El Partit Popular de Menorca ha valorat positivament l’aprovació de la nova Llei d’Acceleració de les Illes Balears, una normativa que inclou mesures fiscals i administratives destinades a facilitar l’accés a l’habitatge, especialment entre els joves i les famílies, així com a reduir la burocràcia administrativa.
El diputat menorquí Jordi López Ravanals, encarregat de defensar la llei al Parlament balear, ha destacat l’ampliació del límit del valor de l’habitatge per poder accedir a l’ITP al 0% en la compra del primer habitatge habitual per a menors de 30 anys. En el cas de Menorca, aquest topall s’incrementa fins als 331.000 euros, fet que permetrà, segons el PP, que més joves es puguin beneficiar de la bonificació fiscal.
La norma també contempla la supressió o reducció de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) per als joves. Així, els menors de 30 anys quedaran exempts del pagament d’aquest impost en actes notarials, mentre que els menors de 36 anys tributaran amb un tipus reduït del 0,5%.
Entre les novetats, la llei incorpora deduccions fiscals per als propietaris que mantinguin congelats els preus del lloguer. Els contribuents que no incrementin les rendes per damunt de l’IPC podran accedir a deduccions de fins a 800 euros per habitatge i de fins a 2.000 euros per contribuent.
Pel que fa al suport a les famílies, el text legislatiu augmenta les deduccions fiscals per naixement fins als 900 euros pel primer fill, 1.200 pel segon, 1.500 pel tercer i 1.800 euros a partir del quart. Segons López Ravanals, aquestes mesures volen “facilitar el projecte de vida” de moltes famílies menorquines en un context marcat per les dificultats d’accés a l’habitatge i l’augment del cost de vida.
La nova llei també inclou mesures per agilitzar projectes estratègics i reduir els terminis administratius. El diputat popular ha remarcat que els projectes declarats d’especial interès estratègic tindran prioritat administrativa i una reducció dels tràmits burocràtics.
Finalment, el PP destaca que la norma reconeix de manera expressa la realitat pluriinsular de les Balears i reforça el paper dels consells insulars i dels ajuntaments en la presa de decisions.
