La Real Acadèmia Espanyola defineix parir com “expulsar naturalmente el hijo o los hijos que tiene en su vientre”. Suposo que entén com a naturalment a través d’un part vaginal, però actualment existeix una manera diferent de néixer: la cesària.
La cesària es defineix com una operació quirúrgica per accedir a la matriu i extreure la criatura. Es pot fer una cesària per motius d’urgència com en el cas de prolapse del cordó umbilical, placenta prèvia, despreniment prematur de la placenta o patiment fetal, entre altres, o per motius més relatius com per exemple quists ovàrics, falta de progrés del treball de part, embaràs múltiple, embaràs de més de 40 setmanes, edat materna avançada o cesària anterior, entre altres. I d’aquest últim motiu és del que m’agradaria parlar avui.
Les possibilitats de tenir un part per cesària són cada cop més altes. Es preveu que el 2030 gairebé el 30% de les dones a nivell mundial donaran a llum a través d’una incisió a l’abdomen. Això és a causa d’una creença global que la cesària és més segura i ràpida acompanyada del suport per part de l’equip mèdic; però realment comporta riscos a curt i a llarg termini per la mare, el nadó i els embarassos posteriors.
Embarassos posteriors
Un estudi del Brasil revela que el 49,5% dels primers parts són per cesària i que en el segon part tornen a tenir una cesària el 87,4% d’aquells casos. Cada país té polítiques diferents, però tot i així el que falta és informació i educació adequada per explicar els riscos i els beneficis dels parts vaginals després d’una cesària.
Risc: ruptura uterina
La principal preocupació i possible complicació és la ruptura uterina, una complicació que pot afectar greument tant la mare com el bebè, que sovint requereix transfusió i pot acabar en una extirpació de l’úter (histerectomia) d’emergència.
En un estudi de 17.898 dones amb antecedents de cesària que van tenir un segon part vaginal, la taxa de ruptura uterina va ser del 0,7%. Altres estudis parlen de 0,5% o 1,8% dels casos, però malgrat les diferències el que estan dient aquests estudis és que el risc global de ruptura uterina continua sent baix. Per tant, s’hauria de donar més èmfasi a la identificació de dones amb bon potencial per tenir un segon part vaginal després d’una cesària.
Beneficis
El risc de ruptura uterina durant el part existeix, però tots els estudis consideren que els beneficis que comporta un part vaginal són majors, sempre que es cuidi la forma de parir per minimitzar els factors de risc de la ruptura de l’úter. I en presència d’aquests factors favorables, les taxes d’èxit del part vaginal després d’una cesària oscil·len entre el 60% i el 80%.
I quins són aquests beneficis del part vaginal? Són una disminució de la morbiditat materna i un menor risc de complicacions en futurs embarassos, a més de la satisfacció emocional de la dona per haver aconseguit un part vaginal.
Tot i així, l’evidència també ens diu que s’han de tenir alguns aspectes en compte com per exemple macrosomia fetal, el nombre de cesàries prèvies i el tipus d’incisió que es va fer, interval de temps entre naixements (es recomana 18 mesos), embaràs múltiple, entre altres.
Conclusions
Després d’una cesària es pot tenir un part vaginal? La resposta absoluta és un sí, però s’han de cuidar alguns aspectes des del moment en què la família decideix anar a buscar un nou membre. La informació i tenir un bon acompanyament crec que és bàsic per començar.
