sentit estricte.
La intervenció del conseller a la Cambra autonòmica va tenir un doble objectiu: delimitar responsabilitats i contenir l’impacte polític del cas. D’una banda, reconeixent una irregularitat administrativa concreta. De l’altra, intentant tancar el debat ambiental amb les conclusions de les analítiques disponibles.
Era una resposta directa a la interpel·lació del diputat de Més per Menorca, Josep Castells, qui va carregar contra la desídia i manca de diligència exhibides per Ports, duent a terme un dragatge saltant-se normatives portuàries, d’aigües i residus.
Però el moviment més rellevant no va ser aquest, sinó el pas següent. Lafuente va traslladar part del focus cap a Ciutadella, apuntant l’existència d’abocaments d’aigües residuals en diferents punts del municipi, entre ells sa Platja Gran i el torrent de Cala Galdana. Aquesta afirmació va introduir un element nou en el debat: la possibilitat que el problema no fos exclusiu del port, sinó més ampli.
Aquest gir va provocar una reacció immediata en l’àmbit polític. L’oposició va mantenir les crítiques centrades en la gestió del dragatge i en la manca de control sobre l’abocament dels llots, insistint que l’element determinant no és la toxicitat, sinó la irregularitat del procediment. El fet que una actuació d’aquest tipus es pugui produir sense autorització en un espai portuari actiu va ser el nucli de les intervencions crítiques.
Des de Ciutadella, la resposta ha estat clara en la seva línia argumental. El consistori defensa que el problema no es pot reduir a una qüestió de composició dels sediments, sinó que rau en la falta de control i de comunicació en una operació d’aquest tipus. Segons aquesta posició, el fet que els llots no siguin tòxics no elimina la gravetat d’haver-los dipositat sense els permisos corresponents.
Al mateix temps, l’Ajuntament rebutja les acusacions relatives als abocaments d’aigües residuals al riu de Cala Galdana, l’altre front obert que apunta a un possible cas de contaminació, atès el to blanquinós que presenta des de fa dies l’aigua, i que ha vingut acompanyat de males olors. Assegura que no hi ha cap evidència que vinculi el sistema de sanejament de Ciutadella amb una contaminació del torrent de Cala Galdana i apunta als establiments hotelers de la zona. Des del consistori ciutadellenc, consideren, per altra banda, que les afirmacions fetes al Parlament pel conseller Juan Manuel Lafuente responen a una estratègia política per desviar el focus del cas del port.
Però és precisament aquí on el conflicte deixa de ser estrictament portuari per començar a tenir derivades territorials més àmplies. Perquè, en paral·lel al debat parlamentari, Ferreries ha activat una via completament diferent. Davant l’empitjorament en la qualitat de l’aigua del torrent de Cala Galdana, el municipi ha decidit recórrer al SEPRONA de la Guàrdia Civil. Agents especialitzats han recollit mostres i estan elaborant un informe que determinarà si hi ha indicis de contaminació.
Segons ha explicat a EL IRIS el batle de Ferreries, Pedro Pons, aquest informe serà enviat a Palma i podria derivar en la decisió d’obrir diligències per un possible delicte mediambiental si es demostrés la contaminació. També es preveu traslladar-lo a la Fiscalia, fet que obriria la porta a una investigació judicial. És la conseqüència de molts avisos desatesos i d’unes obres, ja adjudicades i valores en més d’un milió d’euros, que s’han tornat a retardar, un estiu més, i que no s’executaran, en el millors dels casos, fins al proper hivern, tal com reconeix el regidor d’Aigües i Clavegueram de Ciutadella, Miquel Ametller.
Aquest cas, a diferència del dels llots, no parteix d’un fet reconegut, sinó d’una sospita. No hi ha una actuació administrativa concreta identificada com a origen, sinó una alteració de la qualitat de l’aigua que s’està analitzant, i una llarga història al darrere de precedents que avalen la sospita. Això fa que el procediment sigui diferent: menys polític de moment, però potencialment més greu en cas de confirmació.
El que connecta ambdós episodis no és l’origen, sinó el context. Tant el port de Ciutadella com el torrent de Cala Galdana formen part d’un mateix sistema territorial on la gestió de l’aigua i dels residus té punts de contacte. I és en aquest espai on apareixen les sospites creuades.
El Govern, amb les declaracions de Lafuente, ha introduït explícitament aquesta connexió en el debat polític. Ciutadella, en canvi, intenta mantenir separats els dos casos: d’una banda, el conflicte del port amb Ports IB; de l’altra, una investigació en curs en la qual afirma no tenir cap implicació.
Ferreries adopta una posició diferent. No entra en el debat polític, sinó que activa els mecanismes d’investigació tècnica i policial. La seva posició és la de la cautela: determinar primer què passa exactament al torrent abans d’extreure conclusions. Però també -el mateix batle no ho nega- la de la fermesa, cansat com està el consistori ferrerienc d’apuntar a la rel del problema: el mal estat de la xarxa de clavegueram de Serpentona, que cau dins l’àmbit de responsabilitat de Ciutadella.
El resultat d’aquesta dinàmica és un escenari de tensió creuada entre tres administracions que no comparteixen necessàriament el mateix relat dels fets. El Govern parla d’error administratiu i descarta contaminació en el cas dels llots. Ciutadella denuncia manca de control, en un cas, i rebutja qualsevol vinculació amb Cala Galdana, en l’altre. Ferreries investiga i espera resultats abans de posicionar-se.
Enmig de tot això, el factor comú és la gestió ambiental en espais especialment sensibles. Tant els ports com els torrents són entorns on qualsevol intervenció requereix protocols estrictes. El que posen de manifest aquests episodis és que aquests protocols no sempre funcionen amb la precisió esperada.
La seqüència dels fets ajuda a entendre l’escalada. Un abocament irregular detectat per la via ciutadana. Una reacció institucional que posa en dubte la legalitat de l’actuació. Unes analítiques que redueixen l’alarma ambiental però no tanquen el debat. Un debat parlamentari que converteix el cas en un tema polític. I una investigació paral·lela que obre la porta a una possible via judicial.
Ciutadella, en aquest context, queda en una posició central i incòmoda alhora. És l’escenari del primer conflicte, però també el subjecte de les acusacions derivades del segon. I això la converteix en el punt de fricció de dues dinàmiques que, tot i ser diferents, comparteixen una mateixa lògica: la sospita sobre com s’estan gestionant els espais ambientals.
El desenllaç dependrà de dos processos separats. El primer, polític i administratiu, vinculat al cas dels llots i a les possibles conseqüències de l’error reconegut per Ports IB. El segon, tècnic i eventualment judicial, lligat als resultats de les analítiques del torrent de Cala Galdana.
Fins aleshores, el conflicte continuarà obert. I amb ell, una sensació creixent que el problema no és només un episodi concret, sinó la fragilitat dels mecanismes de control ambiental en un territori on qualsevol incidència pot escalar ràpidament fins a convertir-se en un assumpte institucional de primer ordre.
