Itziar Lecea/Ciutadella – José Capó i Isidro Bellota seran enguany s’Homo des Be i s’ajudant de Sant Joan 2026. El segon assumirà per primera vegada un dels papers més emblemàtics de la festa; el primer, ja coneix la Junta després d’haver estat descarregador. Tots dos afronten el repte amb il·lusió, respecte i moltes ganes de viure una experiència única. En aquesta entrevista, feta a finals d’abril, just començar a entrenar, expliquen com van rebre la proposta, els preparatius previs i què representa per a ells participar en un dels dies més estimats pels ciutadellencs.
Per començar, presentau-vos una mica. Qui sou i d’on veniu?
José: Jo som l’amo de Son Carvinya des de fa uns vint-i-cinc o vint-i-sis anys. Ara en tenc 44 i som el major de la junta d’enguany. A més, també he tingut experiència dins una junta, perquè vaig ser descarregador l’any 2009.
Isidro: Jo som Isidre Bellota Torres, tenc 42 anys, i estic de missatge a Binigarba, encara que he passat per altres llocs.
Per tant, un de vosaltres ja sap què és viure Sant Joan des de dins.
J: Sí, un poc sí. Fer d’ajudant el 2009 va ser una experiència molt bona. Vaig xalar moltíssim i en tenc molt bon record. Ara serà diferent, perquè és a jo que em toca dur el be, però almanco ja conec una mica l’ambient i el funcionament de la Junta.
I: En el meu cas és completament nou. No havia tengut mai cap càrrec dins la Junta, així que ho viuré tot per primera vegada.
A casa vostra hi havia tradició familiar de sortir a la Junta?
I: En el meu cas hi havia un rebesavi que havia sortit, però parlam de fa moltíssims anys.
J: A casa meva no. Mon pare i els avis havien sortit per Sant Joan, com tanta gent del camp, però no havien tengut paper dins la Junta.
Com vau rebre la notícia que seríeu Homo des Be i ajudant?
J: En el meu cas va ser fent una bereneta aquí, al lloc de Son Alzina . Principalment m’ho va dir la meua germana, i també el cunyat, en Miquel, que és el caixer pagès de Migjorn. Em van venir a dir si volia ser s’Homo des Be de 2026. És d’aquelles notícies que primer et deixen aturat, perquè no t’ho esperes del tot.
I: A jo m’ho van dir un diumenge, a l’hora de berenar, na Lina i en Miquel. Em van demanar si volia ser s’ajudant, i evidentment em va fer molta il·lusió. A més, som cosí seu i hi ha relació familiar i molta confiança.
La primera resposta va ser immediata o us ho vau haver de pensar?
J: Sempre ho penses un poc, perquè és una responsabilitat grossa i saps que tothom et mirarà. Però també és una oportunitat molt especial. Si surt bé, la satisfacció és doble.
I: Exactament. Hi ha responsabilitat, però sobretot il·lusió. És un paper molt estimat i que la gent viu amb molta emoció.
Què és el que vos fa més ganes de la festa?
J: Jo diria que el primer toc. Aquell moment de sortir, amb tota la gent esperant, ha de ser molt emocionant. Ja hi ha nervis dies abans, i quan arriba aquell instant encara n’hi ha més. Després també tot el dia a dia, anar a visitar cases, viure l’ambient des de dins… tot açò també és molt polit.
I: Sí, Sant Joan no és només el moment final. També són els preparatius, les visites, la convivència i tot el que es viu aquells dies. Açò és una festa molt intensa.
Hi ha alguna casa o alguna posada que vos faci especial il·lusió?
J: Sempre hi ha qualque casa familiar o qualque lloc que et toca més de prop i que et fa una emoció especial. Però sincerament, allà on vas t’hi reben bé. Qualsevol casa té el seu encant.
Molta gent diu que una part molt polida del Dia des Be són els preparatius previs. Ho compartiu?
I: Totalment. Una vegada ets dins la festa, tot passa molt ràpidament. En canvi, els dies abans, rentar es be, preparar-ho tot, organitzar detalls… açò també és Sant Joan. I es viu amb molta intensitat.
J: Sí. Jo ho havia vist qualque vegada amb amics, però ara ho viuré d’una altra manera. Quan t’hi trobes personalment, tot agafa un altre sentit.
Fa temps que preparau coses?
J: Des del moment que ho saps, ja comences a fer càlculs de com anirà tot, què farà falta i com s’ha d’organitzar. Pel que fa directament as be, ara és quan comença la part més intensa, però a casa ja fa dies que s’hi fa feina. Açò no es prepara d’un dia per l’altre.
A més, la feina del camp continua igualment.
J: Clar! La feina diària no s’atura. Munyir, fer formatge, atendre el lloc… tot segueix. I a damunt hi afegeixes la preparació de Sant Joan. Per açò s’ha de fer amb temps.
I: Exacte. Tots tenim la nostra feina, però quan arriba aquest moment també hi poses hores perquè saps què representa.
Ja teniu decidit quin serà es be?
J: Encara no del tot. Entre els que tenc jo i els que té ell, n’hi deu haver dotze o tretze per poder triar. Ara comencem a descartar, perquè alguns ja veim que no acabaran d’anar bé, però fins a darrera hora no ho sabrem segur. Hi ha molts factors que poden influir. També hem de mirar el comportament de l’animal, no només l’aspecte. N’hi pot haver un de molt polit però que no sigui bo de menar o que no vagi còmode. En canvi, un altre que sembla menys espectacular després respon millor. S’ha de provar i veure quin és el més adequat.
Quin missatge donaríeu a la gent de Ciutadella de cara al Dia des Be?
J: Que el xalin molt. Jo crec que és un dels dies més especials per a la gent del poble. Després venen els dies dels cavalls i hi ha molta més gent de fora. En canvi, es Dia des Be encara té un punt molt ciutadellenc.
I: Sí, és un dia molt nostre. També hi ha els infants, l’ambient pels carrers, la gent passejant… es viu d’una manera diferent. És un dia molt estimat.
També ha canviat amb els anys?
I: Hi ha cada vegada més gent pertot, açò és evident. Però encara conserva un caràcter molt especial. Pots anar més tranquil, viure l’ambient, trobar la gent del poble… té una altra essència.
I personalment, què espereu d’aquest Sant Joan 2026?
J: Esper que tot vagi bé, que la gent ho disfruti i poder viure-ho intensament. És una experiència que segurament només viuràs una vegada a la vida.
I: Jo igual. Que surti tot bé, que es recordi amb alegria i poder ajudar en tot el que faci falta. Quan passen els anys, aquestes coses queden per sempre.
