C.M./Alaior – Adolfo Vilafranca (Ciutadella, 1978) afronta el seu primer mandat al capdavant del Consell de Menorca enmig de polèmiques i reptes que marquen l’illa: habitatge que s’enfila, transport públic pendent de renovar i turisme que cal gestionar sense desbordar els residents. En aquesta entrevista, parla clar sobre els projectes que vol tirar endavant, com la reforma de Rafal Rubí, i com afronta les tensions polítiques que envolten aquestes decisions.
Alaior és un municipi amb un fort pes industrial a Menorca. Quina és la visió del Consell per reforçar el sector industrial local en els pròxims anys?
Des del Consell hem contribuït econòmicament a l’electrificació del polígon industrial, una actuació pendent des de feia anys. Sense aquesta infraestructura, els empresaris no hi podien construir ni instal·lar-hi noves indústries. El Consell i l’Ajuntament d’Alaior hem aportat el finançament necessari perquè l’electrificació sigui finalment una realitat.
El teixit comercial d’Alaior ha canviat molt en l’última dècada. Quines polítiques pot impulsar el Consell per revitalitzar el comerç local?
Des del Departament d’Economia del Consell disposam d’una línia d’ajudes al teixit comercial que hem anat millorant. Inicialment, no tots els comerços s’hi podien acollir, perquè els ajuts es definien segons el tipus d’activitat i alguns establiments en quedaven fora. Per això, vam ampliar categories -com en el cas de les perruqueries- perquè més negocis se’n poguessin beneficiar. Aquestes ajudes permeten finançar actuacions com l’adquisició d’equipament o el suport a la comercialització, i funcionen bé. A més, també vam posar en marxa els vals de compra, a través de la Cambra de Comerç de Menorca, amb una repercussió molt positiva. Continuarem treballant en aquesta línia per reforçar el petit comerç, que és fonamental: defineix en gran part la identitat dels municipis i reflecteix la manera de viure de cada lloc. Per això, el defensam amb mesures com els vals de compra, les ajudes al sector i una col·laboració constant basada en l’escolta de les seves necessitats. A través de la consellera d’Economia, mantenim una relació estreta amb el sector i adaptam el pla d’actuació del Consell a les seves demandes.
Quins projectes estratègics teniu de la mà amb l’Ajuntament d’Alaior per aquest mandat?
Col·laboram amb tots els municipis, atenem les seves peticions i, dins el marc de competències del Consell insular, intentam ajudar en tot allò que és possible. En una matèria tan sensible com l’habitatge, Alaior és un dels municipis -juntament amb Ferreries i es Mercadal- on el Consell ha adquirit sòl i l’ha cedit a l’IBAVI per construir habitatge social. És una feina contínua, i seguirem avançant tant en l’adquisició de nou sòl com en la compra d’habitatges ja construïts. En aquest sentit, estam ultimant les bases per adquirir directament, mitjançant concurs, immobles acabats. Som conscients que els terminis de construcció són llargs i que les necessitats són immediates; per això, cal donar-hi resposta al més aviat possible. Això es completarà amb el reglament de Lloguer Estable, aprovat al ple del Consell el mes de març, que serà el mecanisme per assignar aquests habitatges a les persones que els necessiten. D’altra banda, també hem impulsat actuacions en altres àmbits. Pel que fa al polígon industrial, a través de l’Impost de Turisme Sostenible s’han assignat recursos per a la construcció de la futura piscina municipal. Dins el Pla Menorca Aigua, Alaior compta amb diversos projectes en execució, com la canalització d’aigües residuals a Cales Coves i Son Vitamina, amb una renovació completa del sistema de sanejament que ha suposat una millora important. Finalment, cal destacar la mobilització de recursos arran de la DANA, amb suport a les persones afectades. També es va obrir una línia d’ajudes per als pagesos pels danys a les seves finques i, com que no tots s’hi van poder acollir en una primera convocatòria, s’ha aprofitat el romanent per obrir-ne una segona adreçada als qui havien quedat fora.
Alaior queda sovint entre els pols de Maó i Ciutadella. Com podeu ajudar des del Consell a reforçar el paper central del municipi dins l’illa?
No tenc cap dubte que Alaior pot jugar aquest paper central. De fet, més que una aspiració, ja és una realitat: exerceix un lideratge clar en diversos àmbits. D’una banda, com a ciutat universitària, és el principal referent de Menorca. Per això, és clau continuar reforçant aquest paper i reclamar al Govern balear l’ampliació de l’oferta formativa i una major presència de la seu universitària. De l’altra, Alaior també destaca com a pol industrial i d’activitat econòmica. Cal, per tant, consolidar aquest posicionament i continuar impulsant-lo. Això també passa per millorar la connectivitat, tant per carretera com en transport públic. És imprescindible garantir que els estudiants hi puguin arribar en bones condicions, amb un servei eficient, assequible, amb bones freqüències i sense esperes innecessàries.
El projecte de reforma de la carretera general a Rafal Rubí ha generat un fort conflicte polític i institucional. Quina és avui la situació real de les obres?
El conflicte polític generat és, per a nosaltres, absolutament artificial i no respon a la realitat. El projecte en execució compta amb tots els avals i informes favorables, i els tècnics de la casa el consideren correcte: millora la seguretat, no afecta els entorns existents i els protegeix. Hi ha un conflicte polític? Sí, però és evidentment artificial i impulsat pels partits de l’oposició per desgastar l’equip de govern del Consell. Ha quedat acreditat que la documentació que el Ministeri va enviar a la UNESCO no havia passat per cap òrgan d’aprovació del Consell; no té aval tècnic ni jurídic. Són documents sense suport, una deslleialtat institucional espantosa. Quan el Ministeri va rebre les queixes, hauria d’haver demanat l’opinió del Consell, però no ho va fer, enviant els documents sense comptar amb tota la documentació disponible.
