El passat dissabte setze de maig vam decidir anar a la Biblioteca Gabriel García Márquez de Sant Martí de Provençals que, l’any 2022, va rebre el premi al millor equipament, entregat per la Revista NAN, i, un any més tard, el Premi Ciutat de Barcelona en arquitectura i urbanisme, el Premi FAD d’arquitectura i, l’any 2023, el Premi a la Millor Biblioteca Pública del Món atorgat per la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA). És obra de l’estudi SUMA Arquitectura i està especialitzada en la literatura sud-americana. El pla era doble. Conèixer d’una vegada aquesta meravella de l’arquitectura i anar a cercar el llibre El formatge i els cucs. El cosmos d’un moliner del segle XVI de l’escriptor italià, i fill de Natalia, Carlo Ginzburg, que va posar les bases d’allò que ara es coneix com a microhistòria, o sigui, partir d’una història puntual i popular i elevar-se fins a connectar amb la universal; o com deia Flaubert, un gra d’arena pot contenir tot el desert del Sàhara. A pesar que va ser publicat l’any 1976, el passat de les persones que no tenen veu agafa forma literària i es deixa escoltar amb una claredat desconeguda i inèdita: el moliner friülà Domenico Scandella va ser cremat a la foguera per ordre del Sant Ofici a finals del segle XVI. Com que diumenge deu de maig havíem pujat a la Fundació Miró de Montjuïc per tal de veure l’exposició de Kapwani Kiwanga Estats canviants -hi ha dues peces fetes amb sisal molt evocadores- que parteix de la idea que “fins i tot els materials més sòlids i inerts es troben sempre en un estat de fluctuació” (em va fer pensar en el marès) i, quan anàvem a davallar a Paral·lel havíem sentit a través de la megafonia interna del vagó que el funicular no funcionava encara que després havia resultat una informació institucional falsa i sí que estava operatiu ens miram amb molta atenció els horaris de la biblioteca Gabriel García Márquez. Està oberta a pesar de ser dissabte a la tarda. Si més no ens ho indiquen tots els webs -el de la biblioteca, el de l’ajuntament, etcètera- consultats. Pujam al bus 33 que ens duu a tocar de la biblioteca. Només hem de caminar uns cent metres des de l’aturada de Guipúscoa pont del Treball. La biblioteca està tancada. Dos sud-americans joves guaiten a través dels vidres i se’ns giren indignats en un gest de complicitat. El motiu? Una vaga indefinida del personal de les biblioteques. No ho posa aumon. Els webs? Oberta. El govern del PSC està en conflicte amb tots els col·lectius socials. Amb els bibliotecaris, amb el personal sanitari, amb els ensenyants, amb els ramaders, amb els agricultors, amb els escriptors que escrivim en català, amb els usuaris dels trens de rodalies; amb tothom. És un govern desastrós en tots els sentits que veu agreujada la situació amb les formes: policies a les aules, mosses d’esquadra infiltrades als sindicats, viatges cosmètics -com els d’Isabel Díaz Ayuso- a l’estranger mentre el país està fet un caos. Com és que les enquestes tornen a donar guanyador Salvador Illa? Perquè domina, gràcies al control dels mitjans, el relat. D’aquesta manera, davant l’opinió pública, fa passar molins per gegants i treu de l’equació el que és mes important: que aquests artefactes arquitectònics són els encarregats de moldre els cereals per fer farina amb la qual s’elabora el pa que alimenta, no només el cos, sinó la ment dels ciutadans lliures. El sisal o atzavara (Agave sisalana), és una planta suculenta conreada per la seva fibra ja que serveix com a planta tèxtil per a fabricar cordes, xarxes i teles.
