El nom de Josep Vivó sempre ha anat acompanyant d’una certa aura de llegenda, almenys per jo. Per això vaig sentir-me satisfet quan Antoni Pons Marquès va treure la biografia més fonamentada que s’ha escrit sobre ell (Jamma, 2023), que beu també de la que havia escrit son pare, Josep Pons Lluch, el 1946 i anys posteriors i del que pot extreure d’una lectura primmirada de les gloses atribuïdes al personatge. El treball d’Antoni Pons té la virtut de desfer moltes invencions i afirmacions sense base que han acompanyat la figura del gran glosador, potser la principal el fet de presentar-lo com a pobre de solemnitat quan, sense ser benestant, demostra que gaudia d’una posició econòmica moderadament acceptable, almenys fins a les seves velleses.
La seguiré per fer aquesta semblança d’avui. Josep Vivó neix a Ciutadella el 28 de maig de 1725, fa tres-cents un anys. Son pare era Gabriel Vivó (Alaior, 1682) i, sa mare, Jerònima Parpal. Germans i germanes seves van ser: Antoni (1709), Gabriel (1715), Antoni (1717), Francesc (1720), Caterina (1730). Hom creu que, en la seva joventut, Josep va iniciar-se en l’ofici de ferrer, per què aquest era l’ofici familiar. Segons Antoni Cursach, citat per Pons Marquès, la ferreria de Josep Vivó estava situada a l’actual carrer de la Palma, que Pons Marquès recorda que en temps de Vivó, era el carrer o via que limitava amb l’hort dels agustins i no tenia nom oficial i no hi habitava ningú; de fet, fins al 1861 Pons Marquès no el troba citat amb aquest nom. Antoni creu poc probable aquesta localització, ja que en aquell temps els oficis s’agrupaven per carrers, i el dels ferrers era el de Sant Eloi, tot i que recorda que ferreries n’hi havia a diferents entrades de la població, la qual cosa és ben lògica, pel fet que així s’evitava la saturació amb carruatges i bísties de la ciutat interior.
Pons Marquès ens diu que Josep era propietari d’unes cases per les quals pagava (1772) sis lliures, veïnes al domicili del seu germà Francesc, però no sabem exactament on. Només en una glosa llegim d’ell mateix que viu a prop des Portal de Maó. En el mateix document, Vivó apareix com a propietari d’una petita vinya al camí de sant Joan. El que sí que confirma és que, ja gran, mestre Josep Vivó patí una malaltia que l’impedí treballar, la qual cosa minvà els ingressos.
Josep s’havia casat amb Maria Miret Sastre (1735-1797) i, el 1759, havien tingut la primera filla: Jerònima. El primer fill va ser Gabriel (1761), que, amb en Miquel (1772), continuaria l’ofici de ferrer dels Vivons; també van tenir en Josep, Josep Vivó Miret, que seria qui continuaria l’afició a la glosa. Altres fills de la parella van ser Caterina (1764), Caterina (1770), Antoni (1777) i Paula (1758). Paula, coneguda com na Vivona, també va guanyar fama com a glosadora, però és improbable que ho fos al mateix nivell. Na Paula, casada amb el teixidor Francesc Pons Villalonga (1752) es mudà as Migjorn Gran i, entre la seva descendència ens trobam a Francesc Camps Mercadal.
Josep Vivó Parpal morí el 23 de febrer de 1791, a seixanta-vuit anys i va ser enterrat l’endemà a l’església del convent dels franciscans. Maria Miret, l’esposa, va morir el 1797. Per il·lustrar l’escrit pos la il·lustració de la portada del llibre d’Antoni Pons Marquès.
