Bruno és nascut a Florència el 30 de gener de 1897. Té trenta-tres anys quan arriba a Ciutadella el 1930, amb la seva companya, Armida Zanoni. És fill d’Alfredo Castaldi i Pasquina Zorbi. Amb la parella, venen els seus tres fills. El major porta el nom d’Spartaco, com el líder de la revolta dels esclaus. El segon dur el nom de Giordano, com aquell filòsof italià del segle XVI, acusat d’heretgia per la Inquisició i cremat viu a Roma. La tercera és una filla que té pocs mesos, batejada Aurora, no per la santa. La vida d’Aurora serà breu, només quatre anys. Quan neixi una nova filla, ja el 1935 a Sitges, també li posaran el nom d’Aurora.
La família lloga una casa al camí des Degollador. Són els únics italians, a Ciutadella. Spartaco ha nascut a París el 1923. Giordano és nat a Milà el 1927. Aurora ha vingut al món a Barcelona el 1930. Els llocs de naixement ens informen d’una vida nòmada.
Aviat, Bruno Castaldi anuncia el seu interès de muntar una fàbrica de sabatilles a Ciutadella. L’any 1914, amb setze anys, Bruno s’havia presentat voluntari per combatre en la Primera Guerra Mundial i va ser destinat al front del Piave. Ferit, no hi vol tornar i fuig. És detingut, jutjat, i condemnat a deu anys. Castaldi pot fugir una altra vegada. Sembla que és a Suïssa on refermà la seva condició d’anarquista i va créixer un odi visceral contra Mussolini, al que considerava traïdor als seus inicis socialistes. Acabada la guerra, l’any 1919 va ser amnistiat i torna a Itàlia i roda per Europa.
L’anunci de la fàbrica de Castaldi a Ciutadella ve precedit per l’èxit d’una fàbrica que ha muntat anteriorment a Barcelona, de sabatilles de luxe per a dones. Bruno explica a la gent que ve a Menorca per cercar mà d’obra qualificada que no troba a Barcelona. Aquí no n’hi faltarà. Fa dècades que les dones s’han especialitzat en la indústria del calçat. No sembla que la gent de l’illa en sàpiga molt de les seves tresques. El Iris el rep com un empresari de gran empenta. És clar, ell no es deu presentar com anarquista revolucionari, sinó com a industrial.
Posa en marxa la fàbrica com una secció de la de Pons Menéndez i prest negocia acords amb els treballadors, però sempre del costat dels industrials, com Pons Menéndez, Climent Casasnovas, Enric Florit, etcètera. Potser Pons Menéndez i Castaldi es conegueren anys enrere a París, on van coincidir en el temps. Sembla que l’italià està decidit a deixar el seu passat darrere i a establir-se com a industrial. El 3 de juny de 1931, la FOM celebra l’acord amb Castaldi pel que fa a condicions laborals dels treballadors. Això no obstant, un any després, l’italià decideix marxar de Ciutadella. No coneixem els motius, És molt probable que una de les causes del trasllat fossin les diferències de criteri amb Pons Menéndez.
El febrer de 1932, amb el suport de Manuel Messeguer Rivera (Lleida, 1890), mestre del poble des de 1926, Castaldi decideix traslladar la seva fàbrica de sabatilles de senyora, de Ciutadella a Fornells, en una mesura molt celebrada al nucli de pescadors. La fàbrica de Castaldi seria la primera i única indústria del poblet. L’empresari es trasllada a viure-hi. Quan sembla que la indústria que ha creat va vent en popa, Castaldi desapareix de Menorca. No sabem les circumstàncies que l’obliguen a marxar.
És l’any 1933. Seguint els camins de l’hemeroteca electrònica, localitzem Castaldi a Madrid, i poc després a Sitges, on també posa una fàbrica de calçat. Hi és el 1935, ja que a Sitges neix la darrera filla. Marxen més tard a Barcelona. És a Barcelona quan esclata el cop d’estat de Franco contra la República. Però ja és una altra història.
