
Fa cinc anys, Josep Portella, el nostre col·laborador, va obrir una pàgina de facebook amb el títol de Biografies Menorquines, una pàgina que avui ja mostra més de mil biografies de menorquins o de persones que han estat molt relacionades amb Menorca.
D’on va sortir la idea de fer aquesta pàgina oberta de facebook?
Va sortir de la mateixa experiència com a investigador de la història local. Moltes vegades, en el desenvolupament d’un tema, em trobava amb personatges que hi intervenien i dels quals no tenia ni notícia ni informació a l’abast, personatges que van ser importants en una període determinat, en un episodi concret, o en la seva llarga presència en la història local, però del que no se sabien les dades més bàsiques. Així, per donar satisfacció a la meva curiositat, però també per a oferir un material que pot ser útil a altres investigadors, als mateixos descendents dels personatge, a lectors interessats per la història de Menorca, va ser que vaig començar aquesta empresa. Una cosa vull dir, no es tracta d’entrades tipus Wikipèdia, amb enllaços i relació de fonts, és una cosa més casolana, més elemental, encara que igualment confiable com a font.
I que podem trobar en aquestes biografies?
Les dades més bàsiques: data i lloc de naixement, notícia del pare i la mare, si pot ser dels avis, dels germans, així com de la seva família: esposa i fills. També dades sobre els estudis i el seu itinerari laboral, que també pot ser un itinerari geogràfic. Informacions sobre els fets destacats de la seva vida, sigui en el camp que sigui, una referència a la seva ideologia política i a l’expressió -si en té- d’aquesta, i finalment les dades de la mort. Hi ha personatges dels quals tenim més informació o fonts a les quals accedir, però n’hi ha d’altres dels quals tenim poc material amb el que treballar. Normalment, un dels elements que provoquen més dificultat, és el document gràfic, el seu retrat, ja que crec fonamental poder posar cara al nom i llinatges.
I quines són les fonts que més fa servir?
En primer lloc, els treballs genealògics de Guasch i Tudurí, però també el buidatge de padrons municipals. En segon lloc, la bibliografia en el cas de personatges més coneguts. Però, sobretot, l’hemeroteca històrica, tant la del ministeri de Cultura com la de la Generalitat de Catalunya; d’ençà que és d’accés electrònic és molt més senzill, encara que incomplert, consultar dades de vida. Una altra font són els treballs que ja he fet amb anterioritat amb relació als exiliats, amb més de mil biografies, o executats i morts en la guerra, amb més de cinc-centes. Sempre que puc, també recorr als descedents i a les entrevistes orals.
Se semblen aquestes biografies a les que treu cada setmana a l’Iris?
En certa manera sí, a l’Iris només duc publicades 120 biografies, que són més extenses. Les de la pàgina electrònica estan entre 270 i 300 paraules.

Quan temps costa fer una biografia? Compte amb cap ajuda per fer-les.
Depèn, depèn del personatge i la facilitat per accedir a fonts. N’hi ha que me poden suposar 10 hores de feina i n’hi ha que amb una hora està llesta. I no, no tenc cap ajuda, beca o subvenció, bàsicament perquè tampoc les he demanat. Sí que me roda la idea de fer, en base a aquest material, una espècie de calendari d’efemèrides local. Pels mitjans de comunicació, quasi sempre es fa referència a efemèrides de fets i personatges universals, que està molt bé, però si es fes el mateix amb personatges locals ajudaríem molt a fer-los presents en el dia a dia. Una empresa així sí que no es podria fer sense ajudes.
Què podríem dir d’aquests mil personatges? Hi ha un criteri de selcció?
No, ja sé que és poc científic, però no hi ha un criteri prestablert de selecció de personatges, ni una planificació. Normalment, quan apareixen en una notícia sobre un fet o dins la informació d’una entitat, en l’edició d’una obra artística, etc., es despert l’interès per ells. A més del miler ja publicats, que són accessibles només entrant a la pàgina de facebook Biografies Menorquines, tenc una base d’unes tres-centes biografies començades que vaig completant a mesura que tenc accés a més material. Un criteri, això sí, és que siguin morts, o sigui que la seva biografia ja no pugui variar. Naturalment, hi ha unes poques excepcions. Generalment, són persones que han nascut des de principis del segle XIX fins fa cinquanta anys, aquesta és la franja temporal dels estudis.
Per acabar, ens pot explicar algunes generalitats del recull?
Sí, quan vaig arribar al 1000 vaig fer una senzilla estadística. Així, per lloc de naixement, n’hi ha 681 (68%) que són nats a Menorca, o sigui que un 32% són nats a fora i passen a residir temporalment o per sempre a Menorca. A Menorca destaquen els maonesos, 365 entrades; els ciutadellencs, 246 entrades, els alaiorencs, 45, etc. I de la gent de fora: Barcelona, 36; Madrid, 16; Palma, 15, València, 9. També descendents de menorquins que temps enrere van emigrar a Alger, Cuba o Argentina. Si ens fixem amb la data de naixement, que informa un poc de la seva època vital, tenim 39 que neixen el XVIII; 141 que neixen la primera meitat del XIX; 385 que neixen la segona meitat del XIX. Uns altres 352 son nascuts en les cinc primeres dècades del segle XX, i 51 en les cinc darreres; d’alguns personatges no tenim any de naixement. Pel que fa a home-dona, hi ha un total de 102 biografies de dones, només un 10%, la resta és d’homes, però això s’entén, ja que fins finals del segle XX, la dona no ha accedit de manera general al protagonisme històric fins i tot local. Si cerques dones menorquines que hagin destacat en algun camp al llarg del segle XIX en trobam molt poques. Si feim una classificació per oficis, he de destacar dos mons que avui no produeixen personatges: el religiós i el militar, però sí que eren importants fins al segle actual. Així, de biografies de militars en trobaran 58 i de religiosos 94. Abunden sobretot els personatges dedicats a la cultura i les arts, amb 322 entrades, o els mestres d’escola, amb 48, o els empresaris amb 50, els esportistes destacats amb 24; un cas a part són els polítics i càrrecs públics, els quals sumen un total de 189 biografies. Naturalment, hi ha un calaix de sastre en el qual hi caben moltes persones que han destacat per les qüestions més diverses.
Per curiositat, quina ha estat la darrera biografia que ha posat?
La de Joan Reurer Camps, que va néixer a Alaior el primer de maig de 1919. Tenia 17 anys quan va començar la guerra, tot i això, al final va fer més de dos anys tancat acusat per la Falange d’Alaior de “ser partidari de l’amor lliure i el desnudisme”. Quan va sortir de la presó franquista marxà a Bilbao i, com són molts alaiorencs, inventors i emprenedors, va muntar primer una fàbrica de frontisses i després de rentadores i cuines, amb avenços tècnics, que va ser la famosa marca TER. Es va fer ric i, a la seva mort, va deixar una gran donació a l’Ajuntament d’Alaior per a fer millores en la residència geriàtrica. Mirau si no val la pena redescobrir aquesta història.




