ACN/Brussel·les – La presidència de torn del Consell de la Unió Europea, que ostenta Xipre aquest semestre, ha plantejat retallar un 2% el pròxim pressupost comunitari, que cobrirà el període 2028-2034-, respecte de la proposta feta per la Comissió Europea el juliol de l’any passat. L’objectiu és trobar el consens de tots els estats membres per aprovar els següents comptes europeus, que necessiten el vot a favor dels 27 per poder ser adoptats. En concret, ha plantejat disminuir en 32.800 milions d’euros la primera proposta de l’executiu comunitari, que era de 2 bilions d’euros. El document de Xipre manté la retallada dels fons per la política agrària comuna (PAC) que defensa l’executiu comunitari, però augmenta en 2.000 milions els recursos per la pesca.
D’acord amb la proposta feta públic per la presidència de Xipre, la retallada s’aplicaria a la majoria de les carpetes del pressupost, però no de manera estrictament horitzontal, és a dir, algunes partides experimentarien una disminució de recursos -sempre respecte de la proposta de la Comissió Europea, no respecte dels pressupostos actuals- més gran que altres.
Amb la reducció del 2%, el pressupost de la UE se situaria en l’1,23% del PIB del conjunt dels estats, un percentatge inferior a l’1,26% corresponent a la proposta de la Comissió Europea.
El juliol de l’any passat, la Comissió Europea va plantejar incrementar el pressupost de la UE per al període 2028-2034 fins als 2 bilions d’euros. A diferència dels anteriors comptes, Brussel·les va suggerir suprimir els més de 540 programes existents, substituint-los per 27 plans nacionals acordats amb les regions.
En aquest sentit, la Comissió Europea també va plantejar fusionar la política agrària comuna (PAC) i els Fons de Cohesió, juntament amb altres partides com la gestió de fronteres o les polítiques socials, en una macropartida de 865.000 milions.
El primer esborrany de Brussel·les disminuïa els fons de la PAC als 300.000 milions d’euros per al període 2028-2034, una xifra inferior als vora 380.000 milions d’euros assignats durant el període actual (2021-2027). La proposta de la presidència de Xipre manté la retallada plantejada per l’executiu de Von der Leyen.
Per contra, proposa augmentar en 2.000 milions d’euros els recursos per la política pesquera respecte de l’esborrany de la Comissió Europea, que retallava els fons un 70% en comparació amb l’actual marc financer. Amb aquest increment, el nivell continuaria sent aproximadament un 38,5% inferior respecte de l’assignació actual.
La proposta de l’executiu de Von der Leyen va topar amb les crítiques tant dels estats que defensen la necessitat d’incrementar encara més els comptes -entre els quals hi ha Espanya-, com dels estats frugals -Alemanya, Dinamarca, Països Baixos, Suècia i Finlàndia-, que sempre s’han mostrat en contra d’augmentar el pressupost de la UE.
En aquest sentit, la presidència de Xipre ha defensat que la proposta per retallar un 2% els comptes és “equilibrada”. “Representa els interessos de tots els estats membres”, ha afirmat la viceministra per als Afers Europeus xipriota, Marilena Raouna. L’objectiu és que els estats membres arribin a un acord per avalar els comptes a finals d’aquest any.
Pel que fa a la resta de programes, com defensa, seguretat, competitivitat, recerca i innovació, educació, gestió de crisis o acció exterior, la presidència de Xipre també ha plantejat retallar els fons assignats en la proposta de l’executiu de Von der Leyen.
La carpeta de la defensa era una de les que més incrementava en la proposta de la Comissió Europea, que va plantejar que el Fons per a la Competitivitat Europea destini 131.000 milions d’euros a donar suport a inversions en defensa, seguretat i el sector espacial. Segons els càlculs facilitats per la mateixa Comissió Europea, aquesta xifra multiplica per cinc la inversió reservada dins els comptes actuals.
És per això que la presidència del Consell de la UE ha defensat la retallada d’aquestes partides perquè l’esborrany de Brussel·les ja recull un increment significatiu dels fons. La presidència de Xipre ha defensat que la retallada es farà sobre l’augment previst i que, per tant, els recursos destinats a aquestes carpetes continuaran molt per sobre dels nivells del marc financer actual.
La presidència del Consell de la UE ha assegurat que les xifres proposades busquen trobar un equilibri entre l’ambició i la responsabilitat fiscal, i que responen a la demanda dels estats membres que reclamen reduccions de despesa, alhora que preserven la capacitat de la UE per donar suport a les prioritats compartides.
