C.M./Ciutadella- Les festes de Sant Joan de Ciutadella són una de les celebracions populars més conegudes de les Illes Balears i, al mateix temps, una de les més complexes de gestionar des del punt de vista de la seguretat. El creixement espectacular de públic durant les darreres dècades ha obligat l’Ajuntament i els serveis d’emergència a desplegar dispositius cada vegada més grans per intentar controlar una festa que concentra desenes de milers de persones al voltant dels cavalls i dels Jocs des Pla.
L’Ajuntament de Ciutadella calcula que el cost global de Sant Joan ronda els 700.000 euros. Una part important d’aquesta despesa es destina als operatius de seguretat, sanitat, neteja, Protecció Civil, controls policials i logística extraordinària. Els reforços han anat augmentant progressivament a mesura que les festes s’han convertit en un gran esdeveniment de masses.
Però, malgrat aquest desplegament, els accidents greus continuen formant part de la història recent de Sant Joan. Les hemeroteques dels darrers trenta anys mostren una successió d’incidents mortals i ferits crítics que han anat marcant l’evolució dels protocols de seguretat i han mantingut viu un debat recurrent: fins a quin punt és possible controlar els riscos d’una celebració basada precisament en la proximitat entre el públic i els cavalls.
La majoria dels casos més greus documentats s’han produït als Jocs des Pla, el moment de màxima intensitat de la festa. És allà on conflueixen els principals factors de risc: cavalls circulant a gran velocitat, milers de persones concentrades dins un espai limitat i una pressió humana que augmenta cada any.
Durant els anys vuitanta i noranta, Sant Joan encara no havia assolit les dimensions actuals, però el creixement de públic ja començava a generar problemes de control i seguretat. Les infraestructures preventives de l’època eren molt més limitades que les actuals. No existien els plans d’autoprotecció moderns ni els sistemes de videovigilància i els controls d’aforament eren pràcticament inexistents.
Col·lapse mortal
En aquell context es van produir diversos incidents relacionats amb aglomeracions i amb el pas dels cavalls. Un dels episodis més recordats d’aquells anys és el col·lapse de la balaustrada del carrer Capllonch, a la baixada cap al port. L’accident es va produir el 1997, quan passaven la Banda de Música i la comitiva municipal en direcció als Jocs des Pla. La pressió de la gent acumulada en aquella zona va provocar la caiguda de la barana i diverses persones es van precipitar. La víctima mortal va ser Josep Anglada Mercadal, de 76 anys.
L’accident va posar en evidència els riscos derivats de les grans aglomeracions en punts físicament estrets i amb desnivells pronunciats. Els accessos al port i la baixada cap a Es Pla han estat històricament alguns dels espais més delicats de gestionar durant Sant Joan, especialment en els moments de màxima afluència.
Però abans de la mort de Josep Anglada, les festes ja havien registrat una altra tragèdia que encara avui continua molt present en la memòria de molta gent vinculada a Sant Joan.
La mort de Matías Abelló
El juny de 1993 va morir Matías Abelló Prat, un jove de 27 anys natural d’Esplugues de Llobregat. L’accident va tenir lloc a Es Pla durant el joc de córrer abraçats. Les imatges enregistrades pel videoaficionat Gustau Liz i difoses posteriorment per TV3 mostraren com Matías Abelló intentava auxiliar una persona accidentada que havia quedat estesa a terra dins el recorregut dels cavalls. Tot i els avisos del públic, els cavallers no es van adonar que hi havia una persona al terra i els cavalls van acabar atropellant el jove durant la correguda.
Matías Abelló va ser traslladat inicialment a Menorca i posteriorment a l’hospital Son Dureta de Palma, on va morir a conseqüència d’un traumatisme cranioencefàlic. El cas va tenir un fort impacte perquè mostrava de manera especialment dramàtica fins a quin punt els Jocs des Pla podien convertir-se en un espai de risc extrem quan algú quedava dins la trajectòria dels cavalls.
La mort de Matías Abelló també va obrir un debat judicial. La família va presentar accions penals contra el cavaller implicat i contra l’Ajuntament de Ciutadella. Finalment, els acusats van ser absolts, però el cas va introduir una qüestió que reapareixeria després de pràcticament cada accident greu: on acaba la responsabilitat individual i on comença la responsabilitat institucional dins una festa d’aquestes característiques.
L’impacte dels vídeos virals dells Jocs des Pla
Durant els anys següents, Sant Joan va continuar creixent. La projecció exterior de la festa es va multiplicar amb l’augment del turisme i, més endavant, amb l’impacte de les xarxes socials i dels vídeos virals dels Jocs des Pla. La festa es convertia progressivament en un reclam internacional i la densitat de públic augmentava any rere any.
Paral·lelament, també ho feien els dispositius preventius. L’Ajuntament i els serveis d’emergència van començar a reforçar progressivament els operatius policials i sanitaris. Es van ampliar les zones tancades, es van crear passadissos de seguretat i es van incorporar ambulàncies medicalitzades, hospitals de campanya i nous mecanismes de coordinació. Malgrat això, els serveis mèdics continuaven atenent cada any desenes de persones per traumatismes, fractures, cops, lipotímies i caigudes.
