Itziar Lecea/Ciutadella – El doctor Javier Murillas alerta que el canvi climàtic ja està tenint conseqüències directes sobre la salut humana i que els efectes s’intensificaran en els pròxims anys. En una conferència recent al Cercle Artístic de Ciutadella, el cap de servei de Medicina Interna de Son Espases va explicar com les onades de calor, la contaminació i l’expansió dels mosquits vectors, que estan canviant el mapa de les malalties infeccioses a la Mediterrània, impacten damunt la salut humana. Murillas defensa que la lluita contra els efectes del canvi climàtic, especialment les emisions d’efecte hivernacle que són les que estan provocant aquests canvis, no és només una qüestió ambiental, sinó també sanitària i urbanística, que s’haurà d’adaptar a una realitat que no és futura, sino present.
Per començar, expliqui’ns una mica quin és el seu àmbit de feina i com arriba a interessar-se per la relació entre canvi climàtic i salut.
Jo soc internista i actualment som el cap de servei de Medicina Interna de Son Espases. Durant molts anys m’he dedicat sobretot a l’àmbit de les malalties infeccioses, inicialment amb pacients de VIH i hepatitis, i després també amb bacteris multiresistents. Amb el temps, però, he anat entrant cada vegada més en tot el que té relació amb els efectes del canvi climàtic sobre la salut humana, perquè és evident que és un dels grans reptes sanitaris que tenim al davant.
Encara hi ha molta gent que veu el canvi climàtic com una qüestió només ambiental.
Falta consciència sobre les seves conseqüències en la salut?
Sí, probablement arribam tard i encara no li donam la importància que mereix. Quan parlam de canvi climàtic, sovint pensam només en temperatures més altes o en problemes ecològics, però la realitat és que l’impacte sobre la salut és enorme i ja s’està produint. A escala global, sobretot als països en desenvolupament, les conseqüències són devastadores. Les sequeres, les inundacions, els grans incendis o les onades de calor provoquen pèrdua de collites, desnutrició, desplaçaments humans i més malalties infeccioses.
Això afecta especialment els països que menys han contribuït a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. És una gran paradoxa. Són les zones més vulnerables i les que menys responsabilitat tenen en el problema.
I aquí, a la Mediterrània, quins són els principals riscos?
Aquí els impactes més importants venen sobretot de les onades de calor i també de la contaminació ambiental. Però hi ha una altra qüestió que cada vegada ens preocuparà més: l’expansió de malalties infeccioses transmeses per mosquits i altres vectors. El que fa el canvi climàtic és alterar els ecosistemes. Amb temperatures més altes, els mosquits estan actius durant més mesos a l’any i poden colonitzar territoris on abans no sobrevivien. Això vol dir que malalties que consideràvem tropicals cada vegada seran més habituals al sud d’Europa i a tota la Mediterrània.
El cas més clar és el dengue. En els darrers vint anys hem vist com el mosquit tigre, l’Aedes albopictus, s’ha instal·lat al sud d’Europa. Abans aquestes espècies quedaven restringides a zones tropicals o subtropicals, però ara les temperatures permeten que sobrevisquin aquí. Això fa possible que hi hagi transmissió autòctona de malalties com el dengue. És a dir, persones que s’infecten aquí sense haver viatjat a països tropicals. Fa uns anys això semblava impossible i ara ja està passant.
De fet, a Balears ja hi ha hagut algun cas relacionat amb el dengue.
Sí. L’any 2023 hi va haver un cas a Eivissa relacionat amb una persona que havia viatjat a un país on el dengue és endèmic. Uns turistes alemanys que es trobaven a prop també es van contagiar i van tornar al seu país amb dengue. És un exemple molt clar de com aquestes malalties ja formen part del nostre entorn. I no només parlam del dengue. També tenim la febre del Nil occidental, que pot provocar encefalitis i que ja ha causat brots importants a Espanya, sobretot a la zona del Guadalquivir. Tot això està relacionat amb els canvis en els vectors i amb les noves condicions climàtiques.