La intervenció del ministre Urtasun obeeix a una operació política?
Clarament, sense cap ombra de dubte.
Quin calendari maneja el Consell?
Les obres van començar a Talatí i ja són visibles. A Rafal Rubí, el Consell va adjudicar el contracte fa poc i les màquines ja hi treballen: replantegen el traçat de la carretera i netegen les voreres per delimitar el camí de terra i l’asfaltat. L’excavadora ha arribat pràcticament fins a la cruïlla de Rafal Rubí, i els treballs avancen.
Més per Menorca ha denunciat irregularitats en la tramitació del projecte i demana informes jurídics. Podeu garantir que tot el procediment s’ha fet amb plena seguretat respectant la llei?
Com en tot el que fem, el projecte compta amb tots els informes jurídics i tècnics de la casa. Tot el que s’ha dit ha generat malestar intern: hi ha hagut molta feina perquè el projecte tiràs endavant, i atorgar més importància a un informe extern no aprovat que al treball dels tècnics no ajuda a defensar l’Administració. L’oposició ha incrementat la bel·ligerància. Abans criticaven públicament; ara utilitzen eines administratives per frenar els projectes. Sol·licitar informes a Secretaria sobre determinades qüestions s’ha convertit en habitual, i aquest n’és un exemple més.
Hi ha data per posar en marxa les noves línies de bus?
Quan vam arribar al govern, les concessions d’autobús estaven caducades, és a dir, sense contracte. Des del primer moment vam treballar en el projecte de transport, que finalment s’ha aprovat inicial i definitivament, cosa que no havia passat en vuit anys del pacte d’esquerres. El passat dia 16 vam resoldre al·legacions i recursos per poder treure a concurs els nous serveis, amb l’objectiu d’acabar el mandat amb el concurs en marxa, i si pot ser, adjudicat. El departament de Mobilitat gestiona moltes tasques: carreteres, ITV i el sistema de transport. El nou projecte preveu millores de freqüències i noves línies, millorant així la connexió dins les urbanitzacions i entre municipis. Quan es liciti, la connectivitat del transport públic millorarà de manera substancial.
La 38ena edició de la Fira del Camp de Menorca, que s’ha celebrat fa uns mesos a Alaior, és considerada l’esdeveniment més important del sector agrari i ramader de Balears juntament amb la fira de Campos. El Consell aporta suport econòmic a la fira. Quines polítiques específiques preveu impulsar el Consell per reforçar el sector primari i garantir el relleu generacional dins el sector?
Hem posat damunt la taula diverses mesures. El Consell ha incrementat el CARB (Contracte Agrari de Reserva de Biosfera) d’1,1 a 1,3 milions d’euros i hi ha afegit noves línies d’ajut. Entre elles, es vol potenciar l’ús de sitges de trinxera per reduir plàstics a les finques, disminuint cost de recollida, impacte ambiental i despesa en materials. També s’ha destinat un milió d’euros al pla Provilac, en col·laboració amb el Govern balear, amb una mitjana de 16.000-17.000 euros per finca. A això s’hi sumen ajudes com la PAC, que reforcen la sostenibilitat econòmica. Però més enllà del suport institucional, el factor clau és el consum: comprar producte local -formatge, sobrassada, mel, vi o altres productes de Menorca- és la millor manera de donar suport a les explotacions agràries.
El Consell ha defensat reforçar el turisme de temporada mitjana i baixa, com es va presentar a la passada edició de FITUR. Quines accions concretes esteu fent perquè això passi realment?
És important deixar clar que la promoció turística del Consell i de la Fundació Foment del Turisme de Menorca busca incentivar la temporada baixa. No volem més turistes a l’estiu, com a vegades ha suggerit l’oposició. La nostra estratègia permet als visitants comprar producte local i beneficia directament les explotacions agràries. De fet, vaig parlar amb un negoci de producte local, i el propietari em va explicar que estava molt content que ja arribessin visitants a l’abril, ja que això li permet obrir i vendre els seus productes. Com ho fem? Promocionant allò que Menorca ofereix fora de temporada: cultura, patrimoni i esport. Enguany organitzarem l’Opening Cultural, exhibint les galeries d’art i impulsant el sector artístic, important també per als menorquins. A més, millorem la connectivitat de Menorca a l’hivern, que ha augmentat més que mai. No incrementem vols a l’estiu; només a partir de temporada baixa, amb connexions directes amb diversos països europeus i ciutats espanyoles, operatives des de finals de març i principis d’abril.
El GOB ha denunciat un augment de les irregularitats urbanístiques en sòl rústic des que el PP és al govern del Consell i han demanat més transparència en els expedients. Quina resposta doneu a aquestes crítiques?
Jo faria una pregunta: durant els anys del pacte d’esquerres, quan es van incrementar en quinze mil les places d’habitatges turístics, on era el GOB? I quan el total de places turístiques i hoteleres va passar de 50.000 a 80.000, on defensava la limitació del turisme que ara reclama? No els vam sentir. Des que vam arribar al govern, hem combatut de manera decidida el lloguer turístic il·legal. Mai no s’hi havien destinat tants recursos i també hem actuat davant irregularitats en sòl rústic. Hem impulsat que tot es faci d’acord amb la legalitat, amb més inspeccions i detecció d’infraccions. En dos anys i mig hem recuperat 1.300 places turístiques en zones no aptes i les hem donades de baixa. Això ha permès destinar immobles abans no aptes al lloguer residencial, millorant així l’accés a l’habitatge a Menorca.
