Un ofici cursat pel Sub-governador de l’Illa (3 XII 1860) va demanar el plànol i un pressupost de les obres que eren precises fer en l’edifici de Beneficència de la ciutat, així com la quantitat que l’Ajuntament considerava necessàries invertir. La Comissió formada per respondre aquella petició va considerar que es necessitaven invertir 40,000 reals de velló amb càrrec dels Pressupostos Municipals durant 6 anys, suma que era les dues terceres parts del cost de les obres.
No saben quin fou el resultat d’aquella proposta. Però l’agost de 1864 el Consistori, en sol·licitar a la Diputació Provincial els 10.000 reals de velló per la reparació de la Inclusa, aquelles foren concedides en el mes de novembre d’aquel mateix any.
Una vegada passada la pandèmia de 1865, l’Ajuntament va habilitar una part de Sant Agustí com a Casa de Misericòrdia separada de l’Hospital, de manera que el Seminari va poder utilitzar l’espai que ocupava. Però con els Sr. Bisbe desitjava ocupar tot l’edifici, el Consistori li va demanar ajuda econòmica per sufragar les obres que requeria el trasllat.
La resposta del prelat fou immediata. El 23 d’abril de 1866 el Sr, Bisbe va assignar dels fons del Seminari 7.000 rv. per l’Hospital, que es construiria a l’ala esquerra de la Inclusa. Mesos després (juliol de 1866) una R. O. aprovava l’alineació del carrer de l’Hospital, l’alineació de la Plaça del Mercat i carrers dels voltants. Les obres de l’Hospital acabaren l’octubre de 1867 i foren inaugurades el 19 de novembre pels Sr. Bisbe.
Transcorregut un any, a Ciutadella va sonar el grit de Llibertat, iniciant-se el Sexenni Liberal (1868 – 1874) que va fer trontollar la Monarquia Borbònica. I en aquella revolta, un gran protagonista va ser el canonge D. Camilo Mojón y Lloves, el qual, amb un grup d’exaltats es va fer amb les regnes del poder municipal de la localitat.
Malgrat no assumir l’alcaldia de Ciutadella, el canonge Mojón va entrar a formar part del Consistori i prendre la direcció de la Junta de Beneficència, càrrec que li va permetre dictar una sèrie de disposicions que, a l’actualitat no nos pareixen tan descabellades. En el mes de març de 1869 manà que fossin substituïts els matalassos, llençols i mantes de l’Hospital i de la Inclusa per aquells que estaven custodiats en l’ex-convent Sant Francesc. En el mes d’abril va fer subhastar la fusta del convent i manar construir tauletes de nit pels malalts de l’Hospital, així com comprar vànoves, cobertors, taules i cadires per la institució. En el mes de juliol va gestionar el mobiliari dipositat l’any 1840, en cas d’allotjar una tropa arribada de manera accidental. En el mes de novembre va assignar un metge per l’Hospital, i en el gener de 1870 va redactar el primer Reglament per l’Hospital i Casa de Misericòrdia.
La sortida de Ciutadella d’un personatge tan excèntric com el canonge Mojón es va produir a finals de 1870, quan va ser nomenat Dean de la catedral de Ceuta i Teniente de Vicario General castrense con honores de Brigadier. El 7 d’agost de 1871 va enviar un ofici a l’Ajuntament de Ciutadella pel qual renunciava al títol que se li havia concedit de Hijo Adoptivo de la Ciudad, i del nom del carrer que se li havia dedicat. Una setmana després el carrer de Camilo Mojón passà a ser de S.M. Amadeo I.
En el mes de setembre de 1874, quan es va nomenar una nova plantilla de les 19 persones assalariades de l’Ajuntament, apareixien adscrites a l’Hospital un majordom i un infermer que rebrien un salari de la Corporació. La municipalitat en fer-se càrrec dels mobles de la Societat de S. Lluís Gonzaga, i desallotjar l’església i ex-convent, va entregar-los a l’Hospital (1874).
