Una de les meves actrius favorites fou Audrey Kathleen Ruston, més coneguda com Audrey Hepburn ( 1929-1993). Sempre record el seu petit vestit negre, les joies de Tiffany, els seus magnífics ulls grossos i foscos i la seva deliciosa elegància.
Però a part del glamour que la va envoltar els anys gloriosos del cine de Hollywood, vaig llegir que durant la Segona Guerra mundial, quan era una adolescent i vivia als Països Baixos, va patir la fam i les conseqüències de l’ocupació alemanya.
Durant el cru hivern de 1944-1945, els països Baixos sofriren el furor de l’ocupant nazi, així com també la fam. De mare holandesa, la jove Audrey i la seva família vivien aleshores a Arnhem, una ciutat situada a l’est dels Països Baixos no molt enfora de la frontera amb alemanya. Per sobreviure, així com tots els habitants de la regió, varen alimentar-se dels bulbs de les tulipes que molien per obtenir una farina que va permetre’ls elaborar pa i pastissos. La salut d’Audrey, aquesta adolescent de complexió fràgil sempre se’n va ressentir i li deixà unes seqüeles de per vida amb sovint períodes d’anèmia i problemes respiratoris.
Aquesta fragilitat no li va permetre realitzar el seu somni de ser ballarina. Però esdevingué una de les actrius de les més emblemàtiques després de la segona Guerra Mundial. Només cal recordar les pel·lícules com ara : Vacances a Roma, Sabrina, Esmorzar amb diamants etc.. que feren d’ella la icona d’un estil.
El que m’agrada d’ella és que malgrat el seu èxit, mai va considerar-se una Diva i va dedicar la darrera part de la seva vida als infants malnodrits exercint d’ambaixadora activa de la Unicef.
També malgrat els seus records dolorosos, la tulipa va ser sempre la seva flor preferida, sobretot la blanca. L’any 1990, abans de la seva mort, va rebre un bell homenatge: la creació als Països Baixos de la tulipa “Audrey Hepburn” de color alabastre (marbre blanc).
Durant la seva vida sempre va cultivar el seu amor per a les flors que li recordaven la seva infantesa a fora vila. Va passar els seus darrers trenta anys a Suïssa vivint a una antiga possessió fugint de l’estrès i esperant la primavera, època òptima de la floració de les tulipes. No varen saber mai si va tornar a provar els bulbs d’aquesta planta.
Hem d’afegir que es poden coure els bulbs com les patates o menjar-los crus com l’all o la ceba. Convé de totes formes retirar el seu cor grog , molt amarg i tòxic. Després d’aquesta precaució es pot apreciar el seu sabor lletós i lleugerament dolç.
Una història certament emocionant i colpidora!