Hem d’esperar grans epidèmies a Europa?
Esper que no. Crec que tenim sistemes sanitaris i mecanismes de control suficients per evitar grans epidèmies, sempre que es facin bé les coses. Les mesures de vigilància epidemiològica i el control dels mosquits són molt importants. Però sí que veurem cada vegada més casos i més situacions que abans ens semblaven alienes. I això obliga els sistemes sanitaris a adaptar-se. El canvi climàtic no és una amenaça futura, és una realitat present.
Mencionava també les onades de calor. Són probablement l’efecte més visible del canvi climàtic.
Sí, i segurament el que tindrà un impacte més gran sobre la salut pública a curt termini. Les onades de calor provoquen un augment de la mortalitat, especialment entre persones majors, infants i persones amb malalties cardiovasculars o respiratòries. El problema és que cada vegada seran més freqüents i més intenses. I això tensionarà molt els sistemes sanitaris. Abans els estius eren èpoques relativament tranquil·les als hospitals, perquè disminuïen les infeccions respiratòries i hi havia menys pressió assistencial. Ara això està canviant. I en una comunitat turística com Balears encara més.
Per l’augment de població estacional?
Exactament. Aquí tenim una situació particular perquè a l’estiu la població pràcticament es duplica. El sistema sanitari ja està molt tensionat durant els mesos de màxima afluència turística. Si a això hi afegeixes les conseqüències de les onades de calor, amb més urgències i més hospitalitzacions, la situació es complica encara més. Per tant, ens hem de preparar. Necessitarem reforçar els recursos sanitaris a l’estiu perquè la demanda assistencial continuarà augmentant.
Vostè insisteix molt en la necessitat d’adaptar les ciutats. Què s’està fent malament?
Moltes coses. Continuam construint ciutats pensades per al cotxe i no per a les persones. Encara veus reformes urbanístiques amb grans superfícies d’asfalt, sense arbres i sense espais d’ombra. Això és un error enorme.
Les ciutats pateixen el que anomenam “efecte illa de calor”. El ciment i l’asfalt acumulen calor durant el dia i l’alliberen durant la nit, de manera que la temperatura no baixa prou. Això fa que viure en una ciutat durant una onada de calor sigui molt més dur que viure en zones rurals o amb més vegetació.
Necessitam més arbres, més zones verdes i més refugis climàtics. Les places no poden ser espais inhabitables a l’estiu.
És també una qüestió de salut pública, per tant.
Totalment. I aquest és precisament el gran canvi de paradigma que s’està intentant impulsar. La salut pública no depèn només dels hospitals o dels centres de salut. Depèn també de l’urbanisme, del tipus d’alimentació, de la qualitat de l’aire i de la relació que tenim amb el medi ambient.
Per això ara es parla molt del concepte de “salut global”. La salut humana està connectada amb la salut ambiental i també amb la salut animal. Tot està relacionat.
Durant la pandèmia de la COVID la societat va prendre consciència de la fragilitat dels sistemes sanitaris. Creu que amb el canvi climàtic encara no tenim aquesta percepció?
Sí, probablement perquè els efectes són més graduals i no tan immediats com una pandèmia. Amb la COVID vam veure el perill molt de prop i de manera molt sobtada. En canvi, el canvi climàtic avança més lentament i això fa que molta gent no el percebi com una amenaça urgent.
Però la realitat és que els seus efectes seran molt profunds i duradors. I si no ens adaptam bé, cada vegada tindrem més problemes de salut relacionats amb la calor, la contaminació o les malalties.
Encara hi som a temps?
Sí, però hem d’actuar molt més ràpid. Necessitam polítiques valentes de reducció d’emissions, però també una transformació de les ciutats i dels hàbits quotidians. El problema és que continuam treballant de manera molt fragmentada. Urbanisme, sanitat, medi ambient o mobilitat sovint van cadascun pel seu costat, i això dificulta molt les solucions globals.
El canvi climàtic és probablement el gran repte sanitari del segle XXI i ens obliga a pensar la salut d’una manera completament diferent.