La supressió de la Inclusa
En el mes de juny de 1871 el Consistori va felicitar a D. Antonio Taltavull, Diputat Provincial de Maó, per la defensa feta davant la Diputació, amb motiu de discutir-se la supressió de la Casa d’Expòsits de Ciutadella, per concentrar-la amb la de Maó. Però les gestions del Diputat no prosperaren. El Sub-governador comunicava (9 XI 1875) que la Diputació havia decidit (21 I 1875) la supressió de la Inclusa.
Com era de suposar la consternació del Consistori va ser evident. Una institució tan antiga i necessària per la població va generar una ràpida resposta, en la qual s’argumentava els perjudicis que suposava.
Malgrat aquest contratemps, el Consistori va sol.licitar els serveis d’unes monges per cobrir el servei de l’Hospital (setembre 1875), una petició que va rebre el suport del Sr. Bisbe. L’establiment de les “Hermanas Terciarias Carmelitas de la Caridad” a l’Hospital civil va ser a través d’un Reglament que, una vegada presentat i aprovat, es formalitzà amb un contracte. Uns documents que foren aprovats pel Sr. Bisbe.
L’ex-convent de S. Antoni de Viana convertit en Hospital
En el mes de juliol de 1885 l’Ajuntament va demanar al Sr. Bisbe que en cas d’una invasió colèrica facilités l’edifici de l’ex-convent de S. Antoni de Viana per ubicar en ell un Hospital provisional. A mesura de prevenció, en el port també es realitzaren unes obres de condicionament del Llatzeret, encarregades al mestre picapedrer D. Miquel Amorós. Novament, en els mesos de calor de 1890, el Consistori acudia al Vicari Capitular, demanant l‘ex-convent en cas de ser precís instal·lar un hospital per atendre els infectats de còlera.
Degut a les deficients condicions higièniques de l’Hospital, el Consistori va practicar unes gestions a fi de traslladar l’hospital a l’ex-convent, intentant permutar els dos edificis. Però com l’hospital no reunia les condicions que requeria un centre de Sanitat (no tenia una ventilació adequada i estava ubicat en un lloc cèntric de la població i prop de la Plaça del Mercat), la permuta es realitzaria després que els Sr. Bisbe adeqüés S. Antoni per poder ubicar els servei d’Hospital i Casa d’Expòsits.
Les Comissions de Beneficència i d’Obres de l’Ajuntament inspeccionaren el local de S. Antoni (juliol de 1891) i trobant-lo idoni i suficient, es va decidir el trasllat. Així doncs, dos capitulars (el canonge D. José Febrer i el Ldo Lino Anglada, Secretari de la Cámara i de Govern), representants del Sr. Bisbe i les Comissions Municipals, redactaren un Nou Reglament per regir i administrar l’Hospital (juliol 1891), que fou aprovat el 20 de gener de 1892 per les dues Comissions mixtes.
En els mes d’octubre de 1893 D. Lorenzo Cabrisas Sastre va fer l’oferiment al Consistori de poder sufragar una arcada, a manera d’atri afegit a la façana, a l’edifici de Sant Antoni, segons un plànol que aportava del projecte. Una vegada revisat per la Comissió d’obres, aquell va ser aprovat per unanimitat i a la vegada es feia constar sobre l’Acta l‘agraïment de la millora proposada. En el mes de novembre, l’alcalde D. Joaquin Comella Monjo subscrivia amb la seva signatura la rebuda de l’immoble.
Acabades les obres, D, Lorenzo Cabrisas va fer entrega de les obres, amb la condició de que en cas de que dit edifici no fos destinat a Hospital Municipal, dita donació quedaria sense efecte, i ell podria recuperar l’obra construïda o el seu valor.
El 2 d’abril de 1894 el Consistori acordà donar nom a la plaça de l’Hospital Municipal de Sant Antoni Abad, a la qual s’accedia des de l’Avinguda d’Alfons III pel nou carrer obert de Martorell.
No fou fins a finals d’octubre de 1907 quan es projectà la urbanització de la Plaça de Sant Antoni de Viana i del carrer del Príncep, segons els plànols dissenyats per l’arquitecte municipal de la localitat.
