M’agrada Henri Rousseau (1844-1910) un pintor francès autodidacte i independent sovint qualificat de naïf (ingenu) burlat pels seus contemporanis però admirat pels avantguardistes del segle XX. La seva obra molt ambiciosa que recorre el gènere històric, el retrat i el paisatge mostra visions exòtiques repletes de poesia que varen seduir personalitats com ara l’escriptor impulsor del moviment surrealista André Breton, els poetes i dramaturgs Guillaume Apollinaire i Alfred Jarry, o els pintors Pablo Picasso i Henri Matisse entre d’altres.
Fou un mal alumne a l’escola però ja llavors mostrava el seu amor pel dibuix. Nascut a Laval (regió del País del Loira) en una família molt modesta, ja als vint anys va entrar com ajudant a una notaria a la ciutat de Nantes. Degut als seus greus problemes de doblers va ser acusat de robatori i va incorporar-se a l’exèrcit el 1863 per evitar el reformatori. Més tard va casar-se i va tenir nou fills (alguns varen morir). El 1871 va instal·lar-se a Paris, just després de la guerra franco-prussiana, com a oficial de duana encarregat de recaptar les taxes sobre les mercaderies que entraven a la ciutat. D’aquí li ve el sobrenom de “Douanier”. Aquesta feina li deixava temps suficient per poder-se dedicar a la pintura. Però malgrat tots els seus esforços i estudis sobre els mestres del Louvre, els seus treballs foren rebutjats pel jurat del Saló de pintura i escultura de París. (“le Salon officiel”).
Per sort, gràcies a la creació del Saló dels Independents el 1884, -saló sense jurat ni recompensa-, Henri Rousseau va poder exposar les seves obres que varen sorprendre el públic. El seu estil naïf va inspirar-se en la imatgeria popular sense recórrer a les lleis de la perspectiva occidental. Aquest estil jutjat primitiu exalta el mite de la innocència a una època on altres artistes, com ara Paul Gauguin, cercaven un retorn a la puresa dels orígens.
El 1891, començà a pintar temes sobre la selva que no va conèixer perquè mai va sortir de França. La seva font d inspiració la trobava al Jardí botànic de París que comptava amb animals i hivernacles tropicals.
Cap al final de la seva vida va viure essencialment de les seves classes de dibuix però una desafortunada aventura va conduir-lo a la presó l’any 1907 acusat d’haver participat en una estafa.
Henri Rousseau va morir l’any 1910 sense doblers ni conhort i fou enterrat en una fossa comuna. El 1947, les seves restes foren traslladades a la seva vila natal gràcies a l’ajuda d’alguns artistes amics seus. Damunt la seva tomba pot llegir-se una dedicatòria de Guillaume Apollinaire.
Un pintor incomprès durant la seva vida, reconegut avui com un dels més grans innovadors dins la història de la pintura.