2014: la gran sacseajda
La gran sacsejada contemporània va arribar el juny de 2014. Aquell any, Núria Balcells, una dona catalana de 66 anys, va resultar greument ferida durant s’ensortilla als Jocs des Pla.mEl cavall d’un cavaller es va descontrolar després d’un impacte i va acabar envestint el públic. Núria Balcells va patir un traumatisme cranioencefàlic sever i diversos politraumatismes. Va ser traslladada a Son Espases, on va morir dies després. El seu marit també va resultar ferit greu i el genet va patir lesions.
La imatge dels Jocs des Pla canviava sobtadament. Sant Joan apareixia associat no només a la tradició i a l’espectacularitat, sinó també a la possibilitat real d’un accident mortal enmig d’un gran dispositiu de seguretat. L’accident va provocar la suspensió immediata dels Jocs des Pla i va desencadenar una profunda crisi institucional. Pocs dies després dels fets, l’alcalde de Ciutadella, José María de Sintas, va presentar la dimissió.
Aquell Sant Joan ja comptava amb centenars d’efectius policials i sanitaris desplegats per tota la ciutat. Però la magnitud de la tragèdia va obligar a replantejar de manera radical la gestió de la seguretat.
A partir d’aquell moment es van reforçar els controls d’accés, les tanques, els passadissos de seguretat i els dispositius de coordinació policial. També es van ampliar els sistemes de videovigilància i es van intensificar les campanyes preventives dirigides al públic. Els serveis d’emergència insistien especialment en la necessitat de respectar els passadissos de seguretat i evitar acostar-se als cavalls durant els Jocs des Pla.
Però els accidents greus no van desaparèixer. El juny de 2022, una dona de 39 anys va resultar ferida crítica després de ser atropellada per un cavall durant els Jocs des Pla. La víctima va patir un traumatisme cranioencefàlic greu i va haver de ser evacuada d’urgència a Son Espases.
Aquelles mateixes festes també van deixar un caixer ferit amb fractures i contusions pulmonars, a més de nombroses assistències sanitàries per cops, traumatismes i caigudes.
L’accident va tornar a reactivar el debat sobre la seguretat i sobre les dificultats de controlar completament els moviments del públic dins des Pla. Vuit anys després de la mort de Núria Balcells, els Jocs des Pla continuaven registrant accidents molt greus malgrat l’increment constant dels recursos preventius.
Els serveis d’emergència reconeixen que la principal dificultat continua sent la gestió de les aglomeracions. Quan els cavalls circulen a gran velocitat, qualsevol distracció, moviment inesperat o invasió dels passadissos pot acabar provocant un impacte.
2025: últim accident
La mateixa situació es va repetir el juny de 2025. Un home de 54 anys va quedar en estat crític després de ser atropellat per un cavall durant el joc de córrer abraçats. L’home estava fent fotografies amb el mòbil quan va ser envestit pel cavall. Va patir un traumatisme cranioencefàlic greu i un pneumotòrax i va ser traslladat a Son Espases. Per sort, va aconseguir refer-se’n.
L’accident va tornar a situar la seguretat al centre del debat públic i va evidenciar un nou factor de risc associat a la massificació actual de Sant Joan: l’ús constant de telèfons mòbils per enregistrar els Jocs des Pla.
Cada any, milers de persones intenten gravar o fotografiar els cavalls des de molt a prop. Els serveis d’emergència alerten que aquesta conducta incrementa el risc perquè redueix l’atenció del públic i provoca moviments imprevistos dins zones de màxima tensió.
Mentrestant, el dispositiu de seguretat continua creixent. Les festes actuals compten amb controls policials reforçats, videovigilància, hospitals de campanya, ambulàncies medicalitzades i coordinació permanent entre Ajuntament, policies, emergències i Protecció Civil. Però el debat de fons continua essent el mateix que fa trenta anys.
Els Jocs des Pla són el principal símbol de Sant Joan i, al mateix temps, el seu principal punt crític. La proximitat entre cavalls i públic és precisament una de les característiques que han convertit la festa en una celebració única i internacionalment coneguda. Però aquesta mateixa proximitat és també la principal font de risc.
Cada accident greu ha provocat reforços de seguretat, nous protocols i noves discussions sobre aforaments i control de públic. Tot i això, els incidents continuen produint-se. Les institucions assumeixen que el risc zero no existeix en una celebració d’aquestes característiques. Els serveis d’emergència repeteixen cada any els mateixos advertiments i reforcen progressivament els dispositius preventius.
Però trenta anys després de la mort de Matías Abelló i gairebé tres dècades després de l’accident mortal de la balaustrada del carrer Capllonch, Sant Joan continua movent-se dins el mateix equilibri fràgil: la voluntat de preservar una festa construïda sobre la intensitat, la proximitat i la participació massiva conviu amb una pressió creixent de públic que, any rere any, en complica la gestió.
En aquest context, el dispositiu de seguretat s’ha anat consolidant com una estructura complexa i altament coordinada, on la direcció policial amb l’inspector Diego Pastrana al capdavant, els serveis d’emergència, Protecció Civil, la Policia Local i el teixit de voluntariat treballen de manera sostinguda en un entorn d’exigència constant. Més que una suma d’actors, el que s’ha anat configurant és un sistema operatiu que funciona en temps real, afinat a partir de l’experiència acumulada i dels episodis crítics viscuts, i que sosté la celebració en uns marges de seguretat que es redefinixen cada any.
Tot plegat sosté una evidència que la festa torna a confirmar cada any: a Sant Joan, la seguretat no és un estat assolit, sinó una construcció permanent que es guanya i es posa a prova alhora en cada instant del seu desenvolupament.
