El PSOE Menorca presentarà al pròxim ple del Consell Insular una proposta d’acord per instar el Govern de les Illes Balears a declarar formalment l’emergència habitacional i impulsar mesures destinades a limitar les compres especulatives d’habitatge a les Illes.
La iniciativa, que serà defensada pel conseller socialista Eduardo Robsy Petrus, pren com a referència les mesures anunciades recentment pel Govern de Catalunya per restringir les operacions immobiliàries de caràcter especulatiu en zones amb el mercat residencial tensionat.
Des del PSOE Menorca alerten que el mercat immobiliari balear “ha evolucionat cap a un model dominat per compradors no residents, persones jurídiques i inversors institucionals”, una situació que, segons denuncien, agreuja encara més les dificultats d’accés a l’habitatge per part de la població resident.
Per aquest motiu, la formació socialista reclama que el Govern balear faci ús dels instruments legals ja previstos al Decret llei 3/2017 d’emergència habitacional per declarar l’emergència en matèria d’habitatge i desplegar mesures similars a les que s’estan impulsant a Catalunya.
Entre aquestes mesures destaca la limitació de la compra d’habitatges per part de grans tenidors en zones tensionades, amb l’objectiu de prioritzar l’ús residencial habitual i frenar operacions estrictament especulatives.
La proposta inclou dos punts principals: la declaració formal de l’emergència habitacional al conjunt de les Illes Balears i l’elaboració d’una normativa específica per limitar les compres especulatives d’habitatge.
El conseller socialista Eduardo Robsy ha criticat la “injustificada i injustificable negativa” del Govern de Marga Prohens a declarar les zones tensionades previstes a la Llei pel dret a l’habitatge. En aquest sentit, ha afirmat que “si el Govern reconeix diàriament, en el seu relat polític, que existeix una situació d’emergència habitacional, hauria de ser coherent i aplicar totes les mesures previstes tant a l’ordenament jurídic estatal com autonòmic per donar-hi resposta”.
Així mateix, Robsy considera que “cap de les mesures adoptades fins ara pel Govern ni pel Consell ofereixen una solució efectiva a curt termini als problemes d’habitatge que pateixen moltes famílies”, i ha assegurat que el PSOE continuarà reclamant “una actuació molt més decidida i valenta” per part de les institucions.
Menorca viu una transformació profunda que va molt més enllà del turisme. L’illa s’ha convertit en un espai desitjat pel capital internacional. El luxe boutique funciona com una porta d’entrada al territori. Alguns hotels ja no actuen només com a allotjaments. Poden funcionar com a punts de captació de clients d’alt poder adquisitiu. Aquests clients no només cerquen vacances, sinó oportunitats d’inversió. Les finques menorquines es converteixen en actius financers. La compra de propietats pot anar acompanyada de reformes, art, serveis premium i gestió immobiliària. El paisatge es transforma en producte exclusiu. La cultura local pot acabar convertida en decorat per al consum de luxe. Els esdeveniments privats creen xarxes de relació, influència i accés al territori. Els vals, codis, descomptes i accessos premium poden servir per moure valor dins un circuit tancat. Allò que sembla màrqueting pot amagar una arquitectura econòmica més complexa. El risc és que Menorca deixi de ser un territori habitat per convertir-se en una caixa forta mediterrània. El capital opac no sempre arriba amb violència. Sovint arriba amb elegància, sostenibilitat, art, gastronomia i exclusivitat. Abans hi havia una caixa d’estalvis local que vertebrava Ciutadella i Menorca. Abans Una caixa d’ estalvis que, amb l’obra social i cultural, ajudava a sostenir el teixit comercial, industrial, associatiu i comunitari. Aquella banca local tenia arrelament territorial i retornava una part del valor a la societat menorquina. Ara, en canvi, emergeix una banca boutique sense arrels locals profundes. Una banca orientada a vertebrar capitals internacionals, no comunitats locals. Una banca que connecta grans patrimonis amb hotels, finques, art, reformes, esdeveniments i inversions immobiliàries. El resultat és una nova forma de gentrificació del menorquí. Els residents competeixen amb patrimonis globals que tenen molta més capacitat econòmica. La finca deixa de ser casa i passa a ser instrument d’inversió. El territori deixa de ser vida compartida i passa a ser actiu financer. El control territorial ja no s’exerceix només amb política, sinó amb societats, compres, llicències, préstecs i xarxes d’influència. El problema no és només qui compra. El problema és qui hi ha darrere dels diners. Cal investigar els vincles entre hotels boutique, bancs, societats, immobiliàries, reformes, art i serveis premium. Menorca corre el risc de perdre sobirania sobre el seu propi territori. La pregunta final és si estan comprant palaus,finques i cases, o si, en realitat, estan comprant Menorca.