Neix a Ciutadella, el 8 de setembre de 1904, en el sí d’una família relacionada amb la indústria del calçat. Son pare és el republicà Rafel Torrent Faner (1868-1928) i sa mare, Margarita Prats Triay (1873-1942).
Va a escola al col·legi salesià i destaca prest en la tècnica del dibuix. Rep classes de Josep Moll Vidal, en Mollet, a l’Escola Municipal de Dibuix, però és bàsicament autodidacta. El 1925 exposa per primera vegada en una mostra de la U.AA.AA.SS. L’any 1926, fa cent anys, presenta obres en una exposició col·lectiva a l’Ateneu de Maó i, el 1927, fa una exhibició de caricatures, art que també dominava amb molt de mèrit. El 1930 guanya un concurs convocat pel Cercle Artístic de Barcelona. En aquesta època treballa com a il·lustrador a llibres i revistes, com la de Moda y Arte. A més, col·labora a publicacions com KATAKRAC, esportiva.
En 1932 entra com a professor a l’Escola Municipal de Dibuix, càrrec que exercirà fins al 1974, formant a un gran nombre d’artistes locals, també a aquells que es dedicaran a la bijuteria i sabateria. Durant els anys trenta fa il·lustracions per Menorca Gràfica, El Almanaque Menorquín i altres.
Després de la guerra, el 1942, participa en el III Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma. Aquest any mor la seva primera esposa, Rita Llopis Salord (1912-1942), i ell es casarà anys després amb Joana Campins Bosch (1920-1976). És l’inici de la seva carrera com a pintor.
El 1945 s’instal·la per poc temps a Pollença, on després de la guerra s’ha format una escola artística de renom. Després de participar en el IV Saló de Pintors Menorquins, el 1947 fa la seva primera exposició individual. Guanya reconeixement també a Mallorca. El 1951 fa una breu estada d’estudi a París. Guanya la medalla de plata en el Saló de Tardor de Mallorca (1952), premis que repeteix anys després en diverses ocasions. Durant els seixanta, és un artista consagrat tan a Menorca com a Mallorca, amb nombroses exposicions individuals i col·lectives, alguna també fora d’Espanya. El 1964, l’Ateneu de Maó li atorga la medalla d’honor al conjunt d ela seva obra. Ell multiplica èxits al llarg de les dècades venidores a Menorca, Mallorca, Barcelona, Madrid, etc. Qualificat com a impressionista, és considerat, juntament amb Vives Llull i Maties Quetglas, els tres artistes del segle XX a l’illa.
Durant els anys vuitanta se li fan exposicions antològiques i es creu que en vida vengué gairebé mil obres. La seva figura, pintant amb el cavallet als plans de Santa Bàrbara, forma part d’aquells paisatges. Ja amb 82 anys, pinta les carotes del bienni (1986-1987). Quan fa 85 anys, el 1989, s’obre l’antològica “Torrent, així de gran”, que és l’homenatge merescut a l’artista més estimat a Ciutadella. El 1990 rep el Fabiol de Plata 1989 en la categoria d’activitats culturals.
Mor el 13 de novembre de 1990, a 86 anys. Després de la seva mort, els seus descendents han mantingut viva la flama creativa del pintor, creant, el 1995, una casa-museu a ell dedicada. A més, es repeteixen exposicions i altres accions a partir de la seva obra i rep homenatges d’una comunitat que no l’ha oblidat.
